Observacions:

Segons Joan Amades, són els goigs típics de caramelles, cantats arreu de la Catalunya vella i d'origen sobretot rural. Amb diverses melodies, solien cantar-se davant de qualsevol imatge mariana (aquests són iguals que els "goigs-camilleres del Roser" o "Los set goigs de la verge Maria de Pietat", per exemple) però a les comarques nord-gironines es coneixen sobretot els de la Mare de Déu del Mont (Albanyà, Alt Empordà).

El nom de "Goigs dels ous", utilitzat de forma habitual a la Catalunya Nord com a substitut de "caramelles", pot provenir perfectament de l'objectiu de la recapta: aconseguir ous (i també coques, carn, etc.). A "Goigs dels ous" (1889), Pere Vidal teoritza sobre el fet que el santuari de la Mare de Déu del Mont es trobava a l'antic terme de Sous (ara deshabitat) i que el mot pot ser una deformació de "Goigs de Sous". És justament en aquest indret on Jacint Verdaguer situava l'origen d'aquesta tradició.

Els goigs van ser molt difosos en fulls estampats, i d'aquests que presentem ja se'n coneixen versions a partir del s. XV.

Extrets dels blog Goigs i devocions populars, en presentem un parell de versions:

Cobles que's canten a la Mare de Déu del Mont en temps de Camilleres:
 

Goigs en llaor de la Mare de Déu del Mont:

A en Paco li agradava molt cantar i explica que de jovenet, a les festes i balls dels pobles, sempre acabava cantant amb l'orquestra. Sap moltes ranxeres i corridos mexicans, tangos... Explica també que ara no té gaire bona veu, que ha anat perdent la memòria i que ha reviscolat dos cops al llarg de la seva vida: un cop que el va embastir un toro i una segona ocasió que anant amb bicicleta i enlluernat pels llums d'un cotxe va tenir un accident.