Si no em doneu ous,
em cagaré a la porta,
si no em doneu ous,
demà hi trobareu brunyols.

El dijous llarder
botifarra, botifarra;
el dijous llarder
botifarra menjaré.

I si no n'hi ha prou,
una truita, una truita,
i si no n'hi ha prou
una truita de dos ous.

El pobre Carnestoltes
es caba de morir,
amb una botifarra
i amb un porró de vi.

És viu! És mort!
Fa cara de pebrot!

       -I naven repetint això...-

Del calaix, del calaixó
vinga ous a la cistella,
del calaix, i el calaixó
vinga’n ous al cistelló.

El que en porta la cistella
ja sabeu que és bon hereu;
n'ha caigut a la riera,
porta un gat que no s'hi veu.

Del calaix, del calaixó
vinga ous a la cistella,
del calaix, del calaixó
vinga ous al cistelló.

La pubilla del Masnou
porta davantal nou,
porta tres canes de beta
i encara no en porta prous.

Porta (?) enagos,
i de camises un p(a)rei,
porta calces de baieta
plenes de fistó vermell.

Davant tanta hermosura,
un galant se l’ha emportat,
i tot el poble pregunta
si a la Pepa,
si a la Pepa,
i tot el poble pregunta
i a la Pepa l’han trobat.

Ai la mare, ai la mare,
ai la mare,
quin disgut tindrà,
ai la mare, ai la mare,
ai la mare,
quan la vegi amb l’estat que està.

Gafo l’escopeta,   me'n vaig a caçar,
no en trobo cap llebreta,   ni conillet tampoc,
sols una nineta   que em regava l’hort;
rega'm la vessana   i el julivert i tot.
Li alço les faldilles,   li veig l’ocellot,
me'n trec la pistola   i ja n'hi foto foc.
No li tiro amb bala   ni perdigons tampoc,
sols pólvora blanca   perquè faci el joc.
I al cap de nou mesos   va tenir un xicot;
no retira a son pare   ni a sa mare tampoc,
en retira un frare   del convent d'Aulot.

Ai noia, acosta’t,
que ballarem un poc.

Bon moliner era son pare,
la seva mare feia el mateix,
i ella n'és ara la molinera
més encisera que aquí es coneix.

Mentres la mola va fent sa via,
xafa i destria el blat que mol,
va tot cantant i passant farina
amb veu més fina que un rossinyol.

Canta, canta, molinera,
ves cantant mentre mols els grans d'or
que el pa és aliment de vida,
i tes cançons de vida i amor.

Canta, canta, molinera,
ves cantant mentre mols els grans d’or,
que el pa és aliment de vida,
i tes cançons de vida i amor.

De bon matí, a primera hora,
ja ve de fora l'ardit jovent,
i saques plenes cadascun deixa
de rossa xeixa, blat i forment.

No vénen, no, de tan llarga via,
pel pa del dia aquests minyons;
vénen tan sols per la molinera
que els encis(era) amb ses cançons.

Canta, canta, molinera,
ves cantant mentre mols els grans d'or
que el pa és aliment de vida,
i tes cançons de vida i amor.

Canta, canta, molinera,
vés cantant mentre mols els grans d'or
que el pa és aliment de vida,
i tes cançons de vida i amor.

Els pares de la pubilleta
no la volen deixar casar,
perquè és una gran pubilla
i ell un pobre pelat.

Més ella se’l mira,
se’l mira amb ulls de compassió:
-(E)stima i dona'm la maneta,
que la pubilleta
serà el teu amor,
(e)stima i dona'm la maneta,
que la pubilleta
serà el teu amor.

La bella Giralda
s'escalda, s'escalda,
la bella Giralda
s'escalda del cul.

En Peret li cura,
li cura, li cura,
en Peret li cura
amb oli del llum,
amb oli del llum.

Io en tinc un burret molt maco
que de tan maco que n'és,
si el compressin no voldria
donar-lo per cap diner.

Té unes orelletes
molt estiradetes,
(en)cara que no hi sentin
estic molt content,
perquè fan molt aire
i, si es mouen gaire,
semblen dugues ales
de molí de vent.

I aquella boqueta
tan repetiteta
que xuclant s'empassa
un sac de favons,
i aquells llavis rossos
tan finets i hermosos
que els trobo tan dolços
quan me fan petons,
i aquells llavis rossos
tan finets i hermosos
que els trobo tan dolços
quan me fan petons.

Io en tinc un burret molt maco
que de tan maco que n'és,
si el compressin no voldria
donar-lo per cap diner.

I aquelles cametes
ni tortes ni dretes,
tot faltant-n'hi una
corre tant i tant,
per tota la vida
(…)