Lletra:

Ara que en ve el juny
el cucut ja baixa;
el cucut ja baixa
i el cucut ja ve,
és hora d'ana(r)-m(e'n) a casa
a veure la muller.

(Co)n sóc pel camí,
jo tot sol pensava,
(Co)n sóc pel camí,
jo tot sol pensava:
-Què li'n portaré
i a la meva dona?
Sabates i mitges,
davantal també,
perquè estigui contenta
quan arribaré.

I al (ar)ribar a casa,
poso el farcell la taula,
i al (ar)ribar a casa,
poso el farcell la taula.
-Déu lo guard, dona.
-Déu lo guard, marit,
feia (i)a molts dies
que no (en)s (ha)víem vist.

Desplega el farcell
co(n) si en fos la plaça,
desplega el farcell
co(n) si en fos la plaça.
-Prova’t això, dona,
prova't si (e)t va bé.
-Ai, lo meu marit,
co(n) t'estimaré.

Sóc anat del camp
veure la vianda,
sóc anat del camp
veure la vianda;
veure'n la vianda
i amb bon lluc en té,
molt m'hi he cansada
a conre(u)ar-la bé.

I aquí tens diners,
vés a la taverna,
i aquí tens diners,
vés a la taverna;
vés a la taverna,
porta'n del vi bo,
vagi al preu que vagi
porta'n un porró.

I a la gent me'n diuen
que n'estic roja,
i a la gent me'n diuen
que n'estic roja;
no en tinc d'estar roja?
N'ha vingut lo marit,
feia quinze dies
que no (en)s (ha)víem vist.