La reina ha tingut un noi
més bonic que un sol i lluna;
no se l'ha pogut criar,
l'ha tingut que donar a dida,
la non, non,
feu-li non, non,
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.

L’infant no li’n vol callar   ni en bressola ni en cadira;
l’infant no li’n vol callar,   només i a la falda de la dida.
La dida en fa un gros foc   de carbó i llenya d’aulina,
i amb (a) l’esc(u)lfor del foc,   la dida s’hi és adormida.
Quant ella s’hi despertà,   tr(a)b(a) l’infant amb cenra viva.
I ella en fa un gros crit:   -Valga’m la Verge Maria!
Que si cas no m’hi ajudeu,   del rei seré perseguida.
Mentre està dient això,   el rei i la reina arriba,
i ella puja escala amont,   tota trista i aflegida;
quan és a dalt al bressol,   l’infant se li’n posa a vida.

I una cançó us vu(i) cantar,   no hi ha molt que s'és dictada,
d'una minyona que hi ha   de la vila de Igualada.
I els seus pares són forners,   i una gent molt ben honrada;
l’han deixat anar a ballar   al sarau de la patacada.
I en siguent en el Masnou,   ja me l’han arremangada;
i el més petitet de tots   i dels peus ja l’engra(t)ava,
i el (mijançanet) de tots   i de (jo)nois l’engra(t)ava,
i el més g(a)randet de tots   i molt més amont ribava.
-I el(s) teus pares què et diran   quan t’hi voran tan mullada?
-I jo ja els hi'n responré:   “La rosada m’hi ha tocada.”

I adéu, clavell morenet
i adéu, estrella del dia
i estrella del resplendor
que tot lo món (rellumina).

I un divino vull cantar,   del bon Déu, el ver Messies,
de la mort i passió   que el Diven(d)res Sant patí(e)u.
Quan estàv(e)u a dins l’hort,   i amb el cor ple d’agonia,
i esperant la trista mort,   i esperant-la, i mai venia.
Ja en baixaren los jueus,   i amb gran ràbia i gran malícia,
si l’en han pres i lligat,   i a Pilat l'en remetien.
Pilat li fou coronat,   i amb setanta i nou espines.
N'ha baixat l'àngel del cel,   davant d'ell s’apareixia.

(...) niu,
Déu us conservi els que hi teniu,
Déu us conservi els que hi teniu.

Si en teniu dels ous covats,
si en teniu dels ous covats,
Déu us tregui els uis del cap,
Déu us tregui els uis del cap.

Cantarem una americana
de molt bona gana;
noies obreres, obriu, obriu,
les més pintades i salameres,
volem tocar-vos el voraviu.

Cantarem una americana
de molt bona gana;
noies obreres, obriu, obriu,
les més pintades i salameres,
volem tocar-vos el voraviu.

V(e)ureu xicotes treba(i)adores
que de jornal guanyen sis rals;
però per polv(r)os, pomada aimada,
que també en gasten un dineral.

V(e)ureu xicotes treba(i)adores
que de jornal guanyen sis rals;
però per polv(r)os, pomada aimada,
que també en gasten un dineral.

Cotilla a la parissiè, 
i mitges a l'escocesa,
i un pentinat molt flamenc
i sabates a l'inglesa.

I això dóna per sapigut,
que un home quan se casi
que repassi l'història
de Sant Cornut.

També trobareu minyones 
que per ser bufones
lo cor s'estrenyen d'allò més fort;
quan van mudades semblen monades
i despullades un burro mort. 

Jovent, no us entretingueu,
dels ulls tra(v)eu-(se) les mosses;
i aneu alerta amb lo que feu,
i molt amb cuidado amb (a) les mosses.

I això dóna per resultat,
un home quan se casi
que li'n surtin dos bonys al cap.

Rossa i gentil, nineta eixerida,
surt a escoltar i al teu finestral
com glosa avui la Pasqua florida
l’estrofa breu de un cant trio(n)fant. 

Rossa i gentil, nineta eixerida,
surt a escoltar i al teu finestral
com glosa avui la Pasqua florida
l’estrofa breu de un cant trio(n)fant.

Si plau la tonada, formosa i donzella,
la nostra cistella porteu-li enflocada,
i si és honorada d’algun ric p(l)esent,
amb joies doblades cantem novament. 

Rossa i gentil, nineta eixerida,  
surt a escoltar i al teu finestral
com glosa avui la Pasqua florida
l’estrofa breu de un cant trio(n)fant.  

Si plau la tonada, formosa i donzella,
la nostra cistella porteu-li enflocada,
i si és honorada d’algun ric p(l)esent
amb joies doblades cantem novament.  

-Vós mare aneu a missa,   jo amaniré l'esmorzar.
Quan la se(u) mare torna de missa,   l'Agneta no hi trobà.
Si demana a les veïnes,   si la n'han vista passar:
-N'hem vista passar una,   i amb el soldat diu que va.
El seu pare agafa la mula   i a Barcelona se'n va.
I a l'entrant de Barcelona   si n'encuentra un capità,
l'Agneta Rostoieta   i amb el soldat diu que va:
-Agneta Rostoieta,   el teu pare et ve a buscar.
Diu: -Que se'n torni,   que jo no hi vu(i) pas anar,
i en vu(i) fer mort i vida   i en el(s) peus del capità,
i si el capità m'hi falta   i el comandant hi h(a)urà.

Tu-ru-ru-rú, tu-ru-rú,
tu-ru-ru-rú, tu-ru-rú,
tu-ru-ru-rú, tu-ru-ru-ru-rú.

Quan el pare no té pa,
la canalla, la canalla,
quan el pare no té pa,
la canalla fa ballar.

Quan el pare no té vi,
la canalla, la canalla,
quan el pare no té vi,
la canalla fa adormir.

Les petites formiguetes a l’istiu,
quan el blat ia està segat, ben lligat i apilonat,
surten ben arrengladetes del seu niu
fent xiu-xiu, fent xiu-xiu.

Plou i fa sol,
les bruixes se pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.

Les nenes maques al dematí
s’alcen i reguen, s’alcen i reguen,
les nenes maques al dematí,
s’alcen i reguen el seu jardí.

Jo també rego el meu hortet,
faves i pèsols, faves i pèsols,
Jo també rego el meu hortet,
faves i pèsols i julivert.

Julivert meu, com t’has quedat?
Sense cap fulla, sense cap fulla,
julivert meu, com t’has quedat?
Sense cap fulla i el nas pelat.