Quina cançó cantarem, que tots la sapiguem? La dels (quan)trabandistes. A Banyuls varen anar, de tabaco a carregar tota una companyia.
Cum són gent que van i vénen, cum són gent que vénen i van; cum són gent que van i vénen, i amb prou gent se’n tornaran.
A Banyuls varen anar de tabaco a carregar tota una companyia. I en passant a Fortià a luego va a picar quella malvada espia.
Cum són gent que van i vénen, cum són gent que vénen i van; cum són gent que van i vénen, i amb prou gent se’n tornaran.
I en passant a Fortià a luego va picar quella malvada espia. A Figueres se’n va anar a trobar el capità: -Som vist (quan)trabandistes.
Cum són gent que van i vénen, cum són gent que vénen i van; cum són gent que van i vénen, i amb prou gent se’n tornaran.
A Figueres se’n va anar a trobar el capità: -Som vist (quan)trabandistes. -Vós que els heu vistos passar, no diríeu quants n’hi ha que hi van de companyia?
Cum són gent que van i vénen, cum són gent que vénen i van; cum són gent que van i vénen, i amb prou gent se’n tornaran.
Vós que els heu vistos passar, no diríeu quants n’hi ha que hi van de companyia? -Trenta-dos en som comptats que van molt ben armats, trabucs i carrabines.
Cum són gent que van i vénen, cum són gent que vénen i van; cum són gent que van i vénen, i amb prou gent se’n tornaran.
Trenta-dos en som comptats que van molt ben armats, trabucs i carrabines. I en passant a Galliners, allí foren els quefers amb els (quan)trabandistes.
Cum són gent que van i vénen, cum són gent que vénen i van; cum són gent que van i vénen, i amb prou gent se’n tornaran.
Capità es posà al davant: -Minyons, anem avant, farem carnisseria! I en passant a Galliners, allí foren els quefers amb els (quan)trabandistes.
Cum són gent que van i vénen, cum són gent que vénen i van; cum són gent que van i vénen, i amb prou gent se’n tornaran.
Observacions:
Aureli Capmany publica com a primera cançó del seu "Cançoner Popular" (1901) "El cant dels ocells". A les notes en l'edició de 1903, hi apareix el comentari següent:
"Altra variant coneixem, y es de contrabandistes, molt escampada per les comarques gironines, havent-se trobat a Banyoles y a Sant Miquel de Campmajor, prop de Besalú."
Però d'on provenien les informacions d'Aureli Capmany? N'hem trobat algunes pistes:
Sobre la cançó estròfica recollida a Banyoles, n'hem trobat restes als microfilms de l'Obra del Cançoner Popular (materials de Rossend Serra i Pagès): la lletra dictada per Pere Alsius i Torrent (1839-1915) en data indeterminada (probablement any 1900).
Referent a St. Miquel de Campmajor, al número 35 de la revista "Lo Pensament Catalá" (desembre de 1901), Joaquim Matas – notari de Besalú i historiador – escrivia:
"(...) en lo número de 31 de Mars de 1901 de dita revista vaig veurer una cançó popular catalana, nomenada lo «Cant deis aucells» dedicada al naxement del Salvador y al veurer la música reconeguí en ella la de un cant que, referintse á lladres ó á contrabandistes ó trabucaires, havía sentit cantar poch havía, á Sant Miquel de Campmajor, per tres ferrers al compás de sos martells y malls, tot allisant los caps d' un fusell de carro, y me admirá lo molt que s'esqueya la música, ab les veus de aquells homens y l'assumpto ben diferent de cants d'aucells, que tractava; puix recordo que hi sortía un capitá de molta forsa y valentía, que feya fer rotllo als contraris: es un cant molt de la terra y ben ensopegat."
Més tard, també Joaquim Pecanins recollia – probablement al Lluçanès – una versió de la cançó, anomenada "El contrabandista", i que va incloure al recull de cançons populars premiades a la segona Festa de la Música Catalana organitzada per l'Orfeó Català, l'any 1905.
"Els contrabandistes" també la trobem publicada dintre "De la cançó popular catalana" (1917), de Lluís Millet o al Cançoner del Ripollès, en un parell de versions recollides a Ripoll entre els anys 1918 i 1919. Més tard, Joan Amades en publica una versió de Pardines (Ripollès) de l'any 1922 al Costumari Català.
A les publicacions de l'Obra del Cançoner Popular en trobem algunes versions: per exemple la d'un home de St. Julià de Cerdanyola (Berguedà) l'any 1926 o una altra recollida a Boí (Alta Ribagorça) l'any 1929.
Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia d'en Cisco amb el seu ramat la va fer ella mateixa. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
 - Partitura completa.jpg)