Riba en avall van dotze ovelles i dos parelles de bous mugint, i dos parelles de bous mugint i dos parelles de bous mugint.
Tornen el cap envers sa terra, que de la serra és el bell cim, que de la serra és el bell cim, que de la serra és el bell cim. Lara, lal·lala, laral·lala, que de la serra és el bell cim. Arri, Moreu!
Arri, Moreu, pren llest ta via, mira que el dia corre a gran pas; arri, Moreu, pren llest ta via, mira que el dia corre a gran pas.
I puix dispostos per la festa, ja no te resta més que avançar. I puix dispostos per la festa ja no te resta més que avançar.
-Deixa el ramat de la verneda, de la roureda l’herba n’esquiu; que en retornar serà més dolça quan de la molsa n’irà sortint.
Diu lo bover al bou que avança ple d’enyorança per son menjar, i el pastor a ses ovelles semblant querelles diu caminant, diu caminant, diu caminant, diu caminant... Lalà, lalà, la.
-És tan gran, tant el content, que fins la mar avui l’(onxa), dolçament ses ones gronxa, dolçament, dolçament, dolçament.
I puix el fullatge agitant dels arbres amb melodia, van cantant dolça follia va cantant, va cantant, va cantant, va cantant, va cantant, va cantant, va cantant.
És el dia més hermós, sí, més hermós, que ha lluït per l’Empordà, per l’Empordà; glòria al pagès laboriós i a l’Institut Català. És el dia més hermós, sí més hermós, que ha lluït per l’Empordà, per l’Empordà; glòria al pagès llaboriós i a l’Institut Català.
L’ocell festiu que té son niu en el llaurer, en eixa festa ell manifesta tot son plaer. Son regosig cau en bell mig de la roureda; vola lleuger al pedreguer, Vola lleuger al pedreguer, al pedreguer.
I cantant queda una pastora que m’enamora, que m’enamora amb son cantar, de la talaia, la, lal·lalà, larà, lalà! d’una talaia, que m’enamora amb son cantar, d'una talaia, la, laral·lalà, laralà! És el dia més hermós, sí, més hermós, que ha lluït per l’Empordà, per l’Empordà; glòria al pagès laboriós i a l’Institut Català. És el dia més hermós, sí, més hermós, que ha lluït per l’Empordà, per l’Empordà; glòria al pagès laboriós i a l’Institut Català.
Observacions:
Es tracta d'una sardana per a cor de Pep Ventura i Casas (1817 - 1874) amb lletra de Josep Vergés i Almar, estrenada a Figueres l'any 1863.
Segons llegim a "Pep Ventura abans del mite - Quan la sardana era un ball de moda" (2010), aquesta peça va ser interpretada pel cor Erato de Figueres al Gran Festival d'Euterpe del juny de 1864 amb un gran èxit, fet que va propiciar la seva expansió dins la majoria de cors Clavé.
Aquí en trobem una partitura antiga (a 3 veus) de la Societat Erato de Figueres.
Joan Arnau i Serra (Les Planes, 1941 - Girona, 2016) va treballar de topògraf i tècnic en disseny gràfic col·legiat, sobretot en l’apartat de replanteig i control d’Obra Pública. Al 2001 i ja retirat del camp laboral, juntament amb Jaume Arnella, investiga i reprodueix les cançons recollides a les Planes l’any 1922 pels mestres Joan Tomàs i Joan Llongueras i les presenten en públic durant sis anys, amb el nom de "LES PLANES 1922".
Als darrers anys de la seva vida, va editar diversos llibres relacionats amb la història i el patrimoni oral de Les Planes d'Hostoles.
Enregistrament realitzat el maig de 2014 per Joan Arnau i Serra. L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ha estat proporcionada per ell mateix.