signatura_PNC2022.jpg

Casada amb un vellot

Nom de l'informant: Narcís Matas i Sabater  "Ciset Barraquer"

Data i lloc de naixement: 1916 (Amer)

Municipi de residència: Les Planes d'Hostoles

Fotografia de l'informant

Lletra:

Muntanyes del Canigó,   fresques són i regalades
i a què més, ara l’istiu,   que les aigues són gelades.
Nou mesos que fa que hi som,   no n'he vist persona humana,
sinó un petit rossinyol,   que en el niu tot sol cantava.
-Rossinyol, lo rossinyol,   tu que fas llargues volades,
no iràs pas d'allà del mar   a buscar-ne una ambaixada,
I en diràs al teus parents   que io (i)a me n'en som casada?
M'he casada io amb un vell   que no el vu(i) ni me n'agrada;
io en vu(i) un de jovenet   que me'n faci fer bones vetllades.

Observacions:

Fins al segon vers és la balada "Muntanyes del Canigó", molt cantada i recollida en versions diverses a la majoria de cançoners. 

La primera referència que en tenim és la recollida per Milà i Fontanals aquí, dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853), anotada com una variant del que avui coneixem com a "Muntanyes regalades". Passa el mateix amb Francesc Pelagi Briz al volum III de "Cansons de la terra" (1871) recollint la del primer autor.

Milà i Fontanals en publica una versió més llarga al "Romancerillo catalán" de l'any 1882; ja la diferencia d' "El canigó" ("Muntanyes regalades") i li posa el nom de "Muntanyes del Canigó".

Al volum quart del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885), de Pierre Vidal, la trobem anotada com a "Montanyes de Canigo". Aquest autor es fa ressò de l’anècdota que els perpinyanesos van celebrar el casament del rei Jaume II amb la comtessa Esclarmonda de Foix l’octubre de 1275 cantant la «chanson du pays», és a dir, “Muntanyes del Canigó”.

Vidal diu haver obtingut tant aquesta informació com la versió de la cançó que presenta d’un manuscrit escrit per un tal «M. Vial». Avui sabem que tant la “notícia” folklòrica inventada sobre Jaume II i els perpinyanesos com la seva versió de la cançó són fruit de l’historicisme romàntic, és a dir, de l’impuls de reimaginar el passat nacional característic del s. XIX. Probablement, Vidal va fer un refregit utilitzant fragments d’altres balades i reescrivint-los. Tot i això, la lletra de Vidal va continuar recollint-se en cançoners fins als anys 90 del s. XX.

A partir del tercer vers és la balada "Casada amb un vellot". Milà i Fontanals la recopilava dintre el "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol "Mensaje a los parientes". Joan Amades la recull al seu cançoner en una versió de l'any 1922. A l'Obra del Cançoner Popular la trobem recollida diverses vegades amb aquest mateix títol (als anys 1924-1925 o 1934) o amb d'altres (1928). 

D'aquestes últimes, n'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "La malcasada".

Tant "Muntanyes del Canigó" com "Muntanyes regalades" acostumen a ser exordis lírics – és a dir, fragments introductoris – d'altres balades, com en aquest cas.

Gravació realitzada el gener de 2014 per Albert Massip. La fotografia i tota la informació biogràfica ens l'ha proporcionat en Joan Arnau.