En un taller de modistes
va passar un cas tot xocant;
van posar-se totes tristes
trobant-se a faltar el fil blanc.

La mestressa furiosa,
pitjor qu(e) un guàrdia civil,
les va fer registrar totes,
cap d'elles tenia un fil.

Oh, balancé, balancé,
oh, balance jo de l'olla;
menos jo que en vu(i) ser,
que en vu(i) ser de la cassola.

En un piset de la Torre,
dos promesos van anar
cap allà a les deu del vespre
per arreglar-ne un sopar.

Mentres feien la picada,
perquè ningú es despe(r)tés,
ell li'n diu no en piquis massa
que a baix ahi ha els masovers.

Oh, balancé, balancé,
oh, balance jo de l'olla;
menos jo que en vu(i) ser,
que en vu(i) ser de la cassola.

Mare, mare, 
vénen carlins!
Tites, tites, 
fiqueu-se a dins!

Marieta cistellera,
tu que en sabes fer cistells,
me'n faràs una panera
per anar a collir clavells.

Una rosa en tinc a l'aigua
i un clavell en tinc en fresc,
que el guardo per Sant Francisco,
que és el sant del meu promès.

Joanet de mi vida
puja'm al carro;
que si tu no m'hi puges,
jo m'en desmaio.

Dona'm la mà, 
d'aquí estant, d'aquí estant,
tota soleta, soleta vindré.
I assentadeta en el carro
i al teu costat m'estaré.

Marieta cistellera,
tu que en sabes fer cistells,
me'n faràs una panera
per anar a collir clavells.

Una rosa en tinc a l'aigua
i un clavell en tinc en fresc,
que el guardo per Sant Francisco,
que és el sant del meu promès.

Tant que costen els fills a les mares,
quan són grans els fan soldats;
van a la guerra, els tiren per terra,
sense saber qui els ha criat.  

Cantarem una americana
de molt bona gana;
noies obreres, obriu, obriu,
les més mudades i salameres:
volem tocar-les del voraviu.

Veureu minyones treballadores
que per jornal guanyen deu rals;
entre mudades, polvos i modes,
també s'hi gasten un dineral.

Jovent, no us entretingueu
i aneu alerta amb les mosses;
molt cuidado a fer-vos mal,
dels ulls traveu-(vo)s-en les brosses.

I això dóna per sapigut,
que el jove que s'hi casi
que passi a l'història
de Sant Cornut. 

També veureu minyones treballadores
que per jornal guanyen deu rals;
entre pomades, polvos i modes,
també s'hi gasten un dineral.

Cotilles a la parissien, 
i mitges a la escocesa,
un pentinat molt flamenc
i sabates a l'inglesa.

I això dóna per sapigut,
que el jove que s'hi casi
que passi a l'història
de Sant Cornut.

En este vals,
una noche soñé;
el despertar,
el silencio noté.

Vuelve dormir,
vuelve soñar;
mi corasón,
siempre, siempre
en el vals.

Prenda, prenda hermosa
que cuando el vals soñé,
soñé agarradito
contigo lo bailé.

Baile cruel (?)
me juraste mi amor,
yo te entragué
mi jardín .... la flor.
 
................
marchita está,
no yase no (?)
que te cuerdo ni ná (?).


 

A la vor(i)ta del mar
n’hi ha una donzella,
que ella broda un mocador;
n'és per la reina.

Quan ne fou a mig brodar,
li falta seda,
li falta seda;
veu venir un mariner
de llunyes terres,
de llunyes terres.

-Mariner, bon mariner,   si'n porteu seda?
-Quina seda voleu,   blanca o vermella?
-Vermelleta la'n vull io,   que en brodi d'ella.
Pugeu a dalt de l’(arnau),   triareu d'ella.
Mariner es posa a cantar   cançons molt belles;
i amb el cant del mariner   s’hi ha dormideta.
I quan ella es despertà,   es trob(a) llunyes terres.
-De tres germanes que tinc,   som la més bella,
i ai, tristesta de mi,   som marinera.
-No sou marinera, no,   sereu la reina;
la reina de Portugal   o d’Inglaterra.

Ai, hermosa Catalunya,   qui t'ha vist tan rica i plena!
Mes ho sap un Déu del cel,   declarada ens té la guerra;
cremaren una capella,   que Santa Coloma es deia.
Cremaren un capellà,   mentres que la missa deia,
ho cremaren tot plegat,   calze, casulla i patena.
S'uneixen els catalans,   ara és hora que en fem feina!
I amb capes de segadors,   si se'n van a Barcelona.
I en mataren el Virrei,   la porta de una galera.
Li explicaren lo que havien fet   i els hi en som dat llibertat,
(…)   i molt més se'n poden pendre.

Bon cop de fauç,
bon cop de fauç,
defensors de la terra!
Bon cop de fauç!

I a Salt i Santa Eugènia
si s'hi han aposentat,
n'han parat bateria
per rendir la ciutat.

Vinga'n, vinga'n francesos,
carena no hi ha al mar
i allí als portals de França,
hi ha gran necessitat.

(I)a posen les escales
per entrar a la ciutat,
i el regiment de Ultònia
i els diu atràs, atràs.

Vinga'n, vinga'n francesos,
carena no hi ha al mar
i allí als portals de França,
hi ha gran necessitat.

(I)a posen les escales
per entrar a la ciutat,
i el regiment de Ultònia
i els diu atràs, atràs.

Vinga'n, vinga'n pessetes,
i pans de mun(a)ció,
la ciutat de Girona
no la rendireu, no!

(...) t'ets acovardit;
sense tirar cap tiro,
t'ets dat a l'enemic.

Cinc-cents canons que hi (ha)vien
no t'hi han servit per re,
si no per més desgràcia
a l'enemic francès.

Per la tua gran finesa
i la bona v(a)luntat,
cantarem amb alegria
i no et vol(d)ria enfadar.
Los tractes de ta hermosura,
n'és una cosa sens par.
Nostro Senyor t'ha criada
per fer-me morir i penar.

Lo primer és un goig alegre               
començant per lo teu cap,
l'hermosura que et dic ara,
de la boca i del teu nas,
dels uis i els teus cabells
i aquell front tan ben posat.
Nostro Senyor t'ha criada
per fer-me morir i penar.

El segon amb alegria
ta(m)bé et volria cantar,
la cara tens tan hermosa 
sembla un clavell encarnat;
al(s) llavis tens una rosa,
ditxós qui l'alcançarà.
Nostro Senyor t'ha criada
per fer-me morir i penar.

El tercer a la teva llengua
tabé et vol(d)ria cantar,
que per dos mil meravelles
sols tu no les pots obrar.
Se'n pot tenir per ditxós
aquell qui t'alcançarà. 
Nostro Senyor t'ha criada
per fer-me morir i penar.