La fadrina va a la font
a buscar un cantiret d’aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina.

Tralara, lalara, lalara lalà,
tralara, lalara, lalara lalà.

Quan és a prop del molí
veu algú que l’esperava,
és el fill del moliner
que li fa la mitja rialla.

Tralara, lalara, lalara lalà,
tralara, lalara, lalara lalà.

-Si tu em fessis un petó,
jo te’n donaria un altre,
si tu em fessis un manyac,
jo et faria una abraçada.

Tralara, lalara, lalara lalà,
tralara, lalara, lalara lalà.

Quan arriba a casa seu,
li botzina així sa mare:
-Molt trigaves a tornar!
-És la font que a penes raja!

Tralara, lalara, lalara lalà,
tralara, lalara, lalara lalà.

-Molt despentinada véns!
-És que el vent m’escabellava
-Molt enfarinada vas!
–És el vent que bufa l’aire!

Tralara, lalara, lalara lalà,
tralara, lalara, lalara lalà.

Ai mare, anem a missa
tuturet, turet, turà,
ai mare, anem a missa,
que jo faré el dinar.

La mare, bona dona,   a missa se’n va anar.
Quan va tornar de missa   ja no la va trobar.
Pregunta a les veïnes   si l’han vista passar:
-N’hem vista passar   una al costat del capità.
El pare agafa el burro,   i a Girona se’n va anar.
Quan va ser al mig de Girona   es troba el capità:
-Capità, si sou bon home,   la filla m’heu de dar.
-Caterina, Caterineta,   el teu pare et ve a buscar.
-Digues-li al meu pare   que no hi vull pas anar,
que vull anar a la guerra   al costat del capità.

Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu,
Marieta, Marieta, 
pregunteu-li com se diu,
Marieta de l'ull viu. 

Pregunteu-li on s’està,
a la rambla, a la rambla, 
pregunteu-li on s’està,
a la rambla a festejar. 

La Mare de Déu,   quan era xiqueta,
anava a costura   a aprendre de lletra.
En un cistellet   duu quatre pometes,
un bocí de pa,   també avellanetes.
Filava finet   i teixia beta
estant retirada   dintre sa cambreta.
L’àngel hi va entrar   per la finestreta:
-Déu vos guard, Maria,   de gràcia sou plena.
La nit de Nadal   sereu mare i verge,
en tindreu un noi   bonic com l’estrella.
Per nom es dirà,   per nom s’anomena,
es dirà Jesús,   Rei de cel i terra.

Marieta cistellera
tu que en sabes fer cistells,
em faries una panera
per anar a collir clavells.

I una rosa en tinc a l'aiga
i un clavell en tinc en fresc
perquè es costa el sant d’en Jaume,
que és el sant del meu promès.

Avui és festa,
Sant Joan la fa,
agafa l’escopeta
i se’n va a caçar.

Tira un tiro,
mata un pardal
vestit de general.

Passa Sant Pere,
li corre al radera,
passa Sant Martí,
tocant el violí.

Passa Santa Anna
ballant la sardana,
passa un capellà
i li tira un tros de pa.

Passa en Serafí
dient: -Ja sóc aquí!
Passa l’escarbat
i això (i)a s’ha acabat!

En Pere va anar al mercat
a comprar una burra seca, oidà,
a comprar una burra seca, oidà.

Li taien quatre peus,
li taien quatre peus,
la burra arrenca córrer, oidà,
la burra arrenca a córrer, oidà.

Un cegu se la mirava,
un cegu se la mirava
i un sord se l’escoltava, oidà,
i un sord se l’escoltava, oidà.

En Pere va anar al mercat,
en Pere va anar al mercat,
a comprar una burra cega, oidà,
a comprar una burra cega, oidà.

Li talla els quatre peus,
li talla els quatre peus,
la burra arrenca a córrer, oidà,
la burra arrenca a córrer, oidà.

De la sang que li va rajar,
de la sang que li va rajar,
n’hi ha tres rieres plenes, oidà,
n’hi ha tres rieres plenes, oidà.

Passa per sota un pont,
passa per sota un pont,
ben ple de fulles seques, oidà,
ben ple de fulles seques, oidà.

Pel mar corren conills,
pel mar corren conills,
pel bosc corren anguiles, oidà,
pel bosc corren anguiles, oidà.

Aquesta és la cançó,
aquesta és la cançó,
la cançó de les mentides, oidà,
la cançó de les mentides, oidà.

Qui la vulgui saber,
qui la vulgui saber,
tindrà que anar a F(e)lipines, oidà,
tindrà que anar a F(e)lipines, oidà.

Quant airem en el pesebre,
cantarem una cançó, i una cançó,
a davant de Déu i Maria
i a davant del Redentor.

A melodia, canta i refila,
toca tambal i repica Pasqual,
que són festes d'alegria
i són pasqües de Nadal.  

Al carrer d’avall
n’hi ha una finestreta,
passa un cavaller,
li tira una pedreta,
torna a passar,
li torna a tirar.

Passa un donzell
ben ple de floretes,
tira confits
i a mi no me’n donen.
Quan la mare tindrà un nen,
confitura, confitura,
quan la mare tindrà un nen,
confitura menjarem.