Titona, Titona,
Titona del cor,
escolta una estona
la veu de l'amor.
I no en sies ingrata,
que sols penso amb tu,
de tant que t'estimo
me'n trobo dejú.

Des de cada cap de carrer,
quan te veig a passar,
només faig que sospirar;
ai, Titona, no en sies ingrata,
i recorda't del meu amor,
que ja saps que jo per tu m'animo,
recorda't del meu dolor.

Mira que estic magre,
mira que estic sec,
em sento cor agre,
no menjo ni bec.
I de tant que t'estimo
tant sols penso amb tu,
de tant que t'estimo
me'n trobo dejú.

Des de cada cap de carrer,
quan te veig a passar,
només faig que sospirar;
ai, Titona, no en sies ingrata,
i recorda't del meu amor,
que ja saps que jo per tu m'animo,
recorda't del meu dolor.

Quan un orinal se us trenqui
o si se us hi fa un forat,
el poseu a la finestra
o bé en el terrat.
El poseu a la finestra
amb un roseret plantat.
I l'orinal ha demostrat
d'ésser objecte d'utilitat,
tots l'estimem per lo que val;
visca la glòria de l'orinal.

L'orinal de casa rica
sol anar molt més mudat;
així com és de terrissa,
n'és de pisa i decorat.
Li solen dir-li "Don Pedro"
perquè en sigui respectat.
I l'orinal ha demostrat
d'ésser objecte d'utilitat,
tots l'estimem per lo que val;
visca la glòria de l'orinal.

Hi ha cases sense comuna
dintre i fora de ciutat
i si't vénen certes presses
et trobes desesperat.
Si tens l'orinal a casa,
llavors o fas descansat.
I l'orinal ha demostrat
d'ésser objecte d'utilitat,
tots l'estimem per lo que val;
visca la glòria de l'orinal.

Un pobre reservista
que a Melilla va anar,
vos contaré la història
si la voleu escoltar.

Quan va esclatar la guerra
d'Espanya en el Marroc,
aquest pobre reservista
n'era casat feia poc.

Quan va cridar el Govern
tota la seva quinta,
tant ell com sa muller
ja en varen suar tinta.

I sola la'n deixà
complint així la llei
anar-se'n a lluitar
per la pàtria i el rei.

Un cop va ser a Melilla
tot el regiment d'ell,
el varen destinar-lo
a guardar-ne un castell.

Va estar set o vuit dies
sense poguer dormir,
vegilant aquells rif(l)enyos
no es (a)costessin allí.

Quan va entrar el primer foc
va ser l'hora arribada,
mirant al cel pensant
(amb) sa esposa estimada.

I per poguer salvar
de sa pàtria l'honor,
c(ua)ntra els moros lluità
mostrant un gran valor.

En mig d'un foc de bales
i crits esfereïts,
en els seus peus varen caure
dos jefes mal ferits.

I en el camp de batalla
ell fou qui els va salvar,
barallant-se amb alguns moros
que els volien rematar.

Més astúcia faltà
i tant el seu empenyo
que a cada cop de puny
matava un cabilenyo.

I aquells braus oficials
que amb honra els va salvar,
paga de tal empenyo
una creu li van dar.

Un dia el valent hèroe
al cim d'un roc molt dur
n'escrivia una carta
de cara al Gurugú.

I amb sa esposa explicava
tot lo què havia fet
i a pesar li lamentava
que en patia gana i set.

Quan la carta acabà,
bramaren els canons
i al (a)nar-la a tancar
va fer-li dos petons.

Un dia a l'avançada
el varen destinar
i aquell dia una bala
del cap el va matar.

I a prop del seu cadav(re)
morien molts soldats
i un comboi se'ls emportava
per ser després enterrats.

Mentrestant sa muller,
confiant amb l'esperança,
li escrivia alentant
que en fes bona matança.

