Tenia jo una xicota
llagrimosa i seca d'ulls,
camacurta i (ju)peruda
i em mirava de reüll.

Era aficionada
i a tocar el (a)cordeón;
me'n tocava una peça
que a mi m'agradava molt.

(I)o sempre li deia
que me la toqués
i ella en responia.
i ella en responia:
-Porc! Sempre vols (lo) mateix.

Els tres reis de l'Orient
porten coses, porten coses,
els tres reis de l'Orient
porten coses a la gent.

Una botifarra per la meva mare,
un tortell pel meu camell,
un tros de pa pel meu germà.

Els tres reis de l'Orient
porten coses, porten coses,
els tres reis de l'Orient
porten coses a la gent.

Els tres reis de l'any passat,
pares i mares, pares i mares,
els tres reis de l'any passat, 
pares i mares a dintre un sac.

De cantar (i)a en cantaria
si en tingués bona veu,
què diran la gent que em sentin,
voleu cantar i no en sabeu. 

Laitrum, lairum, lairal·lalà,
laitrum, lairum, lairà.

Allà dalt de la muntanya
vaig sentir cantar un puput,
i era una fotuda vella
que escanyava un geperut.

Laitrum, lairum, lairal·lalà,
laitrum, lairum, lairà.

Allà dalt de la muntanya
(a) n'hi ha un gros ocellàs
que amb el bec toca sardanes
i amb la cua el contrapàs.

Laitrum, lairum, lairal·lalà,
laitrum, lairum, lairà.

Allà dalt de la muntanya,
ai, mare, deixeu-m'hi anar,
no sols per collir castanyes,
sinó per saltar i ballar.

Laitrum, lairum, lairal·lalà,
laitrum, lairum, lairà.

Tinc un mocador

que un bell mocador
a les noies.  

Io en tinc un sillonet,
jo m’hi assento(t), jo m’hi assento(t);
jo en tinc un sillonet,
jo m’hi assento(t), jo m’hi assec.

La Pasqua ia és arribada,
de cançons s’omplen l’espai.
La Pasqua ia n’és arribada,
de cançons s’omplen l’espai,
l’alegria s’esbargeix
per lo poble i per la vall.

Les ninetes rialleres
a dintre del seu casal,
hi escolten enamorades
la cançó del seu galant.

Cançó que n’és reblerta,
de tendres i purs amors,
nascuts com tendres poncelles,
i en el fons dels nostres cors,
dels nostres cors.

Bartomeu, si vas a França,
passaràs per Mataró
i veuràs a l'Anna Mari
que es pentina en el balcó.

La pinteta li va caure,
Bartomeu li va collir:
- Tingui, tingui la pinteta,
'cabis, 'cabis d'esclarir.

El quarto de l'Anna Mari
és pintat de color blau;
quan Bartomeu ho va veure
va fer un salt com un gripau.

En Jaumet tot trempat
passejant una tarda
per sota d'un abre
va haver de passar,
va haver de passar,
va haver de passar
per sota d'un abre,
va haver de passar.

N'hi ha una pomera,
és plena de pomes;
en Jaumet les guaita
i diu que roges són,
que roges són,
que roges són;
en Jaumet les guaita 
i diu que roges són.

S'enfila en a l'abre
i en Jaumet va caure 
i en Jaumet va caure;
pometes i tot,
pometes i tot,
i en Jaumet va caure,
pometes i tot.

Les mans peladetes
i els jonolls també,
en Jaumet plorava
diguent que mai més,
diguent que mai més,
diguent que mai més
tocaria pomes 
en sense permís.

Al quint pis de dalt de tot,
allà on viuen els artistes,
primer pis baixant del (x)el,
s'hi gossa de bones vistes,
s'hi gossa de bones vistes.

Tral·lara, laralà,
tral·lara, laralà,
tral·lara, lalalalà, lalà!

(Con) vénen festes majors
és quan tinc més alegria,
quan m'hi puc aprofitar
me'n (a)tipo(c) per quinze dies,
me'n (a)tipo(c) per quinze dies.

I quan ja ningú no enfila,
com aquell qui res no fa,
me n'omplo bé les butxaques
de tot de rosegons de pa.

Tral·lara, laralà,
tral·lara, laralà,
tral·lara, laralarà, lalà!
 

Unt aneu, Mare de Déu?
Unt aneu, Mare de Déu?
Unt aneu, tan arriada?
Unt aneu, tan arriada?

-Aquí baix amb un veïnat,   una dona m'hi demana.
-No hi aneu, Mare de Déu,   que és una dona molt rara.
-Amb aquella vull anar,   que tothom la desempara;
n'ha tingut un infantó,   més hermós que l'aiga clara.