Estirià jo sóc

Nom de l'informant: Fina Company i Juliol

Data i lloc de naixement: 27/11/1943 (Pujals dels Cavallers)

Municipi de residència: El Far d'Empordà

On, com i de qui la va aprendre: A casa (Can Ruet), sobretot a l'estiu, prenent la fresca a l'era del mas, cantant amb els avis, pares i oncles i tietes que venien d'estiueig.

Lletra:

Estirià jo sóc i tinc de roca el pit
i el meu país formós no el deixo avergonyit,
perquè els d'Estíria tots som ferms, alts i drets,
i a casa nostra hem crescut com avets.

Ria, ria, rirriia, ria, ria, rirriia,
Ria, ria, rirriia, ria, ria, rià.

Quan vaig als cims jolius amb el vestit mudat
i el gec, com és costum, de verd enribetat;
amb la mà dreta agafo un llarg i fort bastó
i duc penjat escopeta i sarró.

Ria, ria, rirriia, ria, ria, rirriia,
Ria, ria, rirriia, ria, ria, rià.

Observacions:

Es tracta d'una adaptació al català d'una cançó popular dels Alps austríacs, escrita per X. Cirera. La primera referència que n'hem localitzat és al "Cançoner de la secció de muntanya" del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1935.

Partitura:

Estirià jo sóc - Partitura completa.pdf

Entrevista realitzada per Nicolàs Sánchez i Adrian Frank, el març 2013, dintre el projecte Folklore de l'Escola El Far d'Empordà.