Observacions:

Es tracta de quatre corrandes, les dues primeres de les quals estan deformades pel que fa a la rima. Les tres primeres corrandes són de caràcter local i la darrera és més genèrica. D'aquesta darrera, la fórmula dels dos últims versos ja la trobem recollida també per Pau Betran i Ros que en publica un exemple de Collbató —Baix Llobregat— al llibre "Cansons y follíes populars, inèditas recollides al peu de Montserrat" (1885):

—Dos pardals en una espiga
no s' hi poden sostenir,
dos fadrins en una nina
no s' hi poden avenir.
— Si l'espiga es reforsada
els pardals s' hi atindrán,
si la nina es amorosa
els fadrins s' hi avindrán.

També n'hem trobat exemples molt semblants a la revista "Catalunya artística" de l'any 1901, recollides com a "corrandas populars" per General Ginestà:

Dos pardals en una espiga
no s'hi poden sostenir;
dos fadrins en una nina
no s'hi poden avenir.
Si l'espiga es reforsada
dos pardals si sostindrán,
si la nina es amorosa
els fadrins s'hi avindrán. 
       Collbató -Baix Llobregat-

Dos pardals en una espiga
no s'hi poden sostenir;
dos galans ab una noya
no s'hi poden avenir.

Si l'espiga n'es grosseta
dos pardals s'hi sostindrán
si la noya n'es bonica
dos galans no s'hi avindrán.
        La Gleva -Osona-

De la fórmula "La talura, lura, lura" Joan Amades en fa referències al Costumari Català referent a l'estiu. Recopila una cançó-dansa de les filades que inclou un text semblant:

I afegeix: 

"... Un altre detall interessant que cal observar, dins del pla d'idees que ens ocupa, és la recobla de la cançó de tasca i de dansa alhora. La tal·lara, o tal·lura, era un ball extremadament llicenciós, fet al so d'una cantarella encara més atrevida. El retret d'aquest ball, tan alegre, en la lletra d'una cançó de dansa, sembla que vingui a establir relació entre els dos balls, la qual concorda plenament amb el sentit que creiem que té el ball de la filada...".

També n'hem trobat diverses referències al "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936) del mateix Amades i Francesc Pujol.

"Ball de l'ental·lura"
L'ental·lura, lura, lura,
l'ental·lura, lura, là;
qui sap ballar l'ental·lura
pot anar pel món enllà.

Al mateix temps, hem trobat dues anotacions a l'article "Termes sense significat" d'Amades al llibre "Homenaje a Fritz Krüger", vol.1) :

La tal·lara del meu pare
fa ballar la mare al llit
cantant-li una cançoneta
que dura tota la nit.

La tal·lura, luralura,
la tal·lura, lura là
qui sab ballar la tal·lura
pot anar pel món enllà.

La Roca és un veïnat del municipi de Vilallonga de Ter.

Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965. 

El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.