Lletra:

Que hermosa n'és la posta,
n'és la posta del sol;
l'amaguen les muntanyes
els balls són el (?).

Hermós astre del dia,
jo et dic adéu-siau,
que ja t'he perdut de vista,
fins a demà, si a Déu plau.

La claror que brilla el dia
poc a poc se va apagant,
i els ocells de la verneda
ara (i)a no canten tant.

Dormiu ocells que la nit és (?),
dormiu dins de l'espès brancam,
que (?)
i el cor (?)
no acaben mai la fam.

Que v(e)gili el rossinyol,
que refili amb el pollancre,
tot cantant de en branca en branca.
(?) nit.

Però tranquils podeu estar,
perquè la nit serà tranquila,
mentres el rossinyol v(e)gila,
podeu dormir.

Oh, que hermosa és la vesprada
(?) del blau mantell
surt de dintre l'estelada
(?) n’és més de vell.
(?) n’és més de vell.

Els pastors toquen la gralla,
les pastores van ballant;
i en pastura una becada
(?)

Al bell mig d'aquelles cases
s'alça un gòtic campanar,
i cada dia a aquesta hora
les campanes van tocant:
Bam, bam, bam!
Ja en brandegen les campanes!
Buam, buam, uam!
Ai, quin so tan harmoniós!
Buam, uam, uam!
Nem tocant (?),
descobrint nou cant, pastors (?).

De genolls postrats en terra,
resen plens de fe i fervor,
saludem tots a Maria
que és la reina de l'amor,
que és la reina de l'amor.

L'àngel sant, Verge sagrada,
en baixà de (?),
concedint al ver Messies
vostre ventre immaculat,
vostre ventre immaculat.

El diví nen s'ha fet home,
meravella sens igual,
abastint vostre natura
redimint el trist mortal,
redimint el trist mortal.

Ave Maria, canten los àngelos
canten los àngelos, sonora veu;
(?) de l’Ave Maria,
dolça campana (i)a se veu l’argent.
Amén.

       -Jo hi poso això últim...-