I el rector de Talaixà
i el rector de Talaixà
quan n'ha sopat no en té prou(s) pa.

Gafa el fusill i se’n va a caçar;
ni perdius ni gotlles no trobà.
I una pastorel·la encontrà.
-Pastorel·la, et vols confessar?
-(I)a ho voldria ser temps ha.
I ont hi podríem anar?
-I a radera de l'altar.
L'altar es posa a tremolar,
ve(i)am això què serà?
I aquest any n'és any de blat.
Del rector n'hi ha la meitat;
del vicari l'ha atrapat.

Lireta-lum, pimpum,
lireta-là, pimpam.

Tú, tururut, turú, turú,
tú, tururut, turú, turú.
Tururú, rurú, rurú,
tururú, rurú, rurú.

Tú, tururut, turú, turú,
tú, tururut, turú, turú.
Tururú, rurú, rurú,
tururú, rurú, rurú.

Tada, dadadà, dadà,
tururururú, rurú.

Larannà, nannannà, 
nanna, nanna, nanna, nada.
Larannà, nannannà, 
lara, randa, nananà.

I ai, calàndria, no cantis tant,
que em dones moltíssima de pena.
I ai, calàndria, no cantis tant,
que em dones moltíssima de pena.

La calàndria va cantant:
-I no em ve d'un dia.
Ai, trist de jo, ella se m'hi (e)nsistia.

Lara, lara, dada,
darà, darà, dadà.
Dada, dada, dada
dadadà, dedà.
Pam, pam, pam,
pam, pam, pam.

Larannà, nannannà, 
lanna, nanna, nanna, nada.
I darannà, lannannà, 
lara, nana, nananà.

Larannà, nannannà, 
lanna, nanna, nanna, nada.
I darannà, lannannà, 
lara, nana, nananà.

I ai, calàndria, no cantis tant,
que em dones moltíssima de pena.
I ai, calàndria, no cantis tant,
que em dones moltíssima de pena.

La calàndria va cantant:
-I no em ve d'un dia.
Ai, trist de jo, ella se m'hi (e)nsistia.

Larà, larà, dada,
darà, darà, dadà.
Dada, dada, dada
dadadà, dedà.

Tet, tereret, teret, tereret.

Iarannà, nannannà, 
lanna, nanna, nanna, nada.
Darannà, lannannà, 
ara, nana, naranà.

I ai, calàndria, no cantis tant,
que em dones moltíssima de pena.
I ai, calàndria, no cantis tant,
que em dones moltíssima de pena.

La calàndria va cantant:
-I no em ve d'un dia.
Ai, trist de jo, ella se m'hi (e)nsistia.

Lara, lara, dada,
darà, darà, dadà.
Dada, dada, dada
dadadà, dedà,
pam, pam.

Les noies de La Roca   mal hagi qui en dirà mal;
s'han deixat tocar el pandero   per dessota el davantal.
Què direm de la petita?   Què direm de la més gran?
Què direm de la mijana,   la que porta el cap més alt?
Si se n’ha fet gallinaire,   coi (?) d’un mas que hi ha aquí dalt;
tot talaiant les gallines   s’ha deixat picar pel gall.
La picada n’està mala,   sobrepuja el davantal;
si n’ha enviat una carta   i en el senyor comandant,
que, si el soldat se n’anava,   de què faríem de l’infant.
I ella els hi fa de contesta:   -Que el facin criar set anys,
set i set faran catorze,   i (a) l’infant ja serà gran.

Dic adéu-siau, ninetes,
i ara que els soldats se'n van;
i ara no se'n van i ploren,
què faran quan se n'a(n)iran?

Y a los pinares de un jardinero,
cuando mi madre me abandonó,
y una vecina que allí vivía
me conocía y me recogió.

Y a los pinares de un jardinero,
cuando mi madre me abandonó,
y una vecina que allí vivía
me conocía y me recogió.

Les ninetes tot saltant,
creixen, creixen, creixen, creixen.
Les ninetes tot saltant
creixen, creixen i es fan grans.

La mare diu: “salta i brinca
ia et vindrà el temps del repòs;
que en el món, el qui s’atura
li passa al davant tothom.

Déu vos salve, o Maria Immaculada,
Verge Santa del Remei,
gireu vostres ulls, Regina apiadada,
sobre aquest poble d’Anglès,
sobre aquest poble fidel.

Vós sou tota nostra vida i esperança
pels qui cerquem bon remei;
a Vós prega i sospira ben confiada
tota la plana d’Anglès, tota la plana fidel.

Per la tua gran finesa
i la bona voluntat,
cantarem amb alegria
i no et voldria enfadar.
Els tractes de ta hermosura,
que és una cosa sens par.
Nostre Senyor t'ha criada
per fer-te fruir i penar.

El primer és un goig alegre             
començant per el teu cap,
l'hermosura de ta cara,
de ta boca i del teu nas,
i els ulls i els teus cabells
i el teu front tant ben posat.
Nostre Senyor t'ha criada
per fer-te fruir i penar.

El setè per cumpliment
de tot lo que havem cantat;
si en res t'hem agraviada,
amb el cantar i sonar
davant de les teves plantes
perdó et volem demanar.
Nostre Senyor t'ha criada
per fer-te fruir i penar.

A la plaça de la vila
està plena de gent.
Pageset i pageseta, d(i)cidits,
se'n van a la plaça
i a lluir el ric vestit.

T'estimo(c) dolç amor,
com la papalloneta
que busca perfums de olor,
i a l'hermosa roseta
nascuda al mig del bosc.
Tralaralà, lalà,
tralalà, lala.

(I)a en toquen el tamborino,
no cal estar distret,
que el peu i la barretina
fan el saltironet.

Passen dies, passen mesos,
també pass(a) un any,
la pagesa en els seus braços
té un infant;
(i)a no balla la sardana com llavors
i a dintre ses entranyes canta una cançó.
Lalalà, lalalà...

T'estimo(c) dolç amor,
com la papalloneta
que busca perfums d(e) olor,
i a l'hermosa floreta
nascuda al mig del bosc.
Tralaralà, lalà
tralalà, lala.

Estirià jo sóc i tinc de roca el pit
i el meu país formós no el deixo avergonyit,
perquè els d'Estíria tots som ferms, alts i drets,
i a casa nostra hem crescut com avets.

Ria, ria, rirriia, ria, ria, rirriia,
Ria, ria, rirriia, ria, ria, rià.

Quan vaig als cims jolius amb el vestit mudat
i el gec, com és costum, de verd enribetat;
amb la mà dreta agafo un llarg i fort bastó
i duc penjat escopeta i sarró.

Ria, ria, rirriia, ria, ria, rirriia,
Ria, ria, rirriia, ria, ria, rià.

Oh cel blau, cel estrellat,
per què quan de nit et miro,
sense adonar-me’n, sospiro
e(x)plaiant ocult dolor?

És tal volta perquè tapes
com cortina desplegada
de la nostra pàtria aimada
el vivíssim resplendor.

Nostra pàtria és dalt la Glòria
a on veurem a Déu sens vel
trepitjant del món l’escòria,
volarem tots cap al cel.