Un petó no va mai sol quan va de veres, 
per (a)ixò diuen que els petons, com les cireres, 
després d’un ne vénen molts; 
noies, si no voleu pols, 
noies, si no voleu pols, no aneu a l’era. 

Però qui nega un petonet quan te’l supliquen, 
de sorolls i de ton cor així s’explica: 
-Jo t’estimo de debò, 
nena, deixa’t fer un petó. 
I molt baix a cau d’orella sento això: 

-Deixa que et besi, nineta, 
la cirereta de ta boqueta, 
i aquesta roja cirera
tan petonera, tan encisera. 

(Con) la nit de Sant Joan n’és arribada
no hi ha noia que no estigui enamorada. 
Aquell jove que la vol, 
donar-ne per amb ell sol, 
per a dir-li ple d’amor a l’estimada: 

-Jo te dono, nena hermosa, i és de veres
que faria més petons que té cireres, 
de detrás del cirerer, 
i quan jo no pogués més
te diria que tu boca me’ls tornés. 

I què ha de fer una nineta
tota soleta i joveneta,  
si un petó fa, estant distreta, (?)
i a la boqueta i un canalleta.

(Con) la nit de Sant Joan n’és arribada
no hi ha noia que no estigui enamorada. 
Aquell jove que la vol, 
donar-ne per amb ell sol, 
per a dir-li ple d’amor a l’estimada: 

-Jo te dono, nena hermosa, i és de veres
que faria més petons que té cireres, 
de detrás del cirerer, 
i quan jo no pogués més
te diria que tu boca me’ls tornés.

I un pastoret alegre,
fill (l)legítim (a) de Vic,
tot guardant el ramat de cabres
i en passa el temps divertit.

Pastoret, pastoret,
pastoret, criden les dones;
pastoret, pastoret,
deixa’m el f(r)obiolet.

I un diumenge estant de gresca,
sense fer ni més ni més,
va fer un ob(r)igat de flauta
del(s) músics de Granollers.

Pastoret, pastoret,
pastoret, criden les dones;
pastoret, pastoret,
deixa’m el f(r)obiolet.

Ara diu que les veïnes,
diu que s’hi han apagat,
perquè el pastoret es troba
i amb l’(e)st(ur)ment espatllat.

Pastoret, pastoret,
pastoret, criden les dones;
pastoret, pastoret,
deixa’m el f(r)obiolet.

Quelles muntanyes tan alt(r)es i fresques,
que les carbasses s’hi van a donar.
Una diada tan assenyalada,
com l’hereu Batlle la'n va demanar.

I (con) ne foren d’allí ont anaren,
de la miona varen preguntar.
Si els hi en digueren que no els coneixeren,
que la miona n’és a passejar.

Minyons, girem la cavalcada,
Can Magret de Vilallonga nirem a dinar.

Les noies de Molló
són poques i mostatxudes,
(con) passen pel carrer
fan petar les ferradures.

Ai, noies de Roca(p)runa,
no pixeu pas tant al riu,
que les de Beget se queixen
que l’aig(u)a els hi embrutiu.

Noies de Beget,
són poques i ballen bé;
tenen la panxa arrugada
c(u)m la manxa del ferrer.

Mare de Déu del Coral,
Vós que sou tan coralera,
ajudeu-les a casar,
les noies de La Menera.

A La Roca el sol hi toca
i al Sunyer encara més.
I a Can Batlle hi toca (el) gralla
a la Codina el violí.

A Can Quel la Capitana,
al Vinardell la flor del lli,
a la Farga el fangot,
al Barrancot la cua del porc.

Si voleu ballar corrandes
aneu-hi a Cam(bor)don,
que les ballen (a) les (en)fosques
amb el puntier del forn.

La Tarul·la, rul·la, rul·la,
la Tarul·la, què vol dir?
Dos pardals amb una espiga
no s’hi poden sostenir;
dos fadrins amb una noia
no s’hi saben avenir!

Roseret de roses blanques,
qui ens ho (ha)gués hagut de dir;
tan amics c(u)m érem antes,
i ara n’hem (ha)gut de renyir.

N’hem renyit perquè hem renyit,
rosereta del cor meu;
n’hem renyit per poca cosa,
fes lo teu, jo faré el meu.
N’hem renyit per poca cosa,
fes lo teu, jo faré el meu.

Si la mar se tornés tinta,
les muntanyes paper blanc,
jo enviaria una carta
i al meu estimat galant,
jo enviaria una carta
i al meu estimat galant.

Si la mar se tornés tinta,
les muntanyes paper groc,
jo enviaria una carta
i a l’estimat del meu cor,
jo enviaria una carta
i a l’estimat del meu cor.

Si la mar se tornés tinta,
les muntanyes paper fi,
jo enviaria una carta
i a l’amor que em fa patir,
jo enviaria una carta
i a l’amor que em fa patir.

Ja en veig baixar una barqueta,
jo la’n pogués aturar,
i a dintre n’hi va el meu maco,
jo li’n pogués dar la mà,
i a dintre n’hi va el meu maco,
jo li’n pogués dar la mà.

Les noies de Prats de Molló
totes són tral·les,
troben el vi bo.
Troben el vi bo, l’aigua no gaire,
troben el vi bo, i l’aigua no.

Les nostres no són pas aixís;
en deixen l’aigua
per beure el bon vi,
que també els hi agrada força,
i això de bon matí.

Questa nit n'és nit de vetlla,
questa nit n'és nit de vetlla,
n'ha parit una donzella,
n'ha parit una donzella,
té un infant com una estrella,
té un infant com una estrella.

I els pastors la'n van a veure,
i en el coll porten l’(au)vella,
i en els braços la cistella
plena de fruita novella.
No en són pomes ni en són peres;
torrons i vi bo i costelles.
Tot això és per la partera,
perquè en sigui més lletera.

Els set goigs són acabats,
els set goigs són acabats,
posem ous a la cistella,
posem ous a la cistella.

Si en teniu dels ous petits,
si en teniu dels ous petits,
guardeu-los per la mainada,
guardeu-los per la mainada.

Si en teniu dels ous covats,
si en teniu dels ous covats,
Déu vos tregui els uis del cap,
Déu vos tregui els uis del cap.

Si em doneu dels ous del niu,
si em doneu dels ous del niu,
Déu us conservi els que teniu,
Déu us conservi els que teniu.

I una brasa i un tió,
i una brasa i un tió,
bona nit que Déu nos do,
bona nit que Déu nos do.

I encara que anem de nits,
i encara que anem de nits,
no en som gent de mala vida,
no en som gent de mala vida.

Som(s) uns servidors de Déu,
som(s) uns servidors de Déu,
i de l’humil Verge Maria,
i de l’humil Verge Maria.

I un divino vui cantar,   del bon Déu, el ver Messies,
de la mort i passió   que el Divendres en patír(e)u.
(Con) estàveu a dins l’hort,   i amb el cor ple d’angúnia,
n’arribaren los jueus,   amb gran ràbia i gran malícia,
I en prenen el Fill de Déu,   si l’en prenen i l’en lliguen;
quan l’han (ha)gut pres i lligat,   i a Pilat l’en remetien.
Pilat l’en feu assotar,   i amb uns assots molt malignes;
Pilat l’en feu coronar,   una corona d’espines.
Bon Jesús és mort en creu,   no li f(ac)em heretgies,
que si heretgies li fem,   llançar a perdre ens tiraria
per tota una et(re)nitat,   i per una eterna vida.