Lletra:

Un petó no va mai sol quan va de veres, 
per (a)ixò diuen que els petons, com les cireres, 
després d’un ne vénen molts; 
noies, si no voleu pols, 
noies, si no voleu pols, no aneu a l’era. 

Però qui nega un petonet quan te’l supliquen, 
de sorolls i de ton cor així s’explica: 
-Jo t’estimo de debò, 
nena, deixa’t fer un petó. 
I molt baix a cau d’orella sento això: 

-Deixa que et besi, nineta, 
la cirereta de ta boqueta, 
i aquesta roja cirera
tan petonera, tan encisera. 

(Con) la nit de Sant Joan n’és arribada
no hi ha noia que no estigui enamorada. 
Aquell jove que la vol, 
donar-ne per amb ell sol, 
per a dir-li ple d’amor a l’estimada: 

-Jo te dono, nena hermosa, i és de veres
que faria més petons que té cireres, 
de detrás del cirerer, 
i quan jo no pogués més
te diria que tu boca me’ls tornés. 

I què ha de fer una nineta
tota soleta i joveneta,  
si un petó fa, estant distreta, (?)
i a la boqueta i un canalleta.

(Con) la nit de Sant Joan n’és arribada
no hi ha noia que no estigui enamorada. 
Aquell jove que la vol, 
donar-ne per amb ell sol, 
per a dir-li ple d’amor a l’estimada: 

-Jo te dono, nena hermosa, i és de veres
que faria més petons que té cireres, 
de detrás del cirerer, 
i quan jo no pogués més
te diria que tu boca me’ls tornés.