Cançons
Ara que en ve el juny
Ara que en ve el juny
el cucut ja baixa;
el cucut ja baixa
i el cucut ja ve,
és hora d'ana(r)-m(e'n) a casa
a veure la muller.
(Co)n sóc pel camí,
jo tot sol pensava,
(Co)n sóc pel camí,
jo tot sol pensava:
-Què li'n portaré
i a la meva dona?
Sabates i mitges,
davantal també,
perquè estigui contenta
quan arribaré.
I al (ar)ribar a casa,
poso el farcell la taula,
i al (ar)ribar a casa,
poso el farcell la taula.
-Déu lo guard, dona.
-Déu lo guard, marit,
feia (i)a molts dies
que no (en)s (ha)víem vist.
Desplega el farcell
co(n) si en fos la plaça,
desplega el farcell
co(n) si en fos la plaça.
-Prova’t això, dona,
prova't si (e)t va bé.
-Ai, lo meu marit,
co(n) t'estimaré.
Sóc anat del camp
veure la vianda,
sóc anat del camp
veure la vianda;
veure'n la vianda
i amb bon lluc en té,
molt m'hi he cansada
a conre(u)ar-la bé.
I aquí tens diners,
vés a la taverna,
i aquí tens diners,
vés a la taverna;
vés a la taverna,
porta'n del vi bo,
vagi al preu que vagi
porta'n un porró.
I a la gent me'n diuen
que n'estic roja,
i a la gent me'n diuen
que n'estic roja;
no en tinc d'estar roja?
N'ha vingut lo marit,
feia quinze dies
que no (en)s (ha)víem vist.
Hem trobat recollida aquesta cançó al llibre "Cants populars de la Cerdanya i el Rosselló" (2016), amb el títol "Els segadors". El treball en qüestió aplega part de la recerca realitzada pel poeta nord-català Jordi Pere i Cerdà (1920-2011) des dels anys 40. N'apareix també una variant al "Cançoner del Ripollès", recollida a Ripoll als anys 1918-1919 amb el nom de "Mes de maig i juny". En aquest mateix arxiu la tenim recollida a Lladó i Camós amb els titols de "La camisa em pica" i "El cucut". A més, la melodia coincideix amb la de la cançó "Un fadrinet i una minyoneta", que apleguem en tres versions diferents a Riudaura.
També l'hem trobada sota el títol de "Els segadors tornen a casa" al "Cançoner de Pineda" (1931), de Sara Llorens de Serra.
