Anar al contingut
signatura_PNC2022.jpg

La Titona

Nom de l'informant: Jordi Ardanaz i Carreras

Data i lloc de naixement: 14/09/1945 (Llerona - Les Franqueses del Vallès - Vallès Oriental)

Municipi de residència: Vilablareix

On, com i de qui la va aprendre: El dissabte Sant, la Societat Coral Lliris Blaus cantava les caramelles pels llocs i cases més importants de Llerona. Se solien cantar acompanyades d'altres cançons amb les músiques de moda i lletres satíriques dels fets de l'any. Es recollien ous, diners i pollastres, que es sortejaven a la parròquia el dilluns de Pasqua.

Fotografia de l'informant

Lletra:

Titona, Titona,
Titona del cor,
escolta una estona
la veu de l'amor.
I no en sies ingrata,
que sols penso amb tu,
de tant que t'estimo
me'n trobo dejú.

Des de cada cap de carrer,
quan te veig a passar,
només faig que sospirar;
ai, Titona, no en sies ingrata,
i recorda't del meu amor,
que ja saps que jo per tu m'animo,
recorda't del meu dolor.

Mira que estic magre,
mira que estic sec,
em sento cor agre,
no menjo ni bec.
I de tant que t'estimo
tant sols penso amb tu,
de tant que t'estimo
me'n trobo dejú.

Des de cada cap de carrer,
quan te veig a passar,
només faig que sospirar;
ai, Titona, no en sies ingrata,
i recorda't del meu amor,
que ja saps que jo per tu m'animo,
recorda't del meu dolor.


 

Observacions:

Cançó popular cantada en ambients de taverna i d'excursionisme amb un origen incert, situat segurament a finals del s. XIX.

La primera notícia que en tenim és en un poema del setmanari satíric barceloní "L'Esquella de la Torratxa" del 20 d'octubre de l'any 1883, on es parla de la "Titona":

La Taitona 1

També a la Catalunya Nord és una cançó popular coneguda com "La Titona" o "Ai, Titona" i que actualment sol cantar-se per caramelles o "Goigs dels ous", com se les anomena allà. Aquí en tenim un exemple. I aquí n'adjuntem la lletra que es canta:

La Taitona 2
La Taitona 3

 

Segons llegim a la tesi doctoral de Clara Vilarassa "La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó", aquest poeta i activista de Perpinyà en recollia una estrofa l'any 1919 al seu treball "El sotadialecte català de Perpinyà i de la Plana de Rosselló".

Al gener del 1963 en trobem una referència a la revista "Horizontes" de Banyoles:

 La Taitona 4


El grup La Trinca en publicava una versió l'any 1977 dintre l'àlbum "Vestits de milionaris", amb el nom de "Tetona". L'any següent, Artur Blasco la recollida a Ansovell (Alt Urgell) amb el nom de "La Teitona", que ha recopilat més tard al volum II d' "A peu pels camins dels cançoner". El 1979, el grup Cap de Creus i també Els Pescadors de l'Escala en van publicar una altra versió.

Molt més tard, l'any 1996, el cantautor rossellonès Jordi Barre publicava el disc "Tradicionals", que també n'incloïa una versió.

Partitura:

Partitura
Gravació realitzada pel mateix cantador, l'abril de 2014.