signatura_PNC2022.jpg

La presó de Lleida

Nom de l'informant: Josep Parra i Teixidor  "Pepet Parra"

Data i lloc de naixement: 1925

Municipi de residència: Riudaura

Fotografia de l'informant

Lletra:

A la ciutat de Lleida
s'hi troba una presó,
de presos mai n'hi manquen,
petita, bonica,
tancats a la presó,
lireta liró.

N'hi ha(n) trenta-tres presos   que en canten una cançó,
treta i va dedicada   al més jove de tots;
la nina se'ls escolta   de dalt d'un finestró.
Els presos se n’adonen   i en paren la cançó.
-Canteu, canteu, els bon(s) presos,   acabeu-me la cançó.
-Com cantarem, senyora,   si ens falta lo millor;
ens falta el menjar i beure   i ens minven la racció.
-Me'n vaig amb el meu pare   i a demanar-li un do.
Pare, lo meu bon pare,   us vinc a demanar un do.
-Ai, filla Margarita,   quin do et puc dar jo?
-Pare, oh meu bon pare,   les claus de la presó.
-Ai, filla Margarita,   això no pot ser, no,
s'acosta el sant dissa(b)te,   i els hem de penjar a tots.
-Ai pare, lo bon pare,   no em pengi l’amador.
-Ai, filla Margarita,   serà el primer de tots.
-Ai pare, lo bon pare,   pengeu-m(e)'hi a mi i tot;
i a cada cap de forca   poseu-hi un ram de flors,
i així, la gent que passin,   sentin la bona olor,
i diguin: -Ai, la trista,   n'és morta per l’amor.

Observacions:

És una balada antiga i molt estesa arreu de Catalunya, que es troba a la gran majoria de cançoners amb aquest mateix nom. Hi ha algunes variants que situen també la història a la presó de Nàpols, a Targa (Tàrrega?), Tortosa o fins i tot a Toledo.

La primera referència que en tenim és aquesta, recopilada per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol "Los presos de Lérida". També va ser recollida l'any 1866 al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz amb el títol "Los presos de Lleyda", així com dintre l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana 1882 (publicat l'any 1883), on en l' "Aplech de cansons populars catalanas" Cels Gomis en recull un parell de versions: una a Almenar (Lleida) i l'altra a Mollet del Vallès (Barcelona). 

Confegida a partir de diverses variants, apareix dintre el "Romancer Popular de la Terra Catalana" (1893), de Marià Aguiló i Fuster, amb el nom de "La cançó dels presoners".

Gravació feta per Josep Parra i Teixidor, a mitjans dels anys 80. Arxiu de Lluís Batlle i Rossell.