Observacions:

Fins al segon vers és la balada "Muntanyes del Canigó", molt cantada i recollida en versions diverses a la majoria de cançoners. 

La primera referència que en tenim és la recollida per Milà i Fontanals aquí, dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853), anotada com una variant del que avui coneixem com a "Muntanyes regalades". Passa el mateix amb Francesc Pelagi Briz al volum III de "Cansons de la terra" (1871) recollint la del primer autor.

Milà i Fontanals en publica una versió més llarga al "Romancerillo catalán" de l'any 1882; ja la diferencia d' "El canigó" ("Muntanyes regalades") i li posa el nom de "Muntanyes del Canigó".

Al volum quart del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal la trobem anotada com a "Montanyes de Canigo", amb una breu explicació sobre la teoria que aquesta era la cançó més popular amb què els els perpinyanesos van celebrar el casament de Jaume II, fill de Jaume I el conqueridor, amb la comtessa Esclarmunda de Foix l'octubre de 1275.

A partir del tercer vers és la balada "Casada amb un vellot". Milà i Fontanals la recopilava dintre el "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol "Mensaje a los parientes". Joan Amades la recull al seu cançoner en una versió de l'any 1922. A l'Obra del Cançoner Popular la trobem recollida diverses vegades amb aquest mateix títol (als anys 1924-1925 o 1934) o amb d'altres (1928). 

D'aquestes últimes, n'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "La malcasada".

Tant "Muntanyes del Canigó" com "Muntanyes regalades" acostumen a ser exordis lírics – és a dir, fragments introductoris – d'altres balades, com en aquest cas.