Lletra:

La fadrina va a la font
a buscar un cantiret d’aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina.

Tralara, lalara, lalara lalà,
tralara, lalara, lalara lalà.

Quan és a prop del molí
veu algú que l’esperava,
és el fill del moliner
que li fa la mitja rialla.

Tralara, lalara, lalara lalà,
tralara, lalara, lalara lalà.

-Si tu em fessis un petó,
jo te’n donaria un altre,
si tu em fessis un manyac,
jo et faria una abraçada.

Tralara, lalara, lalara lalà,
tralara, lalara, lalara lalà.

Quan arriba a casa seu,
li botzina així sa mare:
-Molt trigaves a tornar!
-És la font que a penes raja!

Tralara, lalara, lalara lalà,
tralara, lalara, lalara lalà.

-Molt despentinada véns!
-És que el vent m’escabellava
-Molt enfarinada vas!
–És el vent que bufa l’aire!

Tralara, lalara, lalara lalà,
tralara, lalara, lalara lalà.