signatura_PNC2022.jpg

On aneu, Mare de Déu?

Nom de l'informant: Herminda Olivet i Sala

Data i lloc de naixement: 1923 (Castellfollit de la Roca)

Municipi de residència: Castellfollit de la Roca

Lletra:

Unt aneu, Mare de Déu?
Unt aneu, Mare de Déu?
Unt aneu, tan arriada?
Unt aneu, tan arriada?

-Aquí baix amb un veïnat,   una dona m'hi demana.
-No hi aneu, Mare de Déu,   que és una dona molt rara.
-Amb aquella vull anar,   que tothom la desempara;
n'ha tingut un infantó,   més hermós que l'aiga clara.

Observacions:

Hem trobat la primera referència d'aquesta balada a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853), on Milà i Fontanals la mig anomena. Més tard i dintre el "Romancerillo catalán" (1882), el mateix autor en publica una versió llarga amb el nom de "Asistencia de Nuestra Señora". 

També l'hem localitzada a d'altres cançoners antics:

-Dintre el volum IV de "Cansons de la terra" (1874) de Francesc Pelagi Briz amb el nom de "Lo bateig" (on explica que la lletra es canta amb la tonada d'aquesta altra cançó).

-A "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO", on es recull una versió d'abans de 1868.

-A l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana 1882 (publicat l'any 1883), on es recull una versió aplegada a Crespià (Pla de l'Estany) a "Aplech de cansons populars catalanas" de Cels Gomis.

-Al volum IV del "Cansoner Catala de Rossello y Cerdanya" (1885-1888) de Pere Vidal.

-Dintre "Ethologia de Blanes", escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta.

-Al Fons de Música Tradicional, recollida com a "On aneu Mare de Déu" a Gisclareny (Berguedà) l'any 1923.

-Amb el mateix nom anterior a Montblanc l'any 1928 dintre l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

-A "Les cançons de Mataró" (edició de Jaume Arnella del 2004 sobre missió de recerca dels anys 1932-1933 per l'Obra del Cançoner Popular, de Joan Tomàs i Esteve Albert). S'hi publiquen un parell de versions.

N'hem trobat també dues versions al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.  

L'Herminda explica que li falta una estrofa final que no recorda.

Entrevista realitzada per Francesc Tomàs "Panxito" i Montserrat Massana, el desembre de 2012..