Despunta l’alba allà del mar, despunta l'alba allà del sol, les ones braves fent (bullejar), les ones braves fent (bullejar). Adéu, aimia, que surt el sol, pintant els núvols de color d’or.
Adéu-siau, pares, adéu amor, adéu-siau, pares, ja surt el sol. Adéu-siau, pares, adéu amor, adéu-siau, pares, ja surt el sol.
A l’aigua, la llanxa, minyons cap a bordo, que és hora de marxa. A l’aigua, a l’aigua, a l’aigua, a l’aigua, a l’aigua, a l'aigua, a l’aigua va! La, lala, laralala, lalà.
En son lloc lo timoner ja espera l’hora i en son lloc lo capità fa son deber. La, lala, laralala, lalà. Les veles no gosa inflar la marinada; les veles no gosa inflar l’oreig, l’oreig del mar.
Balancejant a poc a poc, la nau ardida, balancejant a poc a poc no es mou d’enlloc, no es mou d’enlloc. Balancejant, no es mou d’enlloc.
Lo mariner, llest i feiner quan hi ha ventada, tot s’entristeix i s’avorreix estant parat al mig del mar, la nau que no gosa balancejar. I amb els seus companyons en passa tot el dia cantant, cantant amb la guitarra rondalles i cançons.
Si voleu sentir una cançó vaig a cantar-la; fent rotllo, fent rotllo, fent rotllo, fent rotllo, vinga el cant! Fent rotllo, fent rotllo, fent rotllo, fent rotllo, fent rotllo, vinga el cant! Vinga aquest cant, vinga aquest cant, vinga aquest cant, vinga aquest cant. Silenci, silenci, silenci...
Dum, dum, dum, dum, dum, dum, dum, dum, dum, dum. A la voreta del mar, hi ha una donzella, hi ha una donzella, que brodava un mocador, és per la reina, n'és per la reina.
Quan ne fou a mig brodar, li falta seda, li falta seda, veu venir un bergantí a tota vela, a tota vela.
Uns nuvolots molt negres vénen per l’horitzó, lo capità és a proa, lo timoner al timó. Anem a la feina, deixem la cançó, anem a la feina que el temps ens fa por.
Ja arriben aquí les ràfagues, més la nau avança intrèpida, avança intrèpida, tallant amb la quilla impàvida les blaves ones del mar. Les ones blaves, que rústegues, s’alcen frenètiques; no ens atrapi l’huracà! Si l’huracà, si l’huracà, si l'hura(cà)...
Ai, de la nau frívola que va a naufragar, ai, de la nau frívola que va a naufragar, va a naufragar, va a naufragar, va a naufragar.
Fuig la tronada, passa el llampec, lo cor alenta lo blau del cel; ja que de la pàtria ne som a prop cantem tots a una l’antiga cançó, liró, liró, liró, liró.
I a la voreta del mar, hi ha una donzella, hi ha una donzella, correm-hi marinerets que ja ens esperen, que ja ens esperen.
Correm-hi marinerets que ja ens esperen, correm-hi marinerets que ja ens esperen.
Ja en som(s) a la costa, arriem els bots; visca Catalunya, visca l’amor. Visca Catalunya, visca l’amor. Visca Catalunya visca l’amor. Visca l’amor, visca l’amor, visca l’amor, visca l’amor, visca l’amor!
Observacions:
Es tracta d'una composició per a cor de Ramon Bartumeus i Mola (Barcelona, 1832-1918), la primera referència de la qual l'hem trobada a la premsa de l'any 1876. La peça conté un parell de cites de la cançó "El rei mariner", que trobem recollida nombroses vegades en aquest cançoner.
Joan Arnau i Serra (Les Planes, 1941 - Girona, 2016) va treballar de topògraf i tècnic en disseny gràfic col·legiat, sobretot en l’apartat de replanteig i control d’Obra Pública. Al 2001 i ja retirat del camp laboral, juntament amb Jaume Arnella, investiga i reprodueix les cançons recollides a les Planes l’any 1922 pels mestres Joan Tomàs i Joan Llongueras i les presenten en públic durant sis anys, amb el nom de "LES PLANES 1922".
Als darrers anys de la seva vida, va editar diversos llibres relacionats amb la història i el patrimoni oral de Les Planes d'Hostoles.
Enregistrament realitzat el maig de 2014 per Joan Arnau i Serra. L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ha estat proporcionada per ell mateix.
