Au, noies que porteu red,
i els cabells a la romana,
i a sota porteu titits
que ballen l’americana.

Cuidado, joves,
no us engresqueu,
perquè amb aquestes noies
vos perdereu,
que porten els morros
tan ben pintats,
que sembla que els portin
empastifats.

Totes les noies que s’enpolven
és perquè facin aulor,
és perquè no se’ls hi senti
la fragància de la pudor.

Si io fos arcalde
o bé governador,
totes les noies que s’enpolven
fe'ls-hi pagar contribució.
I també n’hi ha(n) que porten
en el cap una flor.
Ai, mireu la presumida
porta la mit(x)a a garró.

També n’hi ha(n) de presumides
que caminen com el(s) crancs,
tiren el cul enradera
i la panxa endavant.

I també n’hi ha algun jove
que vol ser molt presumit,
no fa sinó mirar tot el dia
que li caigui bé el vestit.
Se’n va a casa la xicota
amb la gorra de cantó,
se’n va a casa la xicota
tot semblant un gran senyor!

La cançó de la pau tots la portem al cor,
la cançó de la pau tots la debem cantar.
Per camins joiosos d’amor,
tots junts l’hem de cercar i l’hem de trobar.

No ens costarà pas gens buscar-la
si sabem deixar tots venjances i rancors;
la tens tu, la tinc jo, és aquí com allà.
És estima, és sentir que tothom és germà.

La cançó de la pau tots la portem al cor,
la cançó de la pau tots la debem cantar.
Per camins joiosos d’amor,
tots junts l’hem de cercar i l’hem de trobar.

Pastor, vo(l)s dir-me, 
pastor, vo(l)s dir-me,
quant et costaren els esclops
quan eren, quan eren, quan eren nous?
Quan eren, quan eren, quan eren nous?

Cinc sous costaren,
cinc sous costaren,
cinc sous costaren els esclops
quan eren, quan eren, quan eren nous;
quan eren, quan eren, quan eren nous.

Tres sous les betes,
tres sous les betes,
tres sous les betes dels eslops
quan eren, quan eren, quan eren nous;
quan eren, quan eren, quan eren nous.

Pastor, vo(l)s dir-me, 
pastor, vo(l)s dir-me,
quant et costaren els esclops
quan eren, quan eren, quan eren nous?
Quan eren, quan eren, quan eren nous?

Les ones de la mar blava
varen ser el meu bressol;
si la mare n’era puntaire
i el meu pare pescador,
si la mare n'era puntaire
i el meu pare pescador.

Quan l’amor va despertar-me,
me va dir un gentil pastor:
-Pastoreta d’ulls bellíssims,
vols venir a festa major?
Si amb mi véns, flor encisera,
bé en seré prou de ditxós,
bé en seré prou,
bé prou de ditxós;
ballarem una sardana,
que és la dansa de l’amor.

Tinc al cim de la muntanya
una casa com un cel,
tota voltada d’alzines,
oliveres i pins verds,
tota voltada d’alzines,
oliveres i pins verds.

Quan seràs la meva esposa
tot serà goig i content,
ballarem una sardana
al so ardent del primer bes,
al so ardent del primer bes, lalalà.

Els matins de primavera,
de la muntanya a l’entorn
contemplar podrem, podrem del dia,
la primera llum del sol.
Tu la més bella pastora,
i jo el més senzill pastor,
cuidarem de les ovelles,
entre marges, entre marges 
i entre fonts, entre fonts.

I a la nostra mainadeta,
els ensenyarem tu i jo
el punteig, punteig de la sardana,
que és la dansa de l’amor.

Refila, tenora, refila amb afany,
que com més refiles l’amor és més gran.

Riba en avall van dotze ovelles
i dos parelles de bous mugint,
i dos parelles de bous mugint
i dos parelles de bous mugint.

Tornen el cap envers sa terra,
que de la serra és el bell cim,
que de la serra és el bell cim,
que de la serra és el bell cim.
Lara, lal·lala, laral·lala, 
que de la serra és el bell cim.
Arri, Moreu!

