Observacions:

Joan Amades explica al Costumari Català que hi ha un gran nombre de variants d'aquesta cançó "màgica" referent al fenomen meteorològic i anota que "la creença que el pentinar-se provoca la pluja és comuna a molts pobles, tant civilitzats com bàrbars".

La més extesa diu:

"Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen,
plou i fa sol,
les bruixes porten dol".

La darrera estrofa d'aquesta versió, igual que la primera, també té relació amb la pluja. Amades també la inclou en aquest mateix apartat de cançons màgiques lligades a la pluja, amb una variant:

"Plou, plou, Montserrat,
que la llebre va pel blat:
aigua de pluja,
aigua de Déu,
bastonades pels jueus".

Explica: "... és probable que la pràctica de què formava part la cantarella hagués comportat un sacrifici humà del qual poden ésser un record les garrotades pels jueus, gents tingudes per inferiors i que poden haver succeït uns esclaus o presoners de guerra possibles víctimes propiciatòries de la pràctica màgico-religiosa de la pluja...".

També, a l'inventari de l'Obra del Cançoner Popular hem trobat relacionades les dues cançons en un mateix apartat. Aquesta segona part diu:

"Aigua a les bassetes,
aigua a les cuinetes,
aigua de Déu.
bones garrotades 
als jueus".

Però la primera referència escrita que hem trobat és a "Jochs de la infancia"(1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós:



Més avall, també afegeix l'altra cançó que ja coneixem:




Les dues cantarelles també les hem trobat recollides l'any 1886 dintre "Ethologia de Blanes", llibre sobre el folklore d'aquesta població, escrit per Josep Cortils i Vieta.