Santa Ignès s'està al quarto   i amb les mans plegades,
fent (au)ració   per la seva mare.
Son pare li'n diu   si en vol ser casada:
-Ai, pare, no'n pot ser,   que io amb Déu m'he dada.
Son pare al veure allò   (i)a hi se n'hi nava.
(I)a manda als seus criats   i en el foc tirar-la,
i el foc piadós   prompte s'apagava.
(I)a manda als seus criats   i en el riu tirar-la,
i el riu piadós prompte   s'eixugava.
Son pare al veure allò   (i)a molt s'endignava.
(I)a manda als seus criats   i en el corral tancar-la;
n'hi han quatre lleons   per espedaçar-la.
Lleons n'eren humils,   prompte l'adoraven.
Son pare al veure allò   (i)a ell s’endignava.

Esposa de Jesús,
esposa de Jesús,
querida i humana,
esposa de Jesús.

Oh Maria, mare mia,
salvadora del mortal
empareu-me i (a) guieu-me
i a la pàtria celestial.

Flor divina sens espina
vull plantar-vos amb mon cor
fins que hi c(l)esquin i (a)hi floresquin
les poncelles de l'amor.

Són més belles les estrelles
dels que ens varen coronar.
(I)o voldria, mare mia
que en gu(a)rnís a l'altar.

Si (i)o n'era cadernera
cantaria al vostres peus.
Si en fos lliri, per florir-hi
deixaria el marges meus.

Tots els republicans 
i els bons catalans
escolteu la súplica:
que iré per sempre més
de cara al pogrés
la nostra república.

Respectarem la llei,
no volem més rei
ni cap menjadora.
Volem per governant
a n'en Macià 
i en Alclà Zamora.

Alfonso havem destronat,
massa que hem tardat,
i encara s'estranya.
Pensar que tu eres un rei malvat,
que tu has portat
la ruïna a Espanya.

Ia no et tenim per res
ni et volem mai més
perquè ets un canalla.
Tu i el teus paüls,
que sou uns ganduls,
a dormir a la palla.

Se'n sent un gran remor
que ve d'Aragó
i un crit que mai cansa.
Dia i nit va cridant,
la sang de galant
demana venjança.

Si algú en deia la veritat
era afus(i)llat
de nit o de dia.
Tancat dintre d'un penal
com un criminal
allà s'hi podria.

I un dia tràgic la gent més innoble
d'aqueixa terra si en feien la pau.  desfeia la pau
El vell fascista abraçat cuentra el poble
volien fer-nos per sempre uns esclaus.

Vinga a la guerra ferotge i suplent,
al nord, al centro, al sur i al llevant.
Arreu a Espanya s'ha alçat la gran lleva
dels valuntaris que lluiten cantant. Endavant!

Ab fúria i disciplina
tal fons serà ----  meu  
i al criminal fascisme,
l'exèrcit popular.

I el dia de Santa Espina
uns gegants vàrem estrenar,
(?)
que al poble de Les Planes
els va regalar.

Com que en va ser un dia tan ben encertat,
i en fan baixar i els geganters de Olot
per a fer la gran ciutat.

I a l'arcalde del poble,
per (?) més aquell dia,
ja en crida en Jomic,
en Quel del carro,
en Canova i en Florentina.

I en Calic porta la gegantesa
i amb molta satisfacció,
i de prompte s'encuentra
amb la noia del boscaró.

I el que l'ha dictada
ha (set) el manyà set,
fet (?) d'esgarrapades
i en voltes de peu dret.


 

Noies de Catalunya,
pareu bé l'atenció,
que us explicaré unes cobles
que passen per la nació.

Tant per fadrins com per fadrines,
com promesos i promeses
i casades i casats, 
tant per a rics, com per pobres,
com metges, com diputats.

I els flequers de Catalunya
ens han apujat el pa;
l'han posat amb una altura
que no hi podem arribar.

Fins ara el pagàvem a setanta,
com hi podem arribar ara
que el paguem a setanta-cinc.
I això ens dona a compendre
que haurem de taiar prim.