Arri, Moreu, pren llest ta via,
mira que el dia corre a gran pas;
arri, Moreu, pren llest ta via,
mira que el dia corre a gran pas.
 
I puix dispostos per la festa,
ja no te resta més que avançar.
I puix dispostos per la festa
ja no te resta més que avançar.

-Deixa el ramat de la verneda,
de la roureda l’herba n’esquiu;
que en retornar serà més dolça
quan de la molsa n’irà sortint.

Diu lo bover al bou que avança
ple d’enyorança per son menjar,
i el pastor a ses ovelles
semblant querelles diu caminant,
diu caminant, diu caminant, diu caminant...
Lalà, lalà, la.

-És tan gran, tant el content,
que fins la mar avui l’(onxa),
dolçament ses ones gronxa,
dolçament, dolçament, dolçament.

I puix el fullatge agitant
dels arbres amb melodia,
van cantant dolça follia
va cantant, va cantant, va cantant,
va cantant, va cantant, 
va cantant, va cantant.

És el dia més hermós,
sí, més hermós,
que ha lluït per l’Empordà,
per l’Empordà;
glòria al pagès laboriós
i a l’Institut Català.
És el dia més hermós,
sí més hermós,
que ha lluït per l’Empordà,
per l’Empordà;
glòria al pagès llaboriós
i a l’Institut Català.

L’ocell festiu que té son niu en el llaurer,
en eixa festa ell manifesta tot son plaer.
Son regosig cau en bell mig de la roureda;
vola lleuger al pedreguer,
Vola lleuger al pedreguer, al pedreguer.

I cantant queda una pastora que m’enamora, 
que m’enamora amb son cantar, de la talaia,
la, lal·lalà, larà, lalà! d’una talaia,
que m’enamora amb son cantar, d'una talaia,
la, laral·lalà, laralà! És el dia més hermós,
sí, més hermós,
que ha lluït per l’Empordà,
per l’Empordà;
glòria al pagès laboriós
i a l’Institut Català.
És el dia més hermós,
sí, més hermós,
que ha lluït per l’Empordà,
per l’Empordà;
glòria al pagès laboriós
i a l’Institut Català.

Despunta l’alba allà del mar,
despunta l'alba allà del sol,
les ones braves fent (bullejar),
les ones braves fent (bullejar).
Adéu, aimia, que surt el sol,
pintant els núvols de color d’or.

Adéu-siau, pares, adéu amor,
adéu-siau, pares, ja surt el sol.
Adéu-siau, pares, adéu amor,
adéu-siau, pares, ja surt el sol.

A l’aigua, la llanxa,
minyons cap a bordo,
que és hora de marxa.
A l’aigua, a l’aigua, a l’aigua,
a l’aigua, a l’aigua, a l'aigua, a l’aigua va!
La, lala, laralala, lalà.

En son lloc lo timoner ja espera l’hora
i en son lloc lo capità fa son deber.
La, lala, laralala, lalà.
Les veles no gosa inflar la marinada;
les veles no gosa inflar l’oreig, l’oreig del mar.

Balancejant a poc a poc, la nau ardida,
balancejant a poc a poc no es mou d’enlloc,
no es mou d’enlloc.
Balancejant, no es mou d’enlloc.

Lo mariner, llest i  feiner
quan hi ha ventada,
tot s’entristeix i s’avorreix
estant parat al mig del mar,
la nau que no gosa balancejar.
I amb els seus companyons
en passa tot el dia
cantant, cantant amb la guitarra
rondalles i cançons.

Si voleu sentir una cançó vaig a cantar-la;
fent rotllo, fent rotllo, fent rotllo, fent rotllo, vinga el cant!
Fent rotllo, fent rotllo, fent rotllo, fent rotllo, fent rotllo, vinga el cant!
Vinga aquest cant, vinga aquest cant,
vinga aquest cant, vinga aquest cant.
Silenci, silenci, silenci...

Dum, dum, dum, dum, dum,
dum, dum, dum, dum, dum.
A la voreta del mar,
hi ha una donzella,
hi ha una donzella,
que brodava un mocador,
és per la reina,
n'és per la reina.

