Les cobles del Ram

Nom de l'informant: Rosa Molas i Delós "Padrina de Can Jeroni"

Municipi de residència: Beget

Lletra:

I ara ve el Sant Diumenge,
Sant Diumenge del Ram;
les taules són parades
de palmes i de rams,
de palmes i de rams.

A cada cap de taula si n’hi havia un banc.
Un cap (a) hi seu Sant Pere i a l’altre Sant Joan.
I al mig de dos deixebles   Jesús (a) hi fa un gran plan;
Jesús demana beure,   beure li van donant
de sutge i vinagre,   quin fel tan amargant.
Mentre(s) Jesús bevia, terra tremola tant.
-De què tremoles, terra?   De què tremoles tant?
Ja els hi enviaré un càstig,   que se’n recordaran;
torrents i les fonts vives,   tots s’hi eixugaran.
Les pedres precioses   pel mig se partiran,
les criatures xiques,   que nades no seran,
al ventre de llurs mares   Jesús reclamaran,
La Verge preciosa als peus li està plorant:
-Jesús, lo bon Jesús,   no vulgueu tant de dany,
ja ve la Corantena,   la gent confessaran;
també Pasqua florida,   la gent combregaran,
penran el cos de Cristo,   perdó demanaran.

Observacions:

Trobem recollida aquesta balada, coneguda normalment com "Les cobles del Ram" o "Goigs del ram", en fulls solts (1 i 2), en diverses cançoners i amb moltes variants.

Apareix aquí, al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz de l'any 1871 amb el nom de "Castich de Deu". Briz en planteja una versió més llarga i en menciona el parentiu amb la que ja recollia l'any 1853 Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol de "Castigo del cielo" i que relaciona amb les crisis de subsistència dels segles XVI i XVII. Milà la torna a incloure, amb una versió més semblant a la trobada per Briz, l'any 1882 al seu Romancerillo catalán, amb el nom d' El castigo.

N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.

Segons explica Joan Amades al segon volum de "Folklore de Catalunya" (1974), havia estat una cançó molt coneguda i amb diverses variants arreu. Amades escriu també que "(...) es troba impresa en fulls solts a tall de goigs, sota el títol de Coblas del Ram. Per algunes contrades gironines, sobretot del Gironès i la Selva, havia servit de cançó de captiri per a una mena de caramelles que es feien el dissabte de Rams, és a dir, vuit dies abans dels de Glòria, en que són típiques arreu de Catalunya."

Referint-se a les estrofes més terrorífiques, també afegeix: "(...) aquesta cançó es barreja amb els goigs del ram. No es comprèn la confusió d'un cant punyent i esgarrifós com el que comentem amb una cançó de captiri d'aire semblant a les de Caramelles amb tota probabilitat anterior i de sentit més aviat gai i xiroi."

Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965.

El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.

Partitura:

Les cobles del Ram - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia és de Pere Coma i Puigmal. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.