De cantar ja en cantaria

Nom de l'informant: Jordi Pi i Brugués

Data i lloc de naixement: 04/02/1934 (Figueres)

Municipi de residència: Vilabertran

On, com i de qui la va aprendre: Tot collint olives amb la família als camps que tenia la seva tia a Avinyonet de Puigventós. Ella en sabia moltes, algunes d'elles apreses durant els quaranta anys que va viure a Tuïr (Rosselló).

Lletra:

De cantar (i)a en cantaria
si en tingués bona veu,
què diran la gent que em sentin,
voleu cantar i no en sabeu.

Laitrum, lairum, lairal·lalà,
laitrum, lairum, lairà.

Allà dalt de la muntanya
vaig sentir cantar un puput,
i era una fotuda vella
que escanyava un geperut.

Laitrum, lairum, lairal·lalà,
laitrum, lairum, lairà.

Allà dalt de la muntanya
(a) n'hi ha un gros ocellàs
que amb el bec toca sardanes
i amb la cua el contrapàs.

Laitrum, lairum, lairal·lalà,
laitrum, lairum, lairà.

Allà dalt de la muntanya,
ai, mare, deixeu-m'hi anar,
no sols per collir castanyes,
sinó per saltar i ballar.

Laitrum, lairum, lairal·lalà,
laitrum, lairum, lairà.

Observacions:

Són quatre corrandes (cançó d'origen improvisat) de les quals en trobem referències en diversos cançoners:

-La primera ja apareix recollida a Collabató per Pau Bertran i publicada l'any 1885 dins "Cansons i follíes populars".

-La segona apareix recollida més tard dins l'Inventari de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (entre 1922 i 1936).

-La tercera corranda la recull l'advocat figuerenc Enric Serra i Caussa i apareix publicada dins "La Renaxensa - Periódich de literatura, ciencias i arts", l'any 1874.

Sobre l'última, la referència més antiga que n'hem trobat és de l'any 1887, recollida per Carles Bosch de la Trinxeria al llibre "Miscelánea Folk-lórica". També la trobem al número 23 de la revista "Catalunya artística", del novembre de l'any 1900, recollida a Girona per General Ginestà.

Partitura:

De cantar ja en cantaria - Partitura completa.pdf

Vídeo d'Ivan Yerpes a partir de l'entrevista realitzada per Albert Massip, el gener de 2014.