Quan ne fou a mig brodar,
li falta seda, li falta seda,
veu venir un bergantí
a tota vela,
a tota vela.

Uns nuvolots molt negres
vénen per l’horitzó,
lo capità és a proa,
lo timoner al timó.
Anem a la feina,
deixem la cançó,
anem a la feina
que el temps ens fa por.

Ja arriben aquí les ràfagues,
més la nau avança intrèpida,
avança intrèpida,
tallant amb la quilla impàvida
les blaves ones del mar.
Les ones blaves, que rústegues,
s’alcen frenètiques;
no ens atrapi l’huracà!
Si l’huracà, si l’huracà, si l'hura(cà)...

Ai, de la nau frívola que va a naufragar,
ai, de la nau frívola que va a naufragar,
va a naufragar, va a naufragar, va a naufragar.

Fuig la tronada, passa el llampec,
lo cor alenta lo blau del cel;
ja que de la pàtria ne som a prop
cantem tots a una l’antiga cançó,
liró, liró, liró, liró.

I a la voreta del mar,
hi ha una donzella,
hi ha una donzella,
correm-hi marinerets
que ja ens esperen,
que ja ens esperen.

Correm-hi marinerets
que ja ens esperen,
correm-hi marinerets
que ja ens esperen.

Ja en som(s) a la costa, arriem els bots;
visca Catalunya, visca l’amor.
Visca Catalunya, visca l’amor.
Visca Catalunya visca l’amor.
Visca l’amor,
visca l’amor, visca l’amor, 
visca l’amor, visca l’amor!

Io cantar bé cantaria
si tenia bona veu,
què diran la gent que em sentin
voleu cantar i no sabeu.

Corrandes en cantaria,
corrandes en cantaré,
en tinc les butxaques plenes
i un sac en deslligaré.

La talura, lura, lura,
la talura què vol dir?
Tres pardals amb una espiga
no s'hi saben avenir.

La talura, lura, lura,
la talura què vol dir?
Tres fadrins amb una nina
no s'hi saben avenir.

Allà a Mataró
tenen un tr(en)via
que n'és de cartró
i en va per la via.
Tralaralalalà, collons, quin tr(en)via,
tralaralalalà, que bé que s'hi va.

I el van arreglar
perquè en fes més via,
i al primer revolt
se'n surt de la via.
Tralaralalalà, collons, quin tr(en)via,
tralaralalalà, que bé que s'hi va.

I al segon revolt
se'n surt de la ruta,
perquè el conductor
n'és un fill de puta.
Tralaralalalà, collons, quin tr(en)via,
tralaralalalà, que bé que s'hi va.

I al tercer revolt
se'n surt de la via,
i a pendre pel cul
la gent i el tr(en)via.
Tralaralalalà, collons, quin tr(en)via,
tralaralalalà, que bé que s'hi va.

I a Campdevànol
n'han tret una moda
que els de Ripoll
no la volen seguir.
Mecasum Cristo,
mecasum l'olla,
la puta mare
que els va parir.

I us cantarem una americana
de molt bona gana;
nenes obreres, veniu, veniu,
les més pintades i sandongueres,
volem tocar-l(o)s-hi el voraviu.

Nenes boniques, treballadores,
que de jornada guanyen sis rals;
i entre potingues, robes i modes,
també se'n gasten un dineral.

Cotilla a la parissien, 
i mitges a l'escocesa,
i un pentinat ben flamenc
i sabates a l'anglesa.

Això dóna per resultat,
que el pobre que s'hi casi
li surtin dos bonys al cap.
També n'hi ha d'altres,
roses i mones i molt seductores,
molt delicades, d'allò més fi;
quan van pintades semblen monades,
i despullades un burro mort. 

Cotilla a la parissien, 
i mitges a l'escocesa,
i un pentinat ben flamenc
i sabates a l'anglesa.

Això dóna per resultat
que el pobre que s'hi casi
li surtin dos bonys al cap.