Mare de Déu del Carme quina boiror,
s’ha cagat l’avi en el sarrió.

Mira, Peret, fem un cigarro,
v(e)gila bé, no vingui l’amo.
Si l’amo ve fes-me un xiulet, fiu!
I de seguida, i de seguida
farem paret, farem paret.

1a estació

Jesús, víctima escollida,
és condemnat a la mort
per donar-me eterna vida
jo, sofreix tan trista sort.

Per Vostra Passió sagrada,
adorable redemptor,
perdoneu altra vegada
aquest pobre pecador.

2a estació

A Jesús la creu pesada,
porta al coll per amor meu;
jo mateix li he carregada
al pecar contra mon Déu.

3a estació

Jesús, per volta primera,
cau de cansament rendit;
sa creu tornaré lleugera
si a Sos peus caic beneït.

4a estació

Al carrer de l’amargura
Mare i Fill s’han contemplat;
mira’ls bé, oh, vil criatura,
quins maleficis (?) els hi has portat.

5a estació

A Jesús li donc ajuda,
per mal grat el ciri veu,
per mes culpes merescudes
no voldré portar ma creu.

6a estació

Verònica, compassiva,
eixugà lo front sagrat
de la sang, pols i saliva
amb què jo l’he profanat.

7a estació

La creu és tan pesada,
defallit cau novament,
cau Jesús cada vegada
que jo trenco un manament.

8a estació

Jesús a plorar convida
a les dones de Judà,
si ploro ma mala vida
Jesús me consolarà.

9a estació

Jesús, tercera vegada,
sense forces ha caigut,
ai, que cara l’ha pagada
ma o(b)stinada ingratitud.

10a estació

Li arrenquen les vestidures
a l’anyell immaculat,
(s)es faltes mies impures,
vosaltres l’heu despullat.

11a estació

Amb furientes martellades
n’és Jesús clavat en creu,
jo sóc qui les he donades,
al pecar contra mon Déu.

12a estació

Maria, amb amargura,
el cos del fill diví,
amb ma vida tan impura
jo he sigut el seu botxí.

13a estació

Després de llarga agonia
el bon Jesús ha expirat,
davant seu no ploraria
el gran crim d’haver pecat.

14a estació

Al sepulcre reposa
el cos del meu redemptor,
agraït, damunt la llosa,
voldria morir d’amor.

En Pampa hi va corrent
cap al molí de vent,
i en troba una neneta,
dingala, andingala, andeta,
i en troba una neneta
cap al molí de vent.

En Pampa hi va corrent
cap al molí de vent,
i en troba una neneta,
dingala, andingala, andeta,
i en troba una neneta
cap al molí de vent.

La cançó del lliri d’aigua
si la voleu escoltar;
és la cançó d’una noia
que el seu promès la va deixar.

Era hermosa com un àngel,
rossa com un serafí,
i el promès que l’estimava
va regalar-li un lliri, lli.

I un vellot que la volia,
com que tenia mal cor,
va fer veure que la noia
li havia robat tot l’or.

I el promès, que s’ho va creure,
per lladre la va deixar,
i la noia va ser boja
i a dintre el riu es va tirar.

Anem, anem a doctrina,
que el bon Déu crida els infants;
els àngels són a la porta
per a donar-nos les mans.

Jesús a dintre ens espera
sentat en cadira d’or;
tots els que a l’escola vagin
els estimarà de cor.

Anem, anem a doctrina,
que el bon Déu crida els infants;
els àngels són a la porta
per a donar-nos les mans.

La nit de Nadal
és nit d’alegria:
el Fill de Maria
és nat al portal.

Perquè tingui sort,
aquesta nit santa,
la mare li’n canta
non, non, la non, non,
non, non, fill diví,
de galtes de rosa,
poncella desclosa
abans del matí.

La nit de Nadal
és nit (...)

Déu vos salve, Santa Maria, 
plena sou de gràcia. El Senyor és hermós,
i beneita sou Vós entre totes les dones, 
i beneit és el fruit del vostre sant ventre, 
sant ventre, Jesús.

Oh, dolcíssim Sagrat Cor, 
per mi ferit d’amor, 
feu-me la gràcia que visca
per complaure sols a (Vós), 
per complaure, 
per complaure,
per complaure sols amor, 
per complaure sols amor, 
per complaure sols amor. 

Tinc per les verges
palmes i corones;
pels joves, somnis, 
música i amor.

(...)
tinc palmes i corones,
pel(s) joves somnis,
amén.

Nosaltres som la nau que s’e(s)travia, 
oh, Sant Sebastià; 
sigueu doncs Vós tot temps la nostra guia, 
oh, estel de l’Empordà, 
oh, estel de l’Empordà. 

Vós que en un cim volguéreu la capella
damunt de mar, de cara a l’infinit,
vetlleu atent (d)el poble de Calella
que al(s) vostres peus humil està arrupit. 

Feu que en la mar, que és clara meravella, 
que encisa els ulls i a Déu ens fa ad(m)irar, 
els pescadors del poble de Calella
sense perill puguin guanyar-se el pa, 
puguin guanyar-se el pa. 

I els que hem vingut al poble de Calella, 
a respirar, s’eixampla el pit, 
sigueu gloriós, que trobem en ella
salut pel cos i pau pe(r) l’esperit. 

Sant gloriós, la blanca e(r)mi(t)a vostra, 
Sant lluminós, sigueu la guia nostra
de l’aspra mar. 

Nosaltres som la nau que s’e(s)travia, 
oh, Sant Sebastià; 
sigueu doncs Vós tot temps la nostra guia, 
oh, estel de l’Empordà, 
oh, estel de l’Empordà.

La Mare de Déu, 
quan era xiqueta,
anava a costura
a apendre de lletra. 

Allà ont hi passava, 
per un camina(l),
tot ben ple de roses
i de lliris blancs.