Un roser de roses blanques

Nom de l'informant: Núria Carrera i Molas

Data i lloc de naixement: 1886 (Beget)

Municipi de residència: Beget

Lletra:

Roseret de roses blanques,
qui ens ho (ha)gués hagut de dir;
tan amics c(u)m érem antes,
i ara n’hem (ha)gut de renyir.

N’hem renyit perquè hem renyit,
rosereta del cor meu;
n’hem renyit per poca cosa,
fes lo teu, jo faré el meu.
N’hem renyit per poca cosa,
fes lo teu, jo faré el meu.

Si la mar se tornés tinta,
les muntanyes paper blanc,
jo enviaria una carta
i al meu estimat galant,
jo enviaria una carta
i al meu estimat galant.

Si la mar se tornés tinta,
les muntanyes paper groc,
jo enviaria una carta
i a l’estimat del meu cor,
jo enviaria una carta
i a l’estimat del meu cor.

Si la mar se tornés tinta,
les muntanyes paper fi,
jo enviaria una carta
i a l’amor que em fa patir,
jo enviaria una carta
i a l’amor que em fa patir.

Ja en veig baixar una barqueta,
jo la’n pogués aturar,
i a dintre n’hi va el meu maco,
jo li’n pogués dar la mà,
i a dintre n’hi va el meu maco,
jo li’n pogués dar la mà.

Observacions:

Aquesta cançó l'hem trobat recollida al Penedès al llibre "Música Tradicional Catalana I - Infants" (1981) de Josep Crivillé. L'autor explica que és una cançó-joc amb ball rodó on una noia es posa el mig del cercle assenyalant amb el dit davant seu mentre la rotllana gira; quan acaba la cançó, la noia assenyalada canvia el seu lloc amb la que estava al mig.

La versió que se'n recull diu així:

Un roser de roses blanques,
he vingut a recollir,
tan amigues qu'érem antes
i ara hem hagut de renyir.

Hem renyit per poca cosa,
a la cara t'ho diré,
i per més que t'enrabiïs
amiga no t'estaré.

L'origen de la cançó però, no sembla ser infantil. Pau Bertran i Bros en recollia algunes estrofes en forma de follies (corrandes), és dir, com a cançó improvisada, ja l'any 1885 al llibre "Cansons y follíes populars, inèditas recollides al peu de Montserrat".

Dintre l'Obra del Cançoner Popular també n'hi trobem algunes referències, com per exemple una versió de l'any 1926 recollida a Sant Joan Les Fonts (Garrotxa) a la Missió de Recerca de Joan Tomàs i Antoni Bonell. L'any 1932, també Baltasar Samper, Andreu Ferrer i Ramon Morey, que en recullen una versió aplegada a Ciutadella (Menorca).

N'hem trobat una variant recollida a La Palma d'Ebre l'any 2017, dins la publicació "Cantar i jugar" editada per l'Associació Cultural l'Espona:
Roser deroses blanques Espona

Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965.

El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.

Partitura:

Un roser de roses blanques - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Núria la va fer ella mateixa. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.