Fadrins aneu amb cuidado,
i escolteu lo què us diré,
parlaré per tots vosaltres
i les donzelles també.

Si Déu m'ajuda, 
i la Verge pura
vaig a cantar, 
vaig a cantar
vostro mal modo de viure
tocant en lo festejar.

Per mi són poc agradables
les paraules que vull dir,
(i)o de cor desitjaria
algun remei concedir.

Tota ma vida 
n'és divertida,
però cantant,
però cantant
les cobles amb alegria
s'han de convertir plorant.

Molts fadrins es troben ara
que estan tocats d'un gran mal;
i és que quasi tots festegen
sense saber lo que fan.

N'és gran locura
qui nos figura
lo que ve a ser,
lo que ve a ser;
pui(g) lo dimoni treballa
per profit de Llucifer.

Tots els fadrins que festegen 
es troben en mal estat;
i és que estant amb les donzelles
tenen massa llibertat.

I moltes mares,
els donen ales
i ocasió,
i ocasió,
que amb l'ajuda del dimoni
són la seva perdició.

I els gustos de les donzelles
és de tenir ocasió
de parlar amb aquell jove
al que tenen afició.

Moltes vegades,
apressurades,
van a buscar,
van a buscar
sens saber amb lo querido
la ocasió de pecar.

Molts fadrins, quan són a soles,
tenen gran atreviment
i fan lo que els acomoda
si els donen consentiment.

Moltes vegades,
van per prova(r)-les
si és prudent,
si és prudent;
però molt sovint les troben
faltades d'enteniment.

Pares, aneu amb cuidado,
mireu els passos que fan,
No els doneu la brida llarga
perquè se desviaran.

De nits a soles,
ni altres hores,
mai les deixeu,
mai les deixeu;
perquè seria molt fàcil
de perdre el temor de Déu.

Donzelles, preneu l'exemple
de lo què ara us diré:
si tracteu amb algun jove
que no us burli haveu de fer.

Sigueu honestes,
en les converses
no comporteu,
(no comporteu)
que us toquin un fil de roba,
que més ben vistes sereu. 

Prou exemple podeu pendre
d'aquells que festegen tant,
que veureu deixen la una
i a buscar l'altra se'n van.

Llavors es queixen,
diuen: - Aquesta
per mi no fa,
per mi no fa.
I van a busca(r)-n(e) una altra
i ella la deixen estar.

Tres companys som en la terra,
Déu ens vulgui tots al cel.
Hem passat la vida alegra,
no sé quins comptes darem.

Moltes fortunes
havem tingudes,
diré lo que és,
diré lo que és:
perseguits de la justícia
i lo que hi pot haver més. 

La terra que nos aguanta
està en mala opinió
perquè fa molt temps que dura
la mala desunió.

Tot són venjances,
els uns i els altres
fan mil enganys,
fan mil enganys;
per això Déu nos castiga
i nos envia treballs.

Molts casats (ah)i ha que viuen
malament en ses mullers.
Quins exemples podem pendre,
fills i filles i demés.

Tot se inclina
la mala vida
en cada instant,
en cada instant;
la llei de Déu s'abandona
i en terra de cristians. 

I aquella Verge senyora,
mare de Déu del(s) dolors
tenim per intercessora,
que nos empari a tots.

I a(m)b alegria
desitjaria
poder alçar,
poder alçar
de Déu la bona ventura
pe(r) poder-nos tots salvar.

Companys, si voleu seguir-me,
fareu lo que jo faré:
procureu mudar de viure
si voleu salvar-vos bé.

Jo me retiro
i determino
de p(r)endre estat,
de p(r)endre estat,
p(r)endre lo sant matrimoni
i viure com a casat.

Busquen a Magí   per quelles muntanyes,
si l'en han trobat   a la cova santa,
que en feia oració   per la seva mare,
que li alcancés   lo que ell li demana:
la glòria del cel,   que és glòria molt santa.
Busquen en Magí   per quelles muntanyes:
(i)a l’en han lligat   amb cadenes llargues.
(I)a l'han rossegat   per quelles muntanyes.
Sent a baix del pla,   i allí reposaren:
-I ara en tenim set,   bé en beuríem aigua.
Tu Magí, que ets sant,   obra'(m)s un miracle!
S'ajonolla a terra   amb les mans plegades,
i amb el gaionet   tres cops n'hi ha donades;
féu sortir tres fonts,   fresques i gelades.
-Beveu-ne, minyons,   beveu d'aquesta aigua,
cura de tots mals   de febres cortanes.
I el que tingui mal,   vingui a visitar-les,
que al dia d’avui   encara les fonts ragen.

Ai, pecador, pecador,
si en quieres del alma,
pecador.

Allí prop de una ribera
en cantava un rossinyol
i cantava aqueixes cobles
que de tots són el consol.
Nosaltres a(m)b alegria
les cantem amb nostres cants,
per fadrins i per donzelles,
per casats, petits i grans.

