Lletra:

Riba en avall van dotze ovelles
i dos parelles de bous mugint,
i dos parelles de bous mugint
i dos parelles de bous mugint.

Tornen el cap envers sa terra,
que de la serra és el bell cim,
que de la serra és el bell cim,
que de la serra és el bell cim.
Lara, lal·lala, laral·lala, 
que de la serra és el bell cim.
Arri, Moreu!

Arri, Moreu, pren llest ta via,
mira que el dia corre a gran pas;
arri, Moreu, pren llest ta via,
mira que el dia corre a gran pas.
 
I puix dispostos per la festa,
ja no te resta més que avançar.
I puix dispostos per la festa
ja no te resta més que avançar.

-Deixa el ramat de la verneda,
de la roureda l’herba n’esquiu;
que en retornar serà més dolça
quan de la molsa n’irà sortint.

Diu lo bover al bou que avança
ple d’enyorança per son menjar,
i el pastor a ses ovelles
semblant querelles diu caminant,
diu caminant, diu caminant, diu caminant...
Lalà, lalà, la.

-És tan gran, tant el content,
que fins la mar avui l’(onxa),
dolçament ses ones gronxa,
dolçament, dolçament, dolçament.

I puix el fullatge agitant
dels arbres amb melodia,
van cantant dolça follia
va cantant, va cantant, va cantant,
va cantant, va cantant, 
va cantant, va cantant.

És el dia més hermós,
sí, més hermós,
que ha lluït per l’Empordà,
per l’Empordà;
glòria al pagès laboriós
i a l’Institut Català.
És el dia més hermós,
sí més hermós,
que ha lluït per l’Empordà,
per l’Empordà;
glòria al pagès llaboriós
i a l’Institut Català.

L’ocell festiu que té son niu en el llaurer,
en eixa festa ell manifesta tot son plaer.
Son regosig cau en bell mig de la roureda;
vola lleuger al pedreguer,
Vola lleuger al pedreguer, al pedreguer.

I cantant queda una pastora que m’enamora, 
que m’enamora amb son cantar, de la talaia,
la, lal·lalà, larà, lalà! d’una talaia,
que m’enamora amb son cantar, d'una talaia,
la, laral·lalà, laralà! És el dia més hermós,
sí, més hermós,
que ha lluït per l’Empordà,
per l’Empordà;
glòria al pagès laboriós
i a l’Institut Català.
És el dia més hermós,
sí, més hermós,
que ha lluït per l’Empordà,
per l’Empordà;
glòria al pagès laboriós
i a l’Institut Català.