Mes quan un dia trist,
la mort d'ell va saber
de sentiment, la pobra,
moria ella també.

 

Una noia capritxosa
es va prendar d'un estudiant,
i va dir-li: -Sols mirar-me,
el cor me s'està eixamplant;
si m'estimessis una miqueta
jo seria tot feliç.
A l'escoltar això, la noia
es posa de punta sa encís.

-Jo també de vostè m'he enamorat
i el meu cor sembla un tramvia desbocat.
I un vailet que els escoltava
encant, ànsia i res(sa)lut
i amb veu forta els hi cantava 
la cançó del tururut:
tururut, qui gemega ja ha rebut.

Va passar una temporada
que es volien en delit,
disfrutant en totes hores,
tant de dies com de nit;
però vingué que la xicota
al seu nòvio confessà
que es trobava delicada
i s'h(a)urien de casar.

L'estudiant, que ni somiava amb aquest pas,
va pensar-se: "bé, demà m'afaitaràs".
I va dir-li: -Mira noia,
ves-te'n allà on has vingut.
I ell se recordava amb la cançó del tururut:
tururut, qui gemega ja ha rebut.

Va passar temps que ni pensà
amb la noia que enganyà,
era un músic tall de fama.
Certa nit la va trobar,
molt més maca li semblà,
i engrescar-se els dos de nou
renovaren son i dia;
fins que ella li va dir-li: -Prou!

I ara observa amb gran sospresa aquell xicot,
que no es troba de salut pas bé del tot.
I un amic que el visitava
pregunta com ha sigut,
i ell se (r)e(s)clamava amb la cançó del tururut:
tururut, qui gemega ja ha rebut.

Noies obreres, oïu, oïu,
i aquelles noies tan guapes i xafarderes,
voleu tocar-les del voraviu.

Del cos s'estrenyen d'allò més fort;
com van mudades, unes monades,
i despullades, un burro mort. 

Jo te l'encenré, el teu tio fresco,
jo te l'encenré, el teu tio de paper;
tu no me l'encenràs, el meu tio fresco,
tu no me l'encenràs el meu tio detràs.

Anem, anem a dotrina
que el bon Déu crida als infants.
Els àngels són a la porta
per a donar-nos les mans.

Jesús a dintre ens espera
sentat en cadira d’or;
totes les coses que ens digui
les volem saber de cor.

Anem, anem a dotrina
que el bon Déu crida als infants.
Els àngels són a la porta
per a donar-nos les mans.
 
La Mare de Déu en veure’ns
d’un tros lluny ja somriurà;
Sants i Santes de la Iglesia
ens voldràn veure passar.

Anem, anem a dotrina
que el bon Déu crida als infants.
Els àngels són a la porta
per a donar-nos les mans.

I on estava la Brilana?   Dalt d’una sala molt grande,
pentinant sa cabellera,  llimpiant sa blanca cara.
I un serpiente verinoso   alante se li apara.
-Válgame, oh Dios del cielo,   y la Virgen soberana.
Oh, ma vida se m’escurça,   oh, ma vida se m’acaba.
-No s’espanti, la Brilana,   que soy un rey encantado.
Sols per la teva hermosura   día y noche vaig penando;
si te cumples m(a)s dese(i)os,   seràs rica i estimada.
Seràs reina de Castilla   i princesa de Granada,
o sinó te mataré   amb aquesta cruel espasa.

Io en sé una cançó
de fil i cotó,
campanes de plata
i barret de senyor.

Senyor comandant,
io em vull casar amb vós,
farem botifarres
del ventre del gos.

Com era tan bon home
en Pere Gallerí,
se'n duu tota la xeixa,
la xeixa de per qui,
que la mort, que la vi,
marxem d'en Pere Gallerí,
com vares tururú,
com vares tu morir.

S'enfila dalt d'un arbre   per veure un francolí;
les branques eren guerxes,   se'n va tombar, tombí.