Oh cel blau, cel estrellat,per què quan de nit et miro,sense adonar-me’n, sospiroe(x)plaiant ocult dolor?És tal volta perquè tapescom cortina desplegadade la nostra pàtria aimadael vivíssim resplendor.Nostra pàtria és dalt la Glòriaa on veurem a Déu sens veltrepitjant del món l’escòria,volarem tots cap al cel.