signatura_PNC2022.jpg

La ràdio

Nom de l'informant: Montserrat Llover i Expósito

Data i lloc de naixement: 1926 (Les Planes d'Hostoles)

Municipi de residència: Les Planes d'Hostoles

On, com i de qui la va aprendre: Del seu pare

Fotografia de l'informant

Lletra:

N'és la ràdio un aparato
que fa poc que ha sortit nou,
és bonic i molt barat(o)
que, d'aquí poc rato,
respon a Moscou.

Tan sols és una antena,
un filferro i un cordó.
(I)a en surten les boques plenes,
com unes galenes
surten les cançons.

Des de que hi han tantes antenes
pels terrats i pels balcons,
(i)a no es veuen tantes nenes
que en busquen galenes 
per (a)quells carrerons.

I una nena moreneta,
per favor m'ha demanat
que li clavi una anteneta
ben arrenbladeta
en el seu terrat.

Jo no sé com li clavava,
ni tampoc què va passar;
el cas és que ella plorava
de tant que picava
en el seu colomar. 

Com que ell és molt prim de mena
i ella n'és grossa de pit,
i una nit de lluna plena
li ha clavat l'antena
per damunt del llit.

I una senyora amb gran pompa
n'ha cridat tots els veïns.
I els uns criden amb la trompa
i els altres no en tenen
per sentir els veïns / de dins.

Observacions:

No hem trobat recollida enlloc més aquesta cançó, excepte en un article publicat a Quaderns de Vilaniu (Valls-Alt Camp) l'any 1991, on s'entrevistava a Dolors Adsera i Pons, del Pla de Santa Maria (Alt Camp), i que explicava:

"... Després també quan van sortir les primeres ràdios, passava un home pel carrer i cantava com un "romanso" i repartia uns paperets amb la cançó escrita, que deia així:

N'és la ràdio un aparato, que fa poc que ha sortit nou,
n'és bonic i molt barato, i d'aquí poc rato sentirem el Moscou.
Tant sols posa una antena, uns filferros i uns cordons,
i sentiràs de boca plena com des d'una galena surten les cançons.
Oh, moreneta si escoltes la ràdio
no estiguis soleta quan vingui l'Arcadio,
perquè aquell fulano té cops amagats
i sap tocar el piano pels quatre costats...".

 
Podria ser que a partir de la cançó escrita, se'n fes una posterior versió picaresca?
 
 
La Montserrat Llover va treballar a la fàbrica fins que es va casar. Les cançons les va aprendre del seu pare, el "vell escloper".
 



 
Gravació realitzada a finals dels anys 70 per Àngel Daban. La fotografia ens l'ha proporcionat en Joan Arnau i Serra.