Un dia al despertar-se el ruc va dir:
- Vull aprendre de llegir;
si els savis per ser savis fan això,
també vull ser savi jo.

- Bon dia, senyor mestre, ia em té aquí:
vull aprendre de llegir. 
- Això està molt ben pensat,
n'aprendràs si ets aplicat.

- Aquesta que aquí veus és talment 
la teulada d'un convent;
és la primera lletra i es diu A,
digues A per començar.

El ruc obrí una boca de tres pams
i engegà un parell de brams.
I el mestre li'n digué: -Això bé va,
dius perfectament la A.

El ruc inflat d'orgull, pegà tres bots
i digué: - Doncs ja ho sé tot.
I el ruc com va venir, se'n va entornar
i de ruc mai més passà.

Tenim l'orquesta formada,
veiam quin efecte fa
tocant una americana,
si és que la voleu ballar.

Nyiiigu-nyiiigu
nyigu-nyigu-nyà.

Matinet me'n llevo jo,   matinet més que la mare;
matinet me'n llevo jo,   matinet i a trenc d'alba.

Tira avall,
tira avall Joan
i estreny Maria,
tira avall.

Sota el castell de Bellagarda
n'hi ha una zum-zum, 
dorm (?) la Tereseta.
Si n'és un galant,
si n'és un trompeta,
fa l'aire galant.
Mira Tereseta,
que t'enganyaran.

I aquestes fandilles que en portes
que t'estan tan bé
qui te'ls ha crumpades?
Si n'és un galant,
si n'és un trompeta,
fa l'aire galant,
mira Tereseta,
que t'enganyaran.

Escolta, nineta,
escolta, Taitona,
escolta una estona
i el vals de l'amor.

Mira que estic magre,
mira que estic sec,
de tant que t'estimi,
ni mengi ni bec.

Passi grans estones
pensant sempre amb tu,
de tant que t'estimi,
m'aixequi en dejú. 
 
Vora, vora prop del carrer,
quan te'n veig a passar,
no faig més que suspirar-ne.
Vora, vora prop del carrer,
quan te'n veig a passar,
no faig més que pensar amb tu.

I una nineta volant
d'un marineret se'n va enamorar
i amb una llarga travessia,
navegant nit i dia,
per ell sospirà.

-Per què em sospireu tant?
El marineret li'n va preguntar.
-Si n'és l'aire de llevant
que al cor em va entrant
i em fa marejar.

Jo vull ser-ne marinera
però no de cap vapor;
jo vull ser-ne capitana
de la llanxa de l'amor.

Dintre la llanxa hi porto
i el més gran dels tresors;
dintre la llanxa hi porto
la meva amor. 

Tot cantant i amb alegria
n'hem arribat fins aquí
sols per veure les poncelles
i les flors d'aquest jardí.

Ai, nineta que ens escoltes
i n'estàs cara al coixí,
obre prompte la finestra
si nostres cants vols sentir.

Que cantant aquestes cobles
que'ls que a tu t'agraden tant
i amb el so de los panderos
l'alegria en serà molt més gran.

A la gent d'aquesta casa
mala nit que Déu els do,
la mestressa la verola
i l'amo el xarrampió.

A la gent d'aquesta casa
si els hi ha recat un ou,
totes les gallines mortes
la mestressa a baix del pou.

Tot anit que caminem,
tot anit que caminem,
i hem dormit a la serena,
i hem dormit a la serena.

I amb un llit cobert de flors,
i amb un llit cobert de flors,
i amb un cel cobert d'estrelles,
i amb un cel cobert d'estrelles.

I hem passat somnis d'amor,
hem passat somnis d'amor,
i al costat una donzella,
i al costat una donzella.

Per camins encoixinats,
per camins encoixinats, 
i una donzella al costat,
i una donzella al costat. 

El magall me l'han robat,
el magall me l'han robat,
que el tenia allà a la vinya,
que el tenia allà a la vinya.

Si no em torneu el magall,
si no em torneu el magall,
me valdré de la justícia,
me valdré de la justícia.

Si la justícia no hi val,
si la justícia no hi val,
valga'm la verge Maria
.....
(o també:
valga'm un bastó d'alsina).