Quelles muntanyes tan alt(r)es i fresques,
que les carbasses s’hi van a donar.
Una diada tan assenyalada,
com l’hereu Batlle la'n va demanar.

I (con) ne foren d’allí ont anaren,
de la miona varen preguntar.
Si els hi en digueren que no els coneixeren,
que la miona n’és a passejar.

Minyons, girem la cavalcada,
Can Magret de Vilallonga nirem a dinar.

Les noies de Molló
són poques i mostatxudes,
(con) passen pel carrer
fan petar les ferradures.

Ai, noies de Roca(p)runa,
no pixeu pas tant al riu,
que les de Beget se queixen
que l’aig(u)a els hi embrutiu.

Noies de Beget,
són poques i ballen bé;
tenen la panxa arrugada
c(u)m la manxa del ferrer.

Mare de Déu del Coral,
Vós que sou tan coralera,
ajudeu-les a casar,
les noies de La Menera.

A La Roca el sol hi toca
i al Sunyer encara més.
I a Can Batlle hi toca (el) gralla
a la Codina el violí.

A Can Quel la Capitana,
al Vinardell la flor del lli,
a la Farga el fangot,
al Barrancot la cua del porc.

Si voleu ballar corrandes
aneu-hi a Cam(bor)don,
que les ballen (a) les (en)fosques
amb el puntier del forn.

La Tarul·la, rul·la, rul·la,
la Tarul·la, què vol dir?
Dos pardals amb una espiga
no s’hi poden sostenir;
dos fadrins amb una noia
no s’hi saben avenir!

Roseret de roses blanques,
qui ens ho (ha)gués hagut de dir;
tan amics c(u)m érem antes,
i ara n’hem (ha)gut de renyir.

N’hem renyit perquè hem renyit,
rosereta del cor meu;
n’hem renyit per poca cosa,
fes lo teu, jo faré el meu.
N’hem renyit per poca cosa,
fes lo teu, jo faré el meu.

Si la mar se tornés tinta,
les muntanyes paper blanc,
jo enviaria una carta
i al meu estimat galant,
jo enviaria una carta
i al meu estimat galant.

Si la mar se tornés tinta,
les muntanyes paper groc,
jo enviaria una carta
i a l’estimat del meu cor,
jo enviaria una carta
i a l’estimat del meu cor.

Si la mar se tornés tinta,
les muntanyes paper fi,
jo enviaria una carta
i a l’amor que em fa patir,
jo enviaria una carta
i a l’amor que em fa patir.

Ja en veig baixar una barqueta,
jo la’n pogués aturar,
i a dintre n’hi va el meu maco,
jo li’n pogués dar la mà,
i a dintre n’hi va el meu maco,
jo li’n pogués dar la mà.

Les noies de Prats de Molló
totes són tral·les,
troben el vi bo.
Troben el vi bo, l’aigua no gaire,
troben el vi bo, i l’aigua no.

Les nostres no són pas aixís;
en deixen l’aigua
per beure el bon vi,
que també els hi agrada força,
i això de bon matí.

Questa nit n'és nit de vetlla,
questa nit n'és nit de vetlla,
n'ha parit una donzella,
n'ha parit una donzella,
té un infant com una estrella,
té un infant com una estrella.

I els pastors la'n van a veure,
i en el coll porten l’(au)vella,
i en els braços la cistella
plena de fruita novella.
No en són pomes ni en són peres;
torrons i vi bo i costelles.
Tot això és per la partera,
perquè en sigui més lletera.

Els set goigs són acabats,
els set goigs són acabats,
posem ous a la cistella,
posem ous a la cistella.

Si en teniu dels ous petits,
si en teniu dels ous petits,
guardeu-los per la mainada,
guardeu-los per la mainada.

Si en teniu dels ous covats,
si en teniu dels ous covats,
Déu vos tregui els uis del cap,
Déu vos tregui els uis del cap.

Si em doneu dels ous del niu,
si em doneu dels ous del niu,
Déu us conservi els que teniu,
Déu us conservi els que teniu.

I una brasa i un tió,
i una brasa i un tió,
bona nit que Déu nos do,
bona nit que Déu nos do.

I encara que anem de nits,
i encara que anem de nits,
no en som gent de mala vida,
no en som gent de mala vida.