(I)a sabeu que com nosaltres
de més tranquils no n'hi ha
i el que vulgui estar alegre
i ha de sentir-nos cantar.
Que cantant marxen les penes
i cantant marxen los planys
i s'obliden les fatigues
i també los desenganys.

Avui és dia de festa,
la celebra tot el món;
desvetlleu-vos donzelletes,
les que encara en teniu son.
Que ha arribat l'hora enyorada
de venir-vos a cantar
les hermoses caramelles
que lo món fan encisar.

Pastoreta roja i rossa
que en guardes el teu ramat,
amb la cara tan hermosa,
la més guapa del veïnat.
Ai, nineta io en voldria
trobar-nos junts a l'altar,
els àngels per testimonis
i Jesús per capellà.

Donzelleta enamorada
que ara estàs pensant amb ell,
no estiguis desesperada
i escolta nostre consell:
si aquest jove se't declara,
no el deixis pas escapar,
puix l'ocasió que ara et passa
potser més no et passarà.

Aquí dalt de la muntanya
si una pastoreta hi ha,
si la vista no m'enganya
lo seu cor per mi serà.
Ai, joves de l'encontrada
no us deixeu pas enganyar,
que les noies d'avui dia,
molt bé ho saben treballar. 

Eixes cobles n'han sortides
d'un sospir tan ple d'amor,
que so(us)ament en sentir-les
(deixen cautivat)? el cor.
Cantem doncs amb alegria,
tots plegats amb sola veu,
tal com canten los arcàngels
i els serafins dalt del cel.

Los aucells canten corrandes
amb els seus trinars tan fins,
i els galants i les donzelles
es fan l'amor pels jardins.
I cantem també nosaltres
i amb el cor ple de bondat,
que Jesús sigui la guia
i la pau d'aquest veïnat.

Donzelles de l'encontrada,
fadrinets, petits i grans,
reuniu-(se) tots a l'hora
per escoltar nostres cants.
La gran hora és arribada,
Jesús ha ressuscitat,
disfrutem de l'alegria
que a la Pasqua hem arribat.

Adéu gent d'aquesta casa,
companys del veïnat d'Esclet,
i que Sant Vicenç us guardi
de tot mal, calor i fred.
Que aquest any sigui de gràcia, 
de pau i prosperitat
i passeu aquestes festes
plenes de felicitat.

I Alel·luia i Alel·luia, 
cantarem tots de bon grat;
i Alel·luia i Alel·luia,
que a la Pasqua hem arribat.

Veniu minyons cap aquí,
que en cantarem una estona,
l'un en toca el violí,
l'altre en toca la viola.
Més ai,
ditxosa la nit de Nadal. 

L'un en toca el violí,
l'altre en toca la viola,
l'altre en toca el clarinet
per fer música més bona.
Més ai,
ditxosa la nit de Nadal. 

L'altre en toca el clarinet
per fer música més bona
per un infant que té fred,
que per nostres culpes plora.
Més ai,
ditxosa la nit de Nadal. 

No té res per abriga'l,
sinó un tros de flaçada,
veu venir un pastoret
que al coll porta una samarra.
Més ai,
ditxosa la nit de Nadal. 

Pastoret, bon pastoret,
si et vo(l)s vendre la samarra,
no la pagaré amb diners,
ni tampoc amb or ni plata.
Més ai,
ditxosa la nit de Nadal. 

No la pagaré amb diners,
ni tampoc amb or ni plata,
sinó amb la glòria del cel,
per sempre sia lloada.
Més ai,
ditxosa la nit de Nadal. 

Sinó amb la glòria del cel,
per sempre sia lloada,
i al punt de la mitjanit,
i el pastoret ja finava.
Més ai,
ditxosa la nit de Nadal.

Una colla n'hem formada
per quests voltants de Cassà,
sis fadrins de l'encontrada

       -Ara diríem "avis"...-

de lo més tranquil que hi ha.

Unes cobles cantaríem,
unes cobles cantarem,
unes cobles que en sabíem,
unes cobles que en sabem.

Aquell que porta el pandero
i el veureu sempre a davant,
li agrada molt el xarel·lo
i sempre està xerricant.

L'altre sol portar una canya
i un cistell al capdavall,
sap picar amb molta manya
i ell és un cap de carall.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem. 

N'hi ha un que duu una botella
d'aquell vi que fa escalfar,
tota la colla està alegre
don(a) gust sentir-nos cantar.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem. 

El del mig no està de guasa
però de tranquil bé ho està,
i amb les mans a la butxaca
només serveix per cridar.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem.

El que porta la cistella
(i)a sabeu que és un hereu,
s'ha fotut de peus a l'aigua,
i porta un gat que no s'hi veu.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem. 

