Sols té quinze anys, jove i bonica,
els seus afanys són de ser rica,
en el treball no n'hi(n) parleu,
se'us enriuria.
I en el mirall la trobareu
tot el sant dia;
i si algú per bon fi l'aconsella,
tot cantant i rient respon ella:

La dona de tothom
que va voltant pel món
sols vol riure,
vol lluir, vol gosar
de la vida i el món,
la dona de tothom.

I en els vint anys, viu molt ditxosa,
els seus amants l'han fet famosa,
de pretendents i miradors,
els té a dotzenes,
li donen l'or que ella contén
en ses mans plenes;
i si algú estalviar li aconsella
tot cantant i rient respon ella:

La dona de tothom,
que va voltant pel món,
sols vol riure,
vol gosar, vol lluir
de la vida i el món.
La dona de tothom.

I a cinquanta anys,
com que ja és vella,
els seus amants no fan cas d'ella,
té el cabell blanc
trist el mirar,
molt mala mira,
i els desenganys vol olvidar
prenent morfina;
I la gent quan la veu tan caiguda
ja n'hin diu tota compadescuda.

La dona de tothom,
és un juguet del món,
quan és jove llueix,
però al ser vella sofreix
els desprecis del món,
la dona de tothom.

Ara que en ve el juny
el cucut ja baixa;
el cucut ja baixa
i el cucut ja ve,
és hora d'ana(r)-m(e'n) a casa
a veure la muller.

(Co)n sóc pel camí,
jo tot sol pensava,
(Co)n sóc pel camí,
jo tot sol pensava:
-Què li'n portaré
i a la meva dona?
Sabates i mitges,
davantal també,
perquè estigui contenta
quan arribaré.

I al (ar)ribar a casa,
poso el farcell la taula,
i al (ar)ribar a casa,
poso el farcell la taula.
-Déu lo guard, dona.
-Déu lo guard, marit,
feia (i)a molts dies
que no (en)s (ha)víem vist.

Desplega el farcell
co(n) si en fos la plaça,
desplega el farcell
co(n) si en fos la plaça.
-Prova’t això, dona,
prova't si (e)t va bé.
-Ai, lo meu marit,
co(n) t'estimaré.

Sóc anat del camp
veure la vianda,
sóc anat del camp
veure la vianda;
veure'n la vianda
i amb bon lluc en té,
molt m'hi he cansada
a conre(u)ar-la bé.

I aquí tens diners,
vés a la taverna,
i aquí tens diners,
vés a la taverna;
vés a la taverna,
porta'n del vi bo,
vagi al preu que vagi
porta'n un porró.

I a la gent me'n diuen
que n'estic roja,
i a la gent me'n diuen
que n'estic roja;
no en tinc d'estar roja?
N'ha vingut lo marit,
feia quinze dies
que no (en)s (ha)víem vist.

I ara s'ha dictat
una cançoneta,
treta n'és d'un fadrinet
i una minyoneta;
dos anys se tractaren
i es varen casar
i escolteu l'història
q(ue) us vaig a explicar.

Ell se'n diu Josep
i ella es diu Maria,
fills de Sant Martí,
terra divertida.
Ell n'és fill d'un sastre
i en fa de sabater;
ella n'és filla
d'un mestre barber.

Jo m'hi vaig casar
i amb molta alegria
i ara si pogués
me'n descasaria;
tres-centes lliures
li daren de dot
i (al) ca(t) dels sis mesos
se'ls va gastar tots.

No en sap de cuinar
ni de fer escudella,
i un dia en va fer
cara(c)ols amb ceba;
també cols i bledes
m'hi va barrejar,
perquè vaig renyar-la
me'n va taconar.

Caseu-se fadrins
amb una pagesa,
no us enganya el dot
ni la boniquesa;
feu que en sigui bona
per a treballar,
que la boniquesa
no us donarà pa.

A la ciutat de Lleida
s'hi troba una presó,
de presos mai n'hi manquen,
petita, bonica,
tancats a la presó,
lireta liró.

