Lletra:

Joan Sala Viladrau   era un nom que jo tenia;
per Serrallonga sóc jo,   casat amb una pubilla.
Si en sóc fill dels bons estats,   i els bons estats jo vivia;
un diumenge al dematí   vaig tenir fortuna mia.
Vaig tenir quatre raons   amb un fadrí de la vila:
ja me'n diu venta pel coll,   jo li'n vaig llevar la vida.
Jo mateix me n'he pensat   de formar-ne una esquadrilla;
vint-i-nou n'he reunits   amb una nit i un dia.
Quan los tin(gué) reunits   vaig prometre que els vestiria.
I a la mata de l’avern,   fent-hi guàrdia nit i dia,
esperant-lo en Pere Airó,   i en Pere Airó mai venia.