Anem cap a Alpens,
allarguem el pas,
que avui no se'n torna,
que avui no se'n torna,
anem cap Alpens,
allarguem el pas,
que avui no se'n torna
ni un soldat ras.

Avui n'és de glòria:
en Savalls va dir
que avui n'era el dia,
que avui n'era el dia,
avui n'és de glòria:
en Savalls va dir 
que avui n'era el dia
d'amarrar el cabrit.

Allí en reposaren,
veïnat de (C)alou,
seguiren la marxa,
seguiren la marxa,
allí en reposaren,
veïnat de Salou,
seguiren la marxa,
ja heu reposat prou.

Anem cap a Alpens,
allarguem el pas,
que avui no se'n torna,
que avui no se'n torna,
anem cap Alpens,
allarguem el pas,
que avui no se'n torna
ni un soldat ras.

Capellans i frares,
si voleu estar salvats,
haureu d'anar a la guerra
amb en Savalls agregats.

Encara que hi aneu,
tampoc no gonyareu
diners del presupuesto,
mai més en cobrareu.

Laarà, larà, lalara,
Laarà, larà, lalà.

No hi vendran medalles
ni escapularis tampoc,
que vindrà un dia
que el poble us darà foc.

Que aixís ho hem de dir,
que aixís ho hem de fer,
direm a boca plena
que mori Carlos setè.

Laarà, larà, lalara,
Laarà, larà, lalà.

De matinada quan l'aucelleta
(i)a en saluda el sol brillant,
de lluny ne sento una cançoneta
que m'enamora al son dels cants.

Oïu atents què diu lo cant,
què diu lo cant, tararit...

Dintre l'ombre(d)a n'hi ha una nineta
que els cants escolta (?);
un ram ne forma de violetes,
per a donar-lo a son aimador.

De Jesús la primera agonia
ja fou quan a l'hort el varen trobar,
contemplant quan son pare li envia
una creu preciosa que ha de ser clavat.

En Savalls de la Pera,
xiribiu, xiribiu, bombom,
en Savalls de la Pera,
xiribiu, xiribiu, bombom,
bomba, va!
En Savalls de la Pera,
l'haurem d'afusillar.
Oh, iaià, oh, iaià,
l'haurem d’afusillar,
i oià, oià, oià.

En Savalls n'és un pillo,   l’haurem d’afusillar.

Diga-me'n, diga-me'n nou,
nou carnisseres de bou
per passar la setmana,
vuit botes de vi cuit
per fer bones torrades,
set oques enastades,
sis perdius enllardades,
cinc capons a l'ast,
quatre peus de porc,
que dos amb naps,
que dos amb cols,
tres botifarres,
dugues llangonisses
i un porcell farcit
pel teus amics.

Si ho sapiguessis,
mal me'n diguessis,
els goi(t)s de Sant Llemic.

Rataprim! Ratapram!
Cinc de pistons, patim, patam!
Tararit! Tararet!
Com els jocs de soldats no hi ha res!
Patatim! Patatam!
Cinc de pistons, patim, patam!

Tenim els llibres esquinçats,
els cartipassos són llençats
i escrivim amb mala gana,
perdem el temps fent el soldat
que no hi ha res com fer campana.

Qui de petit no vol lliçons,
jugava a bales i a cartrons
pensant només que en fer campana
quan ....... cridades les presons
o al corralet si és mort de gana. 

Quan és dijous i fa mal dia
mireu els núvols amb desconsol.
per Santa Clara Déu l'ha escombrada,
farà bon dia si Déu ho dol.
I...............................
farà bon dia d'estudiar.

Ning, ning, fa la campaneta.
Nang, nang, la campana fa.
La que toca to... les hores
allà dalt del campanar.

Lalà-laralà, tralà-laralà.
Lalà-laralà, lalala-lalà.

La petita toca el mestre
quan és hora de plegar;
té un repicar tan alegre
que fa gana de saltar.

Tralà-laralà, lalà-laralà,
Tralà-laralà, lalara-lalà.

 

Mà, maneta rosadeta,
ben sabent(a) jo et faré,
perquè facis bona lletra
i no embrutis el paper,
perquè facis bona lletra
i no embrutis el paper.

Sempre dolça i compassiva
per qui pena i és esclau,
sempre forta i amatent(a)
per ajuda del qui cau,
sempre forta i amatenta
per ajuda del qui cau.