Tots plegats som una colla,
del més bo no us en fieu,
porteu aviat la paga
que molt contents ens fareu.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem. 

De xerraires en som força,
tots som joves i gentils,
cantem molt per poca cosa
i som la colla dels Tranquils.

       -I aquí s'acaba...-

Són fetes amb gran primor
les costes de Montserrat,
per la gala de Maria
i de son fillet amat.
Preciosa i moreneta
és la verge de Montserrat.

Hi havia un pastoret
que pujava allí tot sol
per guardar los anyelets,
pujava de Monistrol.
Cabridets i anyelets
formen un preciós ramat.
Preciosa i moreneta,
la verge de Montserrat.

Un dissabte i a la tarda
gran cantúria es va sentir,
de tan harmoniós sonido
que li apareixia diví,
sens veure persona humana,
quedà tot embalassat.
Preciosa i moreneta
la verge de Montserrat.

So(s)presos d'aquest misteri,
en donaren part al rector
i a(ne)l bisbe de Manresa
per ser-li superior.
Luego unit amb companyia
lo anaren a averiguar.
Preciosa i moreneta,
la verge de Montserrat.

Feta allí la diligència,
sentiren bé la cantúria
i encontraren en la cova
la morena verge i pura
i a lo qual és venerada
i en son soberano altar.
Preciosa i moreneta,
la verge de Montserrat.

Si anau a la iglèsia
la veureu com s'hi està:
és tota sobredaurada
i no es cansa de mirar,
si bé que n'és moreneta
però infundeix majestat.
...

Setanta-(i)-quatre llànties
que en cremen davant l'altar,
totes són de plata fina
menos una que n'hi ha,
que és la llàntia del rei moro,
ja mai l'han vista cremar.
Preciosa i moreneta,
la verge de Montserrat.

Una nit la van encendre
i un àngel del cel baixà.
- I apagueu aqueixa llantia
o sinó el món s'ensorrarà,
que és la llàntia de Napanto,
que aquí no hi pot cremar.
Preciosa i moreneta,
la verge de Montserrat.

Tretze són les ermites
i dotze los ermitans
que de tan senzills que són,
els aucells van a ses mans.
Tenen vida solitària,
l'esprit de Déu elevat.
Preciosa i moreneta,
la verge de Montserrat.

Hi ha comunitat de monjos
i també los escolans
que amb músiques i cantúries
alaben a Déu i els sants,
també a la verge Maria
des que la van trobar.
Preciosa i moreneta,
la verge de Montserrat.

Tots anys pel vuit de setembre
prou sembla una professó
de Catalunya i de França
i també de l'Aragó.
És immensa la gentada
que hi va allí a visitar.
Preciosa i moreneta,
la verge de Montserrat.

Jeroni, si (e)t vols casar-te
pensa bé el que vas a fer;
encarrega't de la dona,
que jo em quedaré solter.

La primera nit de nuvis
jo em pensava que era un cel,
va durar set o vuit dies
aquella lluna de mel.

En Jeroni arriba al vespre
ben cansat de treballar;
trob(a) la dona que en gemega,
tot seguit torna't a alçar.

Fes-li aiga de camamilla,
fes-li fregues als malucs;
que això no és morir ni viure,
bé et poguessis reventar!

Quan veieu venir una noia
ben feta de tot arreu,
li'n feu venir pessigolles
a la punteta del peu.

Jeroni, si (e)t vols casar-te
pensa bé el que vas a fer;
encarrega't de la dona,
que jo em quedaré solter,
encarrega't de la dona,
que jo em quedaré solter.

Quan petiteta en el balcó de casa meva
vaig sentir una cançó plena d'amor;
era un jove que et cantava les caramelles
que en tenia de molt temps robat el cor.

La cançó que vaig sentir
vaig escoltar que deia així:

Surt al balcó, plena d'amor, nineta hermosa,
i escolta bé les dolces notes d'aquest cant.
Pensa que això és la joventut i la tenim d'aprofitar,
qui sap si l'any que ve podrem tornar.
Pensa que això és la joventut i la tenim d'aprofitar,
qui sap si l'any que ve podrem tornar.
 
Passa el temps i una altra nit molt estrellada
vaig sentir pel meu carrer córrer el rumor,
i era el coro dels del poble, però hi faltava
aquell jove que estimava tant de cor.

I plorosa va observar la pobre donzella
d'aquest jove que l'havia fet somiar,
no cantava aquella nit les caramelles
perquè el Déu dels infinits se'l va emportar.

I tancant el finestró
no va vol(gu)er escoltar la cançó:

Surt al balcó, plena d'amor, nineta hermosa,
i escolta bé les dolces notes d'aquell cant.
Pensa que això és la joventut i la tenim d'aprofitar,
qui sap si l'any que ve podrem tornar.
Pensa que això és la joventut i la tenim d'aprofitar,
qui sap si l'any que ve podrem tornar.