I a Gironella, una vila molt bella,
n'hi ha una nineta que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen, se n'aconsolen,
jo m'hi voldria, voldria casar.

Jo hi vaig, jo en vinc
de la vora, vora de l'aigua;
jo en vaig, jo en vinc,
de la vora, vora del riu.

Quatre vegades la n'he demanada,
quatre vegades me n'han dit que no.
Quatre vegades, quatre carbasses,
Déu los conservi la bona llavor.

Jo hi vaig, jo en vinc
de la vora, vora de l'aigua;
jo hi vaig, jo en vinc,
de la vora, vora del riu.

Quan refila el cornetí
es remou tot l'envelat,
doncs ja se sap què vol dir:
que el ball de rams ha arribat.

No em facis pas el distret
com acostuma a fer algú,
content em gasto el duret
i compraré el ram per tu.
Content em gasto el duret
i compraré el ram per tu.

Guarda el ram que t'he donat
com si fos el més flairós,
que ell te dirà que hem estat
avui molt juntets els dos, els dos, els dos...

Pum, pum!

Ai, Maria! Ai, Maria,
que ets formosa!
Ai, Maria,
tens les galtes de setí!

Ai, Maria,
que ditxós que jo seria!
Ai, Maria! Ai, Maria,
si't volguessis casar amb mi.
Ai, Maria! Ai, Maria,
si et volguessis casar amb mi!!!
Que sí!!! Que sí!! Que sí!!!! Que sí!!!

Pom!

      -I llavors l'orquestra:-
 
Tiririririm, tiririm,
tiririririm, tiririm,
tiririririm....

Ai nena, tant que t'estimo
i tu no em vols estimar;
sobre el(s) teus braços me'n tiro
i amor deixa'm descansar.

Si no en fossis tan xerraire,
no en diguessis res (a) ningú,
te'n compraria una nina
per diverti(m-se) (i)o i tu.

(Com) la gent preguntarien:
(A)questa nina d'on l'has tret?
L'he trobada dintre un barco
creient que és dels mariners.

-Ella li diu:

On passarem la núvia anit?
Sota d'un rosaret de roses.
I on passarem la núvia anit?
Sota d'un rosaret florit.

Ella diu que no hi vol anar
perquè si plou s'hi mullaria;
i ella diu que no hi vol anar
perquè si plou s'hi mu(i)arà. 

Muntanyes del Canigó,   fresques són i regalades
i a què més, ara l’istiu,   que les aigues són gelades.
Nou mesos que fa que hi som,   no n'he vist persona humana,
sinó un petit rossinyol,   que en el niu tot sol cantava.
-Rossinyol, lo rossinyol,   tu que fas llargues volades,
no iràs pas d'allà del mar   a buscar-ne una ambaixada,
I en diràs al teus parents   que io (i)a me n'en som casada?
M'he casada io amb un vell   que no el vu(i) ni me n'agrada;
io en vu(i) un de jovenet   que me'n faci fer bones vetllades.

I en el món vos sou dotada
dels set goi(t)s, Mare de Déu;
i altres set sou heretada
en lo cel com mereixeu.

Després de Déu la més honrada
que del restant sou i sereu;
sigueu la nostra a(n)vocada
Regina i Mare de Déu, 
Regina i Mare de Déu.

I en el món vos sou dotada
d'uns set goi(t)s, Mare de Déu;
i altres set sou heretada
en lo cels com mereixeu.

Després de Déu la més honrada
que del restant sou i sereu;
tral·lalà, laralalà, tral·lalà, laralailara,
i sigueu la nostra a(n)vocada,
Regina i Mare de Déu, 
Mare de Déu.

Un pare i una mare   no en tenen sinó en a mi,
me'n fan anar a l’escola   per (a)pendre de llegir,
i el mestre que m’ensenya   s'ha enamorat de mi.
-Ai, nena, no et facis monja,   que et casaràs amb mi.

I amb la pau, xiribiticlero
i amb la pau, xiribiticum,
i amb la pau, xiribiteclero
i amb la pau, xiribiticum.

Quan vós nàv(e)u a estudi
passàv(e)u les beceroles
i en allí vos ensenyaren
de tocar les castanyoles,
i de tant que les tocàv(e)u
us en nàr(e)u de gotum,
guardeu-nos de maldecaps
gloriós Sant Patantum!

Quan vós anàv(e)u a segar,
segàv(e)u amb fauç de serra,
i de tant que us afanyàv(e)u
tiràv(e)u molt per terra,
com que sou home de guerra
sempre esteu mo(gu)ent gran fum,
guardeu-nos de maldecaps
gloriós Sant Patantum!

La bolangera en té un colom
que amb la cua escombra el forn,
de mans de la pastera,
tot repicant la bolangera,
tot repicant.

La bolangera en té un ansat
que en cuina tot el veïnat,
de mans de la pastera,
tot repicant la bolangera,
tot repicant.

I aquest món farcit de lluites,
diu que sempre ha estat igual,
qui té fam somia truites
i salut qui està malalt.

I encar que faci vergonya,
molts desvergonyits n’hi ha
que enyoren un gra de ronya
per a poder-se’l gratar.

Ai, quin món de mones,
ai quin món tan vil,
de vegades sembla
una olla de grills.

Que hermosa n'és la posta,
n'és la posta del sol;
l'amaguen les muntanyes
els balls són el (?).

Hermós astre del dia,
jo et dic adéu-siau,
que ja t'he perdut de vista,
fins a demà, si a Déu plau.

La claror que brilla el dia
poc a poc se va apagant,
i els ocells de la verneda
ara (i)a no canten tant.

Dormiu ocells que la nit és (?),
dormiu dins de l'espès brancam,
que (?)
i el cor (?)
no acaben mai la fam.

Que v(e)gili el rossinyol,
que refili amb el pollancre,
tot cantant de en branca en branca.
(?) nit.

Però tranquils podeu estar,
perquè la nit serà tranquila,
mentres el rossinyol v(e)gila,
podeu dormir.

Oh, que hermosa és la vesprada
(?) del blau mantell
surt de dintre l'estelada
(?) n’és més de vell.
(?) n’és més de vell.

Els pastors toquen la gralla,
les pastores van ballant;
i en pastura una becada
(?)

Al bell mig d'aquelles cases
s'alça un gòtic campanar,
i cada dia a aquesta hora
les campanes van tocant:
Bam, bam, bam!
Ja en brandegen les campanes!
Buam, buam, uam!
Ai, quin so tan harmoniós!
Buam, uam, uam!
Nem tocant (?),
descobrint nou cant, pastors (?).

De genolls postrats en terra,
resen plens de fe i fervor,
saludem tots a Maria
que és la reina de l'amor,
que és la reina de l'amor.

L'àngel sant, Verge sagrada,
en baixà de (?),
concedint al ver Messies
vostre ventre immaculat,
vostre ventre immaculat.

El diví nen s'ha fet home,
meravella sens igual,
abastint vostre natura
redimint el trist mortal,
redimint el trist mortal.

Ave Maria, canten los àngelos
canten los àngelos, sonora veu;
(?) de l’Ave Maria,
dolça campana (i)a se veu l’argent.
Amén.

       -Jo hi poso això últim...-