N'hi ha(n) trenta-tres presos   que en canten una cançó,
treta i va dedicada   al més jove de tots;
la nina se'ls escolta   de dalt d'un finestró.
Els presos se n’adonen   i en paren la cançó.
-Canteu, canteu, els bon(s) presos,   acabeu-me la cançó.
-Com cantarem, senyora,   si ens falta lo millor;
ens falta el menjar i beure   i ens minven la racció.
-Me'n vaig amb el meu pare   i a demanar-li un do.
Pare, lo meu bon pare,   us vinc a demanar un do.
-Ai, filla Margarita,   quin do et puc dar jo?
-Pare, oh meu bon pare,   les claus de la presó.
-Ai, filla Margarita,   això no pot ser, no,
s'acosta el sant dissa(b)te,   i els hem de penjar a tots.
-Ai pare, lo bon pare,   no em pengi l’amador.
-Ai, filla Margarita,   serà el primer de tots.
-Ai pare, lo bon pare,   pengeu-m(e)'hi a mi i tot;
i a cada cap de forca   poseu-hi un ram de flors,
i així, la gent que passin,   sentin la bona olor,
i diguin: -Ai, la trista,   n'és morta per l’amor.

De les cimes del Queralt,
les aromes sanitoses,
un alè baixà del cel,
les ha fet miraculoses.
Lluminosa i florescent,
tot aroma dóna vida
d'una planta beneïda
que és l'Omnipotent.

Regalada amb riques fonts,
tota verge i tota ufana,
de la vall de Montserrat,
la n'han feta soberana.
De la raça dels titans,
l'anomenen llevantina
i la tenen per regina
tots els catalans.

N'és un tros de paradís
trasplantat a Catalunya.
Tot allò que el cor allunya,
i el tornà feliç.

N'és un tros de paradís
trasplantat a Catalunya.
Tot allò que el cor allunya,
i el tornà feliç.

Té un llençol brodat d'estrelles
que l'aco(l)xa cada nit.
Si la nit n'és nuvolosa,
i una Verge hermosa
Déu vós guard florit.

N'és la Verge Moreneta
la que el seu fill ha trobat
i el seu fill que l'acompanya
perquè a la muntanya
n'hi fessin l'altar.

Aromes, farigoles,
rovellons i romanins.
S'hi congreguen les aromes
sota les branques del(s) pins.

Quan (a)hi puja l'estimada
s'omple tota de perfums;
torna més enamorada
i en cada mirada
treu un bri de llum.

Sóc pobre i no envejo
la vida d'un ric,
perquè me la passo
molt més divertit.

El dematí me'n llevo,
me'n vaig a la font,
me'n rento(c) la cara
i és fora la son.

I el ric no ho pot fer
perquè no és llevat;
m'encanto i m'alegro
amb molt més llibertat!

Me'n vaig 'la taverna
a fer-ne un vas de vi,
i en surt la mestressa:
-Noi, no et puc servir.

Me'n vaig al flequer
i a buscar-ne un pa
i en surt la mestressa:
-Per tu no n'hi ha.

Me'n vaig a cal sastre
i a fer-ne fer un gec
i en surt la mestressa:
-I on va aquest ximplet?

Sóc pobre i no envejo
la vida d'un ric,
perquè me la passo
molt més divertit.

Dematí me'n llevo,
me'n vaig a la font,
me'n rento(c) la cara
i és fora la son.

I el ric no ho pot fer
perquè no és llevat;
m'encanto i m'alegro
amb molt més llibertat!

Les culleretes de Sant Miquel
totes són plenes, totes són plenes.
Les culleretes de Sant Miquel
totes són plenes de sucre i mel.
Mel i sucre,
la senyora puça,
qui se girarà?
La senyoreta (Roser)* serà. 

* Aquest nom és substituïble

Plou i fa sol,
les bruixes se pentinen,
plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.

Aiga a la bassa,
aiga de neu,
garrotades al jueu.

Sol, solet,
vine'm a veure 
que jo en tinc fred.
No en tinc capa ni barret.
Tinc un barret d'aresta 
pel dia de festa,
un barret d'aram,
pel dia del ram
i un barret de cotó
per 'nar a veure el nostru senyor.

------------------ (?)
el burro està malalt,
té mal a la poteta
i el ventre li fa mal.
(No pot) menjar civat
sinó pinyons pelats,
no pot dormir a l'estable
sinó amb un matalàs.

Les ninetes se'n van, se'n van
cap a la Rambla, cap a la Rambla;
'ninetes se'n van, se'n van
cap a la Rambla, tot passejant.
Veuen un currutacu:
- Ai, mare, quin noi tan maco!
Ai mare, m'hi vull casar!
- Margarideta, margarideta...
- Ai, mare, m'hi vull casar!
- Margarideta, fes-te ençà.

(On) dormirà la núvia anit?
sota d'un roseret de roses.
(On) dormirà la núvia anit?
Sota d'un roseret florit.