Super User
La lluna, la pruna
La lluna, la pruna,
vestida de dol,
la miro i remiro
quan surt a dar el volt.
Plou i fa sol
Plou i fa sol,
les bruixes se pentinen,
plou i fa sol,
les bruixes surten a fer un volt.
El noi de la mare
Què n'hi(n) darem en el noi de la mare?
Què n'hi(n) darem que li sàpiga bo?
Panses i figues, (aneus) i olives,
panses i figues i mel i mató.
No en ploris no, manyagoi de la mare,
no en ploris no, que jo en canto d'amor;
cada gronxada, et daré una besada,
cada besada un bes amorós.
Pamparampam, que les figues són verdes,
pamparampam, que ja maduraran;
si no maduren aquesta setmana,
maduraran la setmana del Ram.
Arri, arri, cavallet
Arri, arri, cavallet,
que anirem a Sant Benet,
comprarem un formatget,
per dinar, per sopar,
per la Marta
no n'hi h(a)urà.
Les nenes maques al dematí
Les nenes maques al dematí
s'alcen i reguen, s'alcen i reguen,
les nenes maques al dematí
s'alcen i reguen el seu jardí.
Jo també rego el meu hortet,
faves i pèsols, faves i pèsols,
jo també rego el meu hortet,
faves i pèsols i julivert.
Julivert meu, com t'has quedat,
sense cap fulla, sense cap fulla,
julivert meu, com t'has quedat,
sense cap fulla i el cap pelat.
Totes volen hereu
Ai, noies, quan balleu,
dels fadrins sou estimades,
ballant us tireu flors
i també dolces paraules.
Moltes quan són casades
ja en són fora els humors;
tot són roncs i males cares,
de vegades plors i tot.
Totes voleu hereus
perquè en tenen més vianda,
i els pobres fad(r)isterns
queden amb (a) les alabances.
Entre sogres i nores
viuen com uns inferns;
val més la pau a casa
que és l'humor d'un fad(r)istern.
Tots els fad(r)istern(s)
si en busquen pubilles;
per lleges que siguin,
s'hi volen casar;
troben la mu(e)ble(r)ía a casa,
que de res s'han de cuidar.
Dona d'un fad(r)istern
n'és dona regalada;
i al dematí com marxa
no té de què pensar,
ni al vespre quan arriba
la sogra te li'n dirà.
Jo si m'hi vaig casar
sols per l'hermosura;
ai, trist de mi,
jo n'era criatura.
Jo en faig de sastre,
mort de treballar,
que per io i la dona
n'haig de gunyar el pa.
La garrafa
Som(s) un(s) quant(s) nois,
que en tenim la consciència molt neta
i ens han portat
per soldats al castell de Figueres.
Sols bevem vi, bevem vi,
i ens agrada fer algunes brometes;
què hi voleu fer,
tots aiguals no podem ser.
La pobra de la garrafa,
que et poguem arreplegar;
quina pallissa s'ha d'emportar
i als nostres braços ve a parar,
hi ve (i) a parar!
Jo en conec una garrafa,
d'un tamaño c(a)lossal,
rodoneta i molt ben feta,
que en fa un raig especial.
I al centro n'hi ha un lletrero,
d'aquests grans aviciats,
que en diu: viva la garrafa,
i hasta els homes catalans.
Què hi voleu fer,
tots aiguals no podem ser.
Si tots (a) hi volem venir,
els hi ha d'agradar el vi,
si tots (a) hi volem nar,
ha de ser català.
Tots bevem, tots bevem,
per distreure'ns nostres penes,
perquè no ens diguin les nenes,
de la garrafa en beurem;
perquè no ens diguin les nenes,
de la garrafa en beurem.
La Francisqueta i el vell
(…) petiteta,
i el meu pare em va casar.
-Vine, vine, Francisqueta,
que amb un vell te’n vu(i) casar,
vine, vine, Francisqueta,
que amb un vell te’n vu(i) casar.
Jo no em caso ni per l’home,
només perquè en té calés,
jo no em caso ni per l’home,
només perquè en té calés,
i el meu cor sempre pensava:
“mal vinatge li ent(e)rés!”,
i el meu cor sempre pensava:
“mal vinatge li ent(e)rés!”
La primera nit de nuvis,
i el vell se’n posa a ronxar,
la primera nit de nuvis,
i el vell se’n posa a ronxar,
i el meu cor sempre pensava:
“bé et poguessis tu fogar”,
i el meu cor sempre pensava:
“bé et poguessis tu fogar”.
Ja li’n donc una cossadeta
per a fer-lo reixondar,
ja li’n donc una cossadeta
per a fer-lo reixondar,
i ell me’n va donar una altra,
daltabaix del llit me’n va tirar,
i ell me’n va donar una altra,
daltabaix del llit me’n va tirar.
En Pere sac i cordes
Gafa en Pere sac i cordes
el dimarts de Carnaval,
va anar a buscar llenya i gòdues
desafiant el temporal.
En Pere va anar a La Cot
i ben moll va tornar a Olot.
N’és en Pere un noi molt diligent,
fins va anar a buscar llenya
tot pluja batent,
tot pluja batent va anar a La Cot,
ben moll va tornar a Olot
i es va eixugar la roba
la vora del foc.
Núvols negres en regaven
la fageda d’En Jordà.
Feix i gòdues per paraigües
duia en Pere Juvinyà.
Per un camí estret i moll
ell portava el feix a coll.
N’és en Pere un noi molt diligent,
fins va anar a buscar llenya
tot pluja batent,
tot pluja batent va anar a La Cot,
ben moll va tornar a Olot
i es va eixugar la roba
la vora del foc.
Collint gòdues i castanyes,
una viuda va trobar
i a dintre de una cabanya
ells es varen soplujar.
I amb el flubiol sonant
en Pere s’hi va acostant.
N’és en Pere un noi molt diligent,
fins va anar a buscar llenya
tot pluja batent,
tot pluja batent va anar a La Cot,
ben moll va tornar a Olot
i es va eixugar la roba
la vora del foc.
Quan me'n vaig al camp
Quan me’n vaig al camp de bon dematí,
rialler i alegre faig el meu camí.
Tralara-lalà, tralara-lalà!
Trala-rala-rara, tralara-lalà!
Bon punt jo hi arribo,
me’n poso a fangar.
La terra que és erma
io vull conrear.
Que el treball que el camp s’hi fa,
no és ja mai treball en va.
Xip, xap, xip, xap!
Fanga, fanga sense neguit;
fanga, fanga amb bon delit.
Que després tu colliràs
tot el que ara sembraràs.
Xip, xap, xip, xap!
Fanga, fanga, fanga el camp.
Fora rocs i fora gram!