Les cobles dels Tranquils

Nom de l'informant: Lluís Carbó i Xirgo "Sacot"

Data i lloc de naixement: 07/07/1922 (Cassà de la Selva)

Municipi de residència: Cassà de la Selva

On, com i de qui la va aprendre: Amb el grup de caramelles "Els tranquils" (iniciat abans de la guerra del 36 i recuperat als anys 80), voltant per les cases on els donaven ous i diners. Sobretot cantaven goigs. Ell també toca la pandereta.

Lletra:

Una colla n'hem formada
per quests voltants de Cassà,
sis fadrins de l'encontrada

-Ara diríem "avis"...-

de lo més tranquil que hi ha.

Unes cobles cantaríem,
unes cobles cantarem,
unes cobles que en sabíem,
unes cobles que en sabem.

Aquell que porta el pandero
i el veureu sempre a davant,
li agrada molt el xarel·lo
i sempre està xerricant.

L'altre sol portar una canya
i un cistell al capdavall,
sap picar amb molta manya
i ell és un cap de carall.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem.

N'hi ha un que duu una botella
d'aquell vi que fa escalfar,
tota la colla està alegre
don(a) gust sentir-nos cantar.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem.

El del mig no està de guasa
però de tranquil bé ho està,
i amb les mans a la butxaca
només serveix per cridar.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem.

El que porta la cistella
(i)a sabeu que és un hereu,
s'ha fotut de peus a l'aigua,
i porta un gat que no s'hi veu.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem.

Tots plegats som una colla,
del més bo no us en fieu,
porteu aviat la paga
que molt contents ens fareu.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem.

De xerraires en som força,
tots som joves i gentils,
cantem molt per poca cosa
i som la colla dels Tranquils.

-I aquí s'acaba...-

Observacions:

És una composició del propi grup de caramellaires, tot i que la sisena estrofa l'hem trobat recollida com a versos improvisats en algunes ocasions en diferents indrets dels Països catalans. Pau Betran i Ros en recollia un exemple ja l'any 1885 al llibre "Cansons y follíes populars, inèditas recollides al peu de Montserrat".

Al primer enregistrament, en Lluís Carbó canta juntament amb Ramon Manent i les components del grup "De calaix" Gemma Pla i Lurdes Rimalló.

En una entrevista posterior amb Carles Belda i Carles Sanjosé, que també enllacem, en Lluís Carbó va cantar encara una altra estrofa de la cançó:

Unes cobles molt novelles,
de més noves no n’hi ha;
cantarem per uns aires (?),
les més maques que hi ha.

Partitura:

Les cobles dels Tranquils - Partitura completa.pdf

Entrevista realitzada per Ramon Manent i les components del grup "De calaix" Gemma Pla i Lurdes Rimalló, l'any 2003. El vídeo és d'una entrevista realitzada amb posterioritat per Carles Belda i Carles Sanjosé, l'estiu del 2016.