Lletra:

Fadrins aneu amb cuidado,
i escolteu lo què us diré,
parlaré per tots vosaltres
i les donzelles també.

Si Déu m'ajuda, 
i la Verge pura
vaig a cantar, 
vaig a cantar
vostro mal modo de viure
tocant en lo festejar.

Per mi són poc agradables
les paraules que vull dir,
(i)o de cor desitjaria
algun remei concedir.

Tota ma vida 
n'és divertida,
però cantant,
però cantant
les cobles amb alegria
s'han de convertir plorant.

Molts fadrins es troben ara
que estan tocats d'un gran mal;
i és que quasi tots festegen
sense saber lo que fan.

N'és gran locura
qui nos figura
lo que ve a ser,
lo que ve a ser;
pui(g) lo dimoni treballa
per profit de Llucifer.

Tots els fadrins que festegen 
es troben en mal estat;
i és que estant amb les donzelles
tenen massa llibertat.

I moltes mares,
els donen ales
i ocasió,
i ocasió,
que amb l'ajuda del dimoni
són la seva perdició.

I els gustos de les donzelles
és de tenir ocasió
de parlar amb aquell jove
al que tenen afició.

Moltes vegades,
apressurades,
van a buscar,
van a buscar
sens saber amb lo querido
la ocasió de pecar.

Molts fadrins, quan són a soles,
tenen gran atreviment
i fan lo que els acomoda
si els donen consentiment.

Moltes vegades,
van per prova(r)-les
si és prudent,
si és prudent;
però molt sovint les troben
faltades d'enteniment.

Pares, aneu amb cuidado,
mireu els passos que fan,
No els doneu la brida llarga
perquè se desviaran.

De nits a soles,
ni altres hores,
mai les deixeu,
mai les deixeu;
perquè seria molt fàcil
de perdre el temor de Déu.

Donzelles, preneu l'exemple
de lo què ara us diré:
si tracteu amb algun jove
que no us burli haveu de fer.

Sigueu honestes,
en les converses
no comporteu,
(no comporteu)
que us toquin un fil de roba,
que més ben vistes sereu. 

Prou exemple podeu pendre
d'aquells que festegen tant,
que veureu deixen la una
i a buscar l'altra se'n van.

Llavors es queixen,
diuen: - Aquesta
per mi no fa,
per mi no fa.
I van a busca(r)-n(e) una altra
i ella la deixen estar.

Tres companys som en la terra,
Déu ens vulgui tots al cel.
Hem passat la vida alegra,
no sé quins comptes darem.

Moltes fortunes
havem tingudes,
diré lo que és,
diré lo que és:
perseguits de la justícia
i lo que hi pot haver més. 

La terra que nos aguanta
està en mala opinió
perquè fa molt temps que dura
la mala desunió.

Tot són venjances,
els uns i els altres
fan mil enganys,
fan mil enganys;
per això Déu nos castiga
i nos envia treballs.

Molts casats (ah)i ha que viuen
malament en ses mullers.
Quins exemples podem pendre,
fills i filles i demés.

Tot se inclina
la mala vida
en cada instant,
en cada instant;
la llei de Déu s'abandona
i en terra de cristians. 

I aquella Verge senyora,
mare de Déu del(s) dolors
tenim per intercessora,
que nos empari a tots.

I a(m)b alegria
desitjaria
poder alçar,
poder alçar
de Déu la bona ventura
pe(r) poder-nos tots salvar.

Companys, si voleu seguir-me,
fareu lo que jo faré:
procureu mudar de viure
si voleu salvar-vos bé.

Jo me retiro
i determino
de p(r)endre estat,
de p(r)endre estat,
p(r)endre lo sant matrimoni
i viure com a casat.