Lletra:

Una noia capritxosa
es va prendar d'un estudiant,
i va dir-li: -Sols mirar-me,
el cor me s'està eixamplant;
si m'estimessis una miqueta
jo seria tot feliç.
A l'escoltar això, la noia
es posa de punta sa encís.

-Jo també de vostè m'he enamorat
i el meu cor sembla un tramvia desbocat.
I un vailet que els escoltava
encant, ànsia i res(sa)lut
i amb veu forta els hi cantava 
la cançó del tururut:
tururut, qui gemega ja ha rebut.

Va passar una temporada
que es volien en delit,
disfrutant en totes hores,
tant de dies com de nit;
però vingué que la xicota
al seu nòvio confessà
que es trobava delicada
i s'h(a)urien de casar.

L'estudiant, que ni somiava amb aquest pas,
va pensar-se: "bé, demà m'afaitaràs".
I va dir-li: -Mira noia,
ves-te'n allà on has vingut.
I ell se recordava amb la cançó del tururut:
tururut, qui gemega ja ha rebut.

Va passar temps que ni pensà
amb la noia que enganyà,
era un músic tall de fama.
Certa nit la va trobar,
molt més maca li semblà,
i engrescar-se els dos de nou
renovaren son i dia;
fins que ella li va dir-li: -Prou!

I ara observa amb gran sospresa aquell xicot,
que no es troba de salut pas bé del tot.
I un amic que el visitava
pregunta com ha sigut,
i ell se (r)e(s)clamava amb la cançó del tururut:
tururut, qui gemega ja ha rebut.