Som(s) uns servidors de Déu,
som(s) uns servidors de Déu,
i de l’humil Verge Maria,
i de l’humil Verge Maria.

I un divino vui cantar,   del bon Déu, el ver Messies,
de la mort i passió   que el Divendres en patír(e)u.
(Con) estàveu a dins l’hort,   i amb el cor ple d’angúnia,
n’arribaren los jueus,   amb gran ràbia i gran malícia,
I en prenen el Fill de Déu,   si l’en prenen i l’en lliguen;
quan l’han (ha)gut pres i lligat,   i a Pilat l’en remetien.
Pilat l’en feu assotar,   i amb uns assots molt malignes;
Pilat l’en feu coronar,   una corona d’espines.
Bon Jesús és mort en creu,   no li f(ac)em heretgies,
que si heretgies li fem,   llançar a perdre ens tiraria
per tota una et(re)nitat,   i per una eterna vida.

I ara ve el Sant Diumenge,
Sant Diumenge del Ram;
les taules són parades
de palmes i de rams,
de palmes i de rams.

A cada cap de taula   si n’hi havia un banc.
Un cap (a) hi seu Sant Pere   i a l’altre Sant Joan.
I al mig de dos deixebles   Jesús (a) hi fa un gran plan;
Jesús demana beure,   beure li van donant
de sutge i vinagre,   quin fel tan amargant.
Mentre(s) Jesús bevia,   terra tremola tant.
-De què tremoles, terra?   De què tremoles tant?
Ja els hi enviaré un càstig,   que se’n recordaran;
torrents i les fonts vives,   tots s’hi eixugaran.
Les pedres precioses   pel mig se partiran,
les criatures xiques,   que nades no seran,
al ventre de llurs mares   Jesús reclamaran,
La Verge preciosa   als peus li està plorant:
-Jesús, lo bon Jesús,   no vulgueu tant de dany,
ja ve la Corantena,   la gent confessaran;
també Pasqua florida,   la gent combregaran,
penran el cos de Cristo,   perdó demanaran.

Quina cançó cantarem,
que tots la sapiguem?
La dels (quan)trabandistes.
A Banyuls varen anar,
de tabaco a carregar
tota una companyia.

Cum són gent que van i vénen,
cum són gent que vénen i van;
cum són gent que van i vénen,
i amb prou gent se’n tornaran.

A Banyuls varen anar
de tabaco a carregar
tota una companyia.
I en passant a Fortià
a luego va a picar
quella malvada espia.

Cum són gent que van i vénen,
cum són gent que vénen i van;
cum són gent que van i vénen,
i amb prou gent se’n tornaran.

I en passant a Fortià
a luego va picar
quella malvada espia.
A Figueres se’n va anar
a trobar el capità:
-Som vist (quan)trabandistes.

Cum són gent que van i vénen,
cum són gent que vénen i van;
cum són gent que van i vénen,
i amb prou gent se’n tornaran.

A Figueres se’n va anar
a trobar el capità:
-Som vist (quan)trabandistes.
-Vós que els heu vistos passar,
no diríeu quants n’hi ha
que hi van de companyia?

Cum són gent que van i vénen,
cum són gent que vénen i van;
cum són gent que van i vénen,
i amb prou gent se’n tornaran.

Vós que els heu vistos passar,
no diríeu quants n’hi ha
que hi van de companyia?
-Trenta-dos en som comptats
que van molt ben armats,
trabucs i carrabines.

Cum són gent que van i vénen,
cum són gent que vénen i van;
cum són gent que van i vénen,
i amb prou gent se’n tornaran.

Trenta-dos en som comptats
que van molt ben armats,
trabucs i carrabines.
I en passant a Galliners,
allí foren els quefers
amb els (quan)trabandistes.

Cum són gent que van i vénen,
cum són gent que vénen i van;
cum són gent que van i vénen,
i amb prou gent se’n tornaran.

Capità es posà al davant:
-Minyons, anem avant,
farem carnisseria!
I en passant a Galliners,
allí foren els quefers
amb els (quan)trabandistes.

Cum són gent que van i vénen,
cum són gent que vénen i van;
cum són gent que van i vénen,
i amb prou gent se’n tornaran.