signatura_PNC2022.jpg

Ball de rams

Nom de l'informant: Francisco Oliveras i Torrentà  "Paco d'Ordis"

Data i lloc de naixement: 20/10/1928 (Ordis)

Municipi de residència: Ordis

On, com i de qui la va aprendre: De jove al poble.

Fotografia de l'informant

Lletra:

Quan refila el cornetí
es remou tot l'envelat,
doncs ja se sap què vol dir:
que el ball de rams ha arribat.

No em facis pas el distret
com acostuma a fer algú,
content em gasto el duret
i compraré el ram per tu.
Content em gasto el duret
i compraré el ram per tu.

Guarda el ram que t'he donat
com si fos el més flairós,
que ell te dirà que hem estat
avui molt juntets els dos, els dos, els dos...

Pum, pum!

Ai, Maria! Ai, Maria,
que ets formosa!
Ai, Maria,
tens les galtes de setí!

Ai, Maria,
que ditxós que jo seria!
Ai, Maria! Ai, Maria,
si't volguessis casar amb mi.
Ai, Maria! Ai, Maria,
si et volguessis casar amb mi!!!
Que sí!!! Que sí!! Que sí!!!! Que sí!!!

Pom!

      -I llavors l'orquestra:-
 
Tiririririm, tiririm,
tiririririm, tiririm,
tiririririm....


 

Observacions:

És una composició (vals-jota) dels anys 20 del s. XX, obra de la cupletista Cándida Pérez. El "Diccionari del Cinema a Catalunya" (2005) de Joaquim Romaguera i Ramió, l'atribueix erròniament a Josep Casas i Augé (Barcelona, 1913-1988). Per saber-ne més: "Ball de rams, Càndida Pérez, 1922".

La cançó s'emmarca en la tradició del "Ball de rams". Segons el "Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936) de Francesc Pujol i Joan Amades: "Aquest qualificatiu designa danses de diferents noms i diferents caients, a les quals és aplicat (aquest nom) pel fet de vendre's o sortejar-se, abans de ballar-les, rams que els balladors compren per obsequiar les balladores i que són venuts pels pavordes en benefici de l'organització de la ballada".

El primer enregistrament que n'hem trobat és de l'Orquestra Demon amb el Cuarteto Vocal Orpheus, l'any 1946. El grup La Trinca va repopularitzar la cançó l'any 1970 incloent-la a l'àlbum "Festa Major". Casas i Augé, en els últims anys de la seva vida, també va ser arranjador de composicions d'aquest últim grup.

 

A en Paco li agradava molt cantar i explica que de jovenet, a les festes i balls dels pobles, sempre acabava cantant amb l'orquestra. Sap moltes ranxeres i corridos mexicans, tangos... Explica també que ara no té gaire bona veu, que ha anat perdent la memòria i que ha reviscolat dos cops al llarg de la seva vida: un cop que el va envestir un toro i una segona ocasió que anant amb bicicleta i enlluernat pels llums d'un cotxe va tenir un accident. 


Entrevista realitzada per Anna Vila, el setembre de 2013.