Lletra:

Ai, noies, quan balleu,
dels fadrins sou estimades,
ballant us tireu flors
i també dolces paraules.

Moltes quan són casades
ja en són fora els humors;
tot són roncs i males cares,
de vegades plors i tot.

Totes voleu hereus 
perquè en tenen més vianda,
i els pobres fad(r)isterns
queden amb (a) les alabances.

Entre sogres i nores
viuen com uns inferns;
val més la pau a casa
que és l'humor d'un fad(r)istern.

Tots els fad(r)istern(s) 
si en busquen pubilles;
per lleges que siguin, 
s'hi volen casar;
troben la mu(e)ble(r)ía a casa,
que de res s'han de cuidar.

Dona d'un fad(r)istern 
n'és dona regalada;
i al dematí com marxa 
no té de què pensar,
ni al vespre quan arriba 
la sogra te li'n dirà.

Jo si m'hi vaig casar 
sols per l'hermosura;
ai, trist de mi, 
jo n'era criatura.

Jo en faig de sastre, 
mort de treballar,
que per io i la dona 
n'haig de gunyar el pa.