Lletra:

I ara s'ha dictat
una cançoneta,
treta n'és d'un fadrinet
i una minyoneta;
dos anys se tractaren
i es varen casar
i escolteu l'història
q(ue) us vaig a explicar.

Ell se'n diu Josep
i ella es diu Maria,
fills de Sant Martí,
terra divertida.
Ell n'és fill d'un sastre
i en fa de sabater;
ella n'és filla
d'un mestre barber.

Jo m'hi vaig casar
i amb molta alegria
i ara si pogués
me'n descasaria;
tres-centes lliures
li daren de dot
i (al) ca(t) dels sis mesos
se'ls va gastar tots.

No en sap de cuinar
ni de fer escudella,
i un dia en va fer
cara(c)ols amb ceba;
també cols i bledes
m'hi va barrejar,
perquè vaig renyar-la
me'n va taconar.

Caseu-se fadrins
amb una pagesa,
no us enganya el dot
ni la boniquesa;
feu que en sigui bona
per a treballar,
que la boniquesa
no us donarà pa.