I per cantis a Vilafranca,
i parcel·les a Mataró,
i peix fresc a Badalona
i cistells a Torelló.

Noies boniques a Roda,
i llangonissetes a Vic,
i el matadero moderno:
el castell de Montjuïc.

I el (?) de Barcelona
diu que han robat l'aviram;
sols ha fet una jugada
del mateixos concejals.

La un li ha tocat una oca,
l'altre un capó del més bons;
i un dels concejals més grossos
li varen tocar el collons.


 

Un pastoret molt alegre,
fill llegítim de Vic,
guardant un ramat de cabres
passa el temps molt divertit.

I a l'istiu sota la sombra,
com ja apreta molt el sol,
passa les hores alegres
tot tocant el flobiol.

I un diumenge estant de gresca,
sense fer-ne més ni més,
va fer l'obligat de flauta
d'un músic de Gr(o)n(e)llers.

Molt a prop d'ell s'ho escoltava
la senyora del músic
i digué, tot de seguida:
-Toques més bé que el marit.

I el marit de la senyora,
segons hem sentit a dir,
no hi ha ningú que l'iguali
a fer refilar el flautí.

Va ser tant l'estimació,
varen dar-se una abraçada
la senyora i el pastor.

Io no sé com redimoni
es deur(er)en abraçar,
que ara la senyora es troba
sense ganes de menjar.

I el pastor també s'esclama
que, amb un gest mal donat,
se troba al cap de poc dies
amb el flobiol espatllat.

Li han dit que no en té cura
que l'h(a)uran de desmuntar;
per a més que s'hi esforci
(i)a mai més podrà tocar.

Si el pastor surt amb les cabres,
pasturar i pendre el sol,
(i)a no pot tocar com tocava
cada dia el flubiol.

Sembla que les cabres plorin
i les dones del veïnat
al pensar que el pastor es té de trobar-se
amb el flobiol escapçat.

(Vosal)tres, gent de Sau,
(u)n teniu el Carnestoltes?
Vosaltres, gent de Sau,
(u)n teniu el Carnaval?

Si ens el voleu donar,
el vindrem a buscar amb m(u)sica.
Si ens el voleu donar,
amb m(us)ica el vindrem a buscar.

N'hem vingut per veure la Pepa
n'hem vingut per veure la Pepa,
n'hem vingut per veure la Pepa,
i hem passat per la Salut,
tururú!
 

Joan Sala Viladrau   era un nom que jo tenia;
per Serrallonga sóc jo,   casat amb una pubilla.
Si en sóc fill dels bons estats,   i els bons estats jo vivia;
un diumenge al dematí   vaig tenir fortuna mia.
Vaig tenir quatre raons   amb un fadrí de la vila:
ja me'n diu venta pel coll,   jo li'n vaig llevar la vida.
Jo mateix me n'he pensat   de formar-ne una esquadrilla;
vint-i-nou n'he reunits   amb una nit i un dia.
Quan los tin(gué) reunits   vaig prometre que els vestiria.
I a la mata de l’avern,   fent-hi guàrdia nit i dia,
esperant-lo en Pere Airó,   i en Pere Airó mai venia.

 

N'és la ràdio un aparato
que fa poc que ha sortit nou,
és bonic i molt barat(o)
que, d'aquí poc rato,
respon a Moscou.

Tan sols és una antena,
un filferro i un cordó.
(I)a en surten les boques plenes,
com unes galenes
surten les cançons.

Des de que hi han tantes antenes
pels terrats i pels balcons,
(i)a no es veuen tantes nenes
que en busquen galenes 
per (a)quells carrerons.

I una nena moreneta,
per favor m'ha demanat
que li clavi una anteneta
ben arrenbladeta
en el seu terrat.

Jo no sé com li clavava,
ni tampoc què va passar;
el cas és que ella plorava
de tant que picava
en el seu colomar. 

Com que ell és molt prim de mena
i ella n'és grossa de pit,
i una nit de lluna plena
li ha clavat l'antena
per damunt del llit.

I una senyora amb gran pompa
n'ha cridat tots els veïns.
I els uns criden amb la trompa
i els altres no en tenen
per sentir els veïns / de dins.