Lletra:

Les ones de la mar blava
varen ser el meu bressol;
si la mare n’era puntaire
i el meu pare pescador,
si la mare n'era puntaire
i el meu pare pescador.

Quan l’amor va despertar-me,
me va dir un gentil pastor:
-Pastoreta d’ulls bellíssims,
vols venir a festa major?
Si amb mi véns, flor encisera,
bé en seré prou de ditxós,
bé en seré prou,
bé prou de ditxós;
ballarem una sardana,
que és la dansa de l’amor.

Tinc al cim de la muntanya
una casa com un cel,
tota voltada d’alzines,
oliveres i pins verds,
tota voltada d’alzines,
oliveres i pins verds.

Quan seràs la meva esposa
tot serà goig i content,
ballarem una sardana
al so ardent del primer bes,
al so ardent del primer bes, lalalà.

Els matins de primavera,
de la muntanya a l’entorn
contemplar podrem, podrem del dia,
la primera llum del sol.
Tu la més bella pastora,
i jo el més senzill pastor,
cuidarem de les ovelles,
entre marges, entre marges 
i entre fonts, entre fonts.

I a la nostra mainadeta,
els ensenyarem tu i jo
el punteig, punteig de la sardana,
que és la dansa de l’amor.

Refila, tenora, refila amb afany,
que com més refiles l’amor és més gran.