Lletra:

Quan petiteta en el balcó de casa meva
vaig sentir una cançó plena d'amor;
era un jove que et cantava les caramelles
que en tenia de molt temps robat el cor.

La cançó que vaig sentir
vaig escoltar que deia així:

Surt al balcó, plena d'amor, nineta hermosa,
i escolta bé les dolces notes d'aquest cant.
Pensa que això és la joventut i la tenim d'aprofitar,
qui sap si l'any que ve podrem tornar.
Pensa que això és la joventut i la tenim d'aprofitar,
qui sap si l'any que ve podrem tornar.
 
Passa el temps i una altra nit molt estrellada
vaig sentir pel meu carrer córrer el rumor,
i era el coro dels del poble, però hi faltava
aquell jove que estimava tant de cor.

I plorosa va observar la pobre donzella
d'aquest jove que l'havia fet somiar,
no cantava aquella nit les caramelles
perquè el Déu dels infinits se'l va emportar.

I tancant el finestró
no va vol(gu)er escoltar la cançó:

Surt al balcó, plena d'amor, nineta hermosa,
i escolta bé les dolces notes d'aquell cant.
Pensa que això és la joventut i la tenim d'aprofitar,
qui sap si l'any que ve podrem tornar.
Pensa que això és la joventut i la tenim d'aprofitar,
qui sap si l'any que ve podrem tornar.