Anar al contingut
signatura_PNC2022.jpg

Sant Magí

Nom de l'informant: Lluís Carbó i Xirgo  "Sacot"

Data i lloc de naixement: 07/07/1922 (Cassà de la Selva)

Municipi de residència: Cassà de la Selva

On, com i de qui la va aprendre: Amb el grup de caramelles "Els tranquils" (iniciat abans de la guerra del 36 i recuperat als anys 80), voltant per les cases on els donaven ous i diners. Sobretot cantaven goigs. Ell també toca la pandereta.

Fotografia de l'informant

Lletra:

Busquen a Magí   per quelles muntanyes,
si l'en han trobat   a la cova santa,
que en feia oració   per la seva mare,
que li alcancés   lo que ell li demana:
la glòria del cel,   que és glòria molt santa.
Busquen en Magí   per quelles muntanyes:
(i)a l’en han lligat   amb cadenes llargues.
(I)a l'han rossegat   per quelles muntanyes.
Sent a baix del pla,   i allí reposaren:
-I ara en tenim set,   bé en beuríem aigua.
Tu Magí, que ets sant,   obra'(m)s un miracle!
S'ajonolla a terra   amb les mans plegades,
i amb el gaionet   tres cops n'hi ha donades;
féu sortir tres fonts,   fresques i gelades.
-Beveu-ne, minyons,   beveu d'aquesta aigua,
cura de tots mals   de febres cortanes.
I el que tingui mal,   vingui a visitar-les,
que al dia d’avui   encara les fonts ragen.

Ai, pecador, pecador,
si en quieres del alma,
pecador.

Observacions:

Aquesta balada, també coneguda com els "Goits de Sant Magí", la trobem recollida per primer cop l'any 1853 dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" de Milà i FontanalsS'obre en una finestra nova amb el títol de "San Magín". Més tard, l'any 1882, la torna a recopilar de forma més extensa al "Romancerillo catalán". Milà situa l'origen d'aquesta cançó al segle XV.

L'any 1874 també l'havia publicat Francesc Pelagi BrizS'obre en una finestra nova al volum IV de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans". També està recollida pel mossèn Joan Segura l'any 1887 al llibre "Miscelánea Folk-lórica", en una versió de l'Urgell.

Joan Amades explica que "les fonts que segons diu la cançó va fer brollar de la roca viva per apagar la set dels seus botxins, ragen encara a la Brufaganya, que era on feia vida de penitència l'anacoreta Magí". Sant Magí de Brufaganya es troba a la Conca de Barberà.

També l'hem trobat recollida amb el nom de "Sant Magí" dintre l'Obra del Cançoner Popular a Olot, l'any 1923.

Partitura:

Partitura
Entrevista realitzada per Ramon Manent i les components del grup "De calaix" Gemma Pla i Lurdes Rimalló, l'any 2003.