(…) (peti)teta
el meu pare em va cridar:
-Vine, vine Francisqueta,
que amb un vell te'n vull casar.

Amb un vell me n'ha casada
perquè diu que en té diners.

Ja val més un noi ben guapo
menjant bitxos i cigrons,
que no pas un vell ricatxo
menjant gallines i capons.

El dia de les bodes
quan s'és l'hora del dinar,
quan se'n veu el vell a taula
la gana si li va nar.

Ralalà, lalà, lalalalà, ralà,
Ralalà, la (...)

El rector de Ceret
una se n'ha pensada
d'anar a l'Empordà
i a llogar criada,
ai, a llogar criada.

Quan n'és pel camí,   una n'ha enc(ue)ntrada.
Tractaren de preu   i en quedà llogada.
-Que n'irem a sopar   a l'hostal de la cabra.
Diu a l’hostaler:   -Què en tens per sopar-ne?
L'hostaler en respon:   -Ous i cansalada
i també en tenim   alguna arengada.
Quan hagueren sopat,   al llit se n'anaren
i amb el pobre ruc   ningú no hi pensava.
I a la mitja nit,   el rector hi baixava,
i amb una mà al llum   i a l'altra la g(r)ana.
El ruc, que el sentí,   se'n posà a bramar-ne,
n'és borni d'un ull   i coix d'una cama;
saltant i ballant,   se n'ha romput l'altra.
-Ai, Sant Joan de l’Erm,   vós que en feu miracles,
si en cureu el ruc   vos faré un retaule
d'una post de pi   i una altra de saula.
L'escolà en respon:   -Quin rector tan ase,
per un cony de ruc   vol fer fer un retaule.
-Calla tu, escolà,   calla tu, xerraire.
Que el ruc no n'és meu,   que n'és del meu pare,
que el vàrem comprar   del dret de la mare,
que el dret n'és pagat   pro el ruc no encara.
Que de ruc com aquest   al món no n'hi ha gaires,
que per portar nuvis,   el millor d'Espanya.

Lo primer dolor que apura
la amargura,
Simeón profetisà,
dient vostre fill serà
espasa dura
que vostre cor passarà,
parlant de sa m(a)rt penosa;
Dolça i esposa.
Pregueu per los pecadors,
Verge i mare dels dolors.

Lo segon dolor s'estrena
quan se ordena
per un precepte dient
que a l'Egipte en continent,
oh, cruel pena,
fugisseu, Verge excel·lent,
l'astúcia que Herodes posa;
Dolça i esposa.
Pregueu per los pecadors,
Verge i mare dels dolors.

Lo tercer dolor tinguereu
quan perdereu
al que roba vostre cor,
essent lo major tresor
no poguereu
fins trobar tan gran senyor,
estar en punt ociosa;
Dolça i esposa.
Pregueu per los pecadors...

Lo quart dolor que passàreu
i restàreu
de sentiment desmaiada,
fou quan amb la creu pesada
encontrar(e)u
al que vos deixà eclipsada,
per l'angustia rigorosa;
Dolça i esposa.
Pregueu per los pecadors,
Verge i mare dels dolors.

Lo quint dolor que sentireu
i patir(e)u
fou veure Cristo clavat
per lo poble més ingrat,
advertir(e)u
que moria de bon grat
per donar vida amorosa;
Dolça i esposa...

Lo sisè dolor passàreu
quan miràreu
difunt de la creu baixat,
vostre fill ensangrantat
i el besar(e)u,
(i)a en vostres braços posat,
plena d'amor carinyosa;
Dolça i esposa...

Lo setè dolor espanta,
Verge santa,
quan trista lo acompanyeu
al sepulcre lo deixeu,
que pesanta,                      - Torna repetir l'estrofa per ensenyar la percussió amb pandereta utilitzada a tota la cançó-
Sobre el fill la llosa cau,
escena tan llastimosa;
Dolça i esposa.
Pregueu per los pecadors,
Verge i mare dels dolors.

Oh Maria, mare mia,
salvadora del mortal
empareu-me i guieu-me
a la pàtria celestial.

Amb els àngels i arcàngels
oh Maria cantaré,
més hermosa que una rosa
més florida que el roser.

Llamp no toca a qui us envoca
prou l'aguanta tot un Déu
Déu per pare, Vós per mare
Sant Josep per siguidor
bona nit que Déu nos do.

Arri, arri burriquet
que demà (an)irem a Mollet,
posarem el porc amb sal,
i la truja a la semal,
i el pollí dins el tupí,
arri, arri de bon dematí.

Canta gurguritu, canta,
canta tu que jo no puc,
tinc la veu malalta,
Déu et torni la salut!  

Qui vol oir los goits complits?
Qui vol oir los goits complits,
com feu la Verge de son fill?
Com feu la Verge de son fill?
Benedice i benedica,
benedicamunus domine
que deo gracias, al·leluia!

Ai, Carmeta, de un lliri blanc,
ai, Carmeta, de un lliri blanc,
cada costat un àngel sant.

Ai, Carmeta, de un lliri verd, 
ai, Carmeta, de un lliri verd
cada costat un àngel cert.

Ai, Rosa de un lliri pur,
ai, Rosa de un lliri pur,
cada costat un àngel segur.

Ai, Maria si ens ho vo(l)s dir,
ai, Maria si ens ho vo(l)s dir,
lo que et diu el xicot pel camí,
lo que et diu el xicot pel camí
quan torneu tots dos de ballar.
I benedice i benedica...

Ai, bon avi que ens heu sentit,
ai, bon avi que ens heu sentit,
porteu l'aiguardent de seguit,
porteu l'aiguardent de seguit,
que de set no podem cantar,
que de set no podem cantar. 
I benedice i benedica,
benedicamunus domine
que deo gracias, al·leluia!

Noia, si vo(l)s escoltar
grandeses de ma fortuna,
les penes que em fas passar
per l'amor al festejar.
I amor, van tocant la una.
I amor van de quan ja van,
la una hora van tocant.
I amor, van tocant la una.

Ai, minyona per a vós
passo penes i dolors,
passo jo uns dolors tan grans,
les penes van augmentant.
I amor, van tocant les dos.

Ai, minyona si en sabies
lo que en tens lligat i pres,
nit i dia pensaries
que el meu cor amb tu confies.
I amor, van tocant les tres.

A fortuna i mala sort,
contra de mi vo(l)s combatre
i donar lo cor amb a(l)tre,
declinant penes tan grans.
I amor, van tocant les quatre.

Ai, minyona si en sabies
la voluntat que io et tinc,
nit i dia pensaries
que el meu cor amb tu confies.
I amor, van tocant les cinc.

Ay, quan tocaran les cinc,
minyona baixa'm a obrir,
tingues pietat de mi
que és cert que en tinc de morir.
I amor, van tocant les sis.

Con jo veig que en van quitant
tot el que em toca de dret,
pels carrers ho vaig cantant
pe(r) les places publicant.
I amor, van tocant les set.

El temps que jo amb tu tractava
per mi ja hi ha hagut descuit,
si m'haguessis avisat
jo m'hi hauria ben pensat.
I amor, van tocant les vuit.

Mons amics i camarades,
me'n ja dit que havia prou
de cantar i fer ballades
tampoc no en sóc escoltada.
I amor, van tocant les nou. 

Ai, lo que em diuen de mi
penes lo meu cor ho creu,
cada vespre i dematí
tu sempre dius mal de mi.
I amor, van tocant les deu.

Oh, traïdor i bon gentil,
tu mates lo cor de bronze,
tu mates lo cor robat
i ab cadenes d'or muntat.
I amor, van tocant les onze.

Les onze hores han tocat,
les dotze hores van a tocar,
si m'haguessis avisat
jo m'hi hauria ben pensat.
I amor, van tocant les dotze,
I amor van de quan ja van,
les dotze hores van tocant.
I amor, van tocant les dotze,
les dotze hores han tocat.

I unes cobles noves   sentireu cantar
de una minyoneta   plena de mirar.
N'é reina i senyora   de terra i del cel;
portà l’ambaixada   l'àngel Grabiel:
-De terra, senyora,   preneu eixes flors,
del Verbo Divino   Mare en sereu Vós.
I ab tanta pobresa   va néixer el Senyor,
sense drap ni tela   ni drap de cotó.
Sense drap ni tela,   ni llana ni llit,
i ab quatre paraules   (?) lo varen cobrir.
Diu: -Vés-te'n a Egipte   i ab lo fill i espós.
Diu: -Vés-te'n a Egipte   sens tenir repòs.
I enc(ue)ntren un home   que sembrava blat:
-Pagès, lo bon home,   lo bon sembrador,
porteu la fauceta,   blat és segador.
-Com lo segaria   si encara no és nat?
Es gira endarrera,   veu lo blat colrat.
-Segueu-lo, segueu-lo,   segueu-lo lo blat.
Primera garbeta,   Josep s'hi ha amagat,
la Verge Maria   i son fillet amat.
Passà el rei Herodes   ab la seva gent,
que mata i degolla   i a molts ignocents.
I encuentren un home   que segava blat:
-Pagès, lo bon home,   lo bon segador.
Heu vist una dama   i amb son infantó?
-Bé, n'ha passada una   quan sembrava això.
De una somereta   anava a cavall,
buscant les collades   per los camins rals.
-Arrera, gent d’armes,   que ens han enganyat,
que ja fa nou mesos   que per qui ha passat.
Lo gaig responia:   -Sota la garba està!
-Calla, gaig xerraire,   sempre xerraràs!
Que per més que mengis   mai estaràs gras,
menta mentidera,   tu no granaràs.
Les cobles de Maria   ja us havem cantat,
han sigut molt llargues   però s'han acabat.

Tan petiteta, tan petitona,
sap de fer punta, sap de llegir.
Tota soleta se'n va a l'escola,
canta que canta tot lo camí.