Oh, quin endarull, 
oh, quina gatzara,
la festa major
ja n'és arribada.
Canten els aucells,
xiula la mainada,
i fins canta el vent
....... diada.

La cobla aplaudia
"Catalunya plora"
tothom va fer ratllo
també fa l'amor (?)

Ballant la sardana
io ia vaig conèixer
el de la tenora
robat me té el cor.

El compàs de la sardana
que refila dolçament
io la ballot a deliri
puntejant-la alegrament.

La sardana sobirana
és la dansa dels amors
ella és la que ens 'germana
pels catalans i el(s) cors.

Balleu catalans, 
la dansa més bella;
donem-se les mans
formem una estrella.
Del cercle tan gran,
fem la nostra terra
i el(s) nostres companys
el cor ens 'ferra.

La cobla ia tona
l'última sardana;
la festa major 
ja s'està finint.
Les noies suspiren
doncs elles volrien
que l'alegra festa
sigués més sovint.

Pop-pop-pop,
pop-pop-pop...

(El) nen és petit,
és mig adormit,
la mare, se'l mira.
No el deixa mai sol,
i junt al b(er)sol,
joiosa sospira.

I vetllant-li el seu somni i amor
sempre pensa, tranquil·la i ditxosa:
-El meu fill val un món de tresor.
I li don(a) tot cantant-li amorosa.

-Fes nona, reiet,
fes nona, fill meu,
ets un angelet
que m'ha enviat Déu.
Li besa la cara,
li besa el front.
Petons d'una mare,
lo més gran del món.

El nen ja és gran,
la mare plorant
li diu cada dia:
-No surtis la nit,
deixa't del b(or)git,
treballa i estudia.

I tapant-li els defectes que té,
el (a)consella amb carinyo, i el guia
pel camí del treball i del bé,
que és lo que ella desitja i ansia.

-Perdona'm fill meu,
p(e)rò (i)o t'ho haig de dir,
que el meu cor te veu
en molt mal camí.
Qui mal t'aconsella
potser és ningú
fes cas d'una ve(i)a
que sols viu per tu.

Del vici perdut,
ja no té salut,
ni aquella dona
ni el (a)precia, ni el vol;
malalt i tot sol,
tothom l'abandona.

I quan tots el desprecis es veu
més a prop de l'immens precipici,
una mare li crida: -Fill meu,
vine aquí al meu costat, fuig del vici.

Veient-te perdut,
de tots despreciat,
per què no ets vingut 
aquí al meu costat?
No (a)baixis la cara 
i aixeca aquest front;
que et queda la mare,
lo més gran del món!

El cel brillava milers d’estrelles,
era la Pasq(u)a l’hermosa nit
el vent llençava les camarelles,
cançon(s) alegres com un “borgit”.

Com el meu nòvio era solista
de l’Aliança del Poble Nou,
sèrio lluïa, saber un artista,
que està aquí el barri ple com un ou.
Io les com(p)tava des del balcó,
la dolça nota de la cançó:           (tabé era un pas doble)

Tan sols per tu, io vinc per tu, xamosa nina,
d’amor ardent el meu cor sent un goig diví.
És tant l'estimació que a mi em domina,
bé ho comprendràs com estaràs
soleta amb mi, ai sí!

Mentres cantava les camarelles
va caure un xàfec d'aplaudiments,
i ella li deia en ........ cistelles
quedaren plenes en pocs moments.
 
Li'n dón(a) ous frescos, dotzena i mitja
li'n deia un ànec pel seu xicot (?)
i ella li deia plena de ditxa:
Heus que t'estimo que t'ho donc tot.
Petons li 'nava tirar-li io,
que ia me feia molta ol·lusió:
 
Tan sols per tu, io vinc per tu, xamosa nina,
d’amor ardent el meu cor sent un goig diví.
És tant l'estimació que a mi em domina,
bé ho comprendràs com estaràs
soleta amb mi, ai sí!

(tabé era un pas doble)

  

Les nenes de Girona
totes tenen pretensions.
Cada una .... bufona (?)
tenint homes a millons.

Con se'ls hi presenta un jove
que de cuarto(s) no en té molts,
per elle(s) n'és cosa nova
i l'engeguen a dar volts.

Com els avurem passar
ja els hi podrem cantar:

Nenes, no feu tan el gegant,
nenes, mireu bé lo que feu,
nenes, per vestir sants
us quedareu.

Moltes d'aquestes nenes
no en saben que fer res:
ni amani(r)-se una ceba,
ni fer la regla de tres.

Com els avurem passar
els hi podrem cantar:

Nenes, no feu tan el gegant,
nenes, mireu bé lo que feu,
nenes, aquí al ball,
per vestir sants us quedareu.

Fabricantes (?) i minyones,
modistes i normal (?);
totes les d'aquí a Girona
pateixen del mateix mal.

Nenes, mireu bé lo que feu
nenes, per vestir sants us quedareu.

 

(Les noies) de Girona
a mi m'agraden molt,
perquè ballen l'esqueti
que és un ball que es fan petons.


" 'Vors feien la reverències, feien allò que es donaven la mà, feien les reverències, els giravolts..."

Arri, arri, burriquet
demà irem a Sant Benet,
comprarem un formatget,
per dinar, per sopar
pe(r) la teta no n'hi h(a)urà.

El vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats;
que els (a) torni a refer
que ja estaran bé.

Arri, arri, tatanet,
demà (an)irem a Sant Benet,
comprarem un formatget,
per dinar, per sopar
i pel nostre nen no n'hi h(a)urà.

Calavera, me llaman las chicas por mi ligereza,
yo no puedo pasar sin mirarlas de piez a cabeza.
Ellas fueron mi dulce tormento, mi loca pasión,
y por eso me paso las noches,
me paso las noches bajo su balcón.

Si ellas son así,
que voy a hacer yo,
todas para mí,
todas para mí,
será lo mejor.

Adiós que me voy,
hermosa beldad;
por eso te digo,
que des el olvido
mi felicidad.

El general Bum-Bum
com se'n va a la guerra,
damunt del seu cavall,
fa tremolar la terra.

Damunt del seu cavall,
galopa que galopa,
damunt del seu cavall,
galopa amunt i avall.

El cavall és de cartró...
aparteu les criatures!
Que el cavall és de cartró...
que no es cansa ni té por.

Rampataplam, tarí-tarè,
patapim, patapum
se'n va a la guerra.
Rampataplam, tarí-tarè,
patapim, patapum.
Se'n va a la guerra
el general Bum-Bum.

Martí, la tropa és aquí,
m'arrenco a fugir;
que tant que vaig córrer
vaig caure de cul.
Em vaig fer un pelat
al pla de la mà;
les pobres ninetes
en